Exemplar d’Opeatogenys gracilis que mostra la coloració rosada i verdosa típica de l’espècie.
Robert Patzner.
El gobiesòcid (Opeatogenys gracilis) té el cos molt prim i lleugerament deprimit a la part davantera. El cap té forma triangular vist des de dalt i és clarament aplatat. Una espina molt aguda a la part inferior de l’opercle el diferencia de la resta de gobiesòcids. Les aletes dorsal i ventral es troben simètricament oposades, són curtes i presenten 3-4 i 4 radis respectivament. Les aletes pelvianes estan unides formant la potent ventosa adherent característica de la família. El cos pot ser de color verd, violaci o rogenc, amb taques blanques o blaves. Rarament supera els 3 cm de longitud.
L’espècie viu generalment associada a les fanerògames marines, especialment a Posidonia oceanica, tot i que també ha estat citada en herbeis de Cymodocea nodosa i de l’alga Caulerpa prolifera. Normalment s’enganxa a les fulles amb la ventosa ventral, i això, juntament amb la seva mida minúscula, fa que sigui molt difícil de veure. Segurament aquesta és la raó per la qual aquesta espècie ha estat relativament poc citada. S’havia considerat una espècie endèmica de la Mediterrània, si bé ja ha estat observada a l’Atlàntic portuguès.