La sargantana aranesa (Iberolacerta aranica) és una espècie saxícola pròpia de l’alta muntanya que, a casa nostra, només habita a la Vall d’Aran. Se la pot observar assolellant-se sobre les pedres entre mitjan maig i mitjan octubre.
Albert Montori.
La sargantana aranesa (Iberolacerta aranica) és una sargantana d’alta muntanya que es va escindir de l’espècie Lacerta monticola el 1993. Es tracta d’una sargantana petita. Els exemplars de femella tenen una longitud mitjana de 5,7 cm (cap i cos) i els mascles de 5,4 cm, bé que s’han observat femelles adultes de 6,7 cm i mascles adults de fins a 6,2 cm. La coloració dorsal dels exemplars adults és molt variable, ja que depèn del substrat rocós on es troben, cosa que els proporciona un bon camuflatge. Es pot dir, però, que els adults tenen un color marró grisenc, més o menys clar, amb un reflex olivaci clar. Alhora, també hi ha mascles d’un to verd brillant o verd blavós sobre un gris brut de fons. Els flancs són recorreguts per una línia lateral fosca limitada per línies clares, mentre que el ventre és blanc amb un reflex verdós i pigallat de negre. Els exemplars joves són, en general, menys pigmentats, amb el dors d’un color uniforme i amb les dues franges laterals ben visibles, el ventre blanc i la cua grisa.
La sargantana aranesa viu a l’alta muntanya, entre 1.940 m i 2.540 m d’altitud. Les zones on se la pot trobar, preferentment rocoses, tenen un període lliure de neu curt (de mitjan maig a mitjan octubre), estan orientades al sud i gaudeixen d’una bona insolació.
És una espècie poc territorial i exclusivament entomòfaga que inclou ortòpters, dípters i aràcnids en la seva dieta. Captura activament les seves preses, principalment al matí, i aprofita les hores del dia més caloroses per fer la digestió.
La reproducció comença quan els animals surten del període d’hibernació, cap a mitjan maig o principi de juny, i s’allarga fins a mitjan juliol. Cada animal pot copular amb diverses parelles i després de la còpula el mascle vigila la femella durant una estoneta per impedir que se li apropin altres mascles. Les femelles fan una sola posta cada any, amb un nombre d’ous que oscil·la entre els 2 i els 5. Hi ha postes comunals, i és freqüent que una femella utilitzi el mateix lloc de posta any rere any. Els ous són dipositats en un estadi de desenvolupament força avançat, quan a l’embrió ja se li distingeixen les potes. La incubació dura uns 30 o 40 dies, i en el moment del naixement les cries fan entre 22 i 29 mm de longitud (cap i cos). Les primeres cries apareixen a la segona meitat d’agost i estan actives fins al setembre o l’octubre. La proporció de sexes en el naixement està esbiaixada a favor dels mascles, però en els adults ho està a favor de les femelles, cosa que reflecteix una mortalitat diferencial d’ambdós sexes al llarg del creixement. Els mascles assoleixen la maduresa sexual al quart any de vida, i les femelles, al cinquè.
Àrea de distribució de la sargantana aranesa (Iberolacerta aranica) als Països Catalans. El 90% d’aquesta àrea es troba a la Vall d’Aran, i el 10% restant, al departament francès de l’Arieja.
IDEM, a partir de dades dels autors.
La sargantana aranesa té una àrea de distribució molt petita, inferior als 100 km2, i severament fragmentada. Les seves poblacions han experimentat un declivi continuat com a conseqüència de la destrucció dels hàbitats naturals d’aquesta espècie, principalment per la sobrepastura, la crema de vegetació, l’obertura d’estacions d’esquí, les explotacions hidroelèctriques i la freqüentació humana de les pistes i els refugis d’alta muntanya. Per aquest motiu, tots els catàlegs consideren la sargantana aranesa una espècie amenaçada; la UICN la classifica com a espècie en perill crític, tant a nivell mundial com de l’Estat espanyol, mentre que el Catálogo nacional de especies amenazadas la qualifica d’espècie en perill d’extinció. A Catalunya està protegida per l’Ordre de 10 d’abril de 1997 (DOGC, 2377 de 23-04-1997).