La gran voracitat del lucioperca o sandra el converteix en una amenaça per a la ictiofauna autòctona.
Enric Aparicio.
El lucioperca o sandra (Sander lucioperca) és una espècie introduïda de mida notable, que pot arribar a fer més d’1 m de longitud i 15 kg de pes. Té el cos i el cap allargats, amb una gran boca en posició terminal i molt ben armada amb diverses fileres de dents, de les quals sobresurten unes dents canines molt desenvolupades, tant a la mandíbula superior com a la inferior. Té dues aletes dorsals separades per un espai, l’anterior amb radis espinosos i la posterior amb una combinació de radis espinosos i tous. El nombre de radis és D1 XII-XVII, D2 I-III/18-24, A II-III/10-14, VI/5, P 15-17. La coloració de la pell és gris verdosa a la part dorsal, però els flancs són clars i argentats i amb unes bandes verticals fosques. La zona ventral és blanca.
Viu sobretot als pantans, encara que també es pot trobar en grans rius com l’Ebre, on prefereix els trams profunds i de poc corrent. Pot penetrar en aigües salabroses fins a 12 ppm de salinitat. Té una visió ben adaptada a intensitats lumíniques febles i a les aigües tèrboles, i això té relació amb el fet que la seva major activitat és nocturna o crepuscular. En aquells llocs on les aigües són clares resta inactiva a les capes més fondes durant el dia.
Es reprodueix al principi de la primavera (març-abril), quan l’aigua assoleix una temperatura entre 10 °C i 14 °C. Les zones de fresa se situen entre 1 i 5 m de fondària, generalment sobre pedres o graves, però també sobre plantes aquàtiques o vegetació inundada si hi són disponibles. Un cop alliberats, els ous s’enfonsen i queden adherits al substrat. Els mascles s’ocupen dels ous, oxigenant-los amb els moviments de les aletes. La fecunditat és molt elevada: uns 200.000 ous/kg de pes de femella. Els mascles maduren sexualment quan tenen 2 o 3 anys, i les femelles, una mica més tard, quan en tenen 3 o 4 i una mida superior als 30 cm. Normalment, viuen entre 8 i 12 anys (màxim 23 anys).
Àrea de distribució del lucioperca (Sander lucioperca) als Països Catalans.
IDEM, a partir de fonts diverses.
Els alevins s’alimenten inicialment de crustacis planctònics (cladòcers i copèpodes) i larves d’insectes, però molt aviat, quan fan només entre 4 i 8 cm, comencen a canviar cap a una dieta ictiòfaga. A partir dels 10-12 cm (un any d’edat) s’alimenten gairebé exclusivament de peixos.
Aquesta espècie és originària del centre i el nord d’Europa, i la seva distribució s’estén fins al sud-oest de Rússia. Ha estat introduïda a la major part de països del sud d’Europa pel seu interès pesquer. A la península Ibèrica fou introduïda durant la dècada de 1980 al pantà de Boadella, des d’on s’expandí mitjançant introduccions il·legals a un bon nombre de conques. Als Països Catalans és actualment abundant a la majoria d’embassaments de les conques de la Muga, el Llobregat, l’Ebre, el Segre, la Noguera Pallaresa, la Noguera Ribagorçana i el Xúquer, i també a l’estany de Banyoles.