La sargantana pirinenca

Iberolacerta bonnali (nc.)
Lacerta monticola (nc.)

Actualment, l’àrea de distribució de la sargantana pirinenca als Països Catalans queda compresa entre el port del Portalet, a Osca, i el port de la Bonaigua, a Lleida.

IDEM, a partir de dades dels autors.

La sargantana pirinenca (Iberolacerta bonnali) és una espècie petita, d’uns 6 cm de mida corporal, tot i que també s’han observat exemplars adults de fins a 6,6 cm de longitud. Les femelles són lleugerament més grans que els mascles. La coloració dorsal dels adults és grisenca o bruna, amb reflexos olivacis i dues franges laterals fosques limitades per línies blanquinoses. Té diverses taques repartides pel dors i pels flancs, que es fan més evidents, sobretot, a la part anterior del cos. Aquestes taques són més abundants en els mascles adults que en les femelles i en els joves. La zona ventral presenta sempre una coloració blanca o crua, amb poques taques fosques. Els exemplars joves són, en general, menys pigmentats, amb el dors d’un color uniforme i la cua grisenca.

Es tracta d’una espècie de distribució molt restringida i fragmentada, ja que les seves poblacions es distribueixen per una àrea dels Pirineus centrals inferior als 2.000 km2. Dins d’aquesta àrea, la sargantana pirinenca es troba a l’estatge alpí, en alçades compreses entre els 2.000 m i els 3.062 m, si bé al vessant nord dels Pirineus se la pot veure a partir dels 1.700 m. Espècie clarament rupícola, el seu hàbitat són els vessants i afloraments rocallosos, i és especialment freqüent als límits entre els prats i aquests afloraments, com també a les tarteres situades a prop de cursos d’aigua, estanys i pantans.

Els costums de la sargantana pirinenca estan molt condicionats pels factors ambientals propis de l’estatge alpí; l’orografia i el temps atmosfèric en condicionen molt l’activitat. Com la resta de sargantanes, per a estar activa necessita una temperatura corporal d’entre 20,8 °C i 35,2 °C, temperatura que aconsegueix assolellant-se sobre una roca. A la primavera i al principi de l’estiu està activa, aproximadament, entre les 9 i les 11 del matí, i a mesura que avança l’estiu el pic d’activitat es desplaça cap a la tarda. No s’han observat diferències entre sexes o classes d’edat pel que fa al comportament.

La sargantana pirinenca és una espècie rupícola pròpia de l’estatge alpí dels Pirineus centrals. S’alimenta de formigues, aranyes i altres artròpodes saxícoles, bé que també captura algunes preses entre les herbes.

Vicent Sancho.

La sargantana pirinenca és una espècie exclusivament entomòfaga, amb una dieta constituïda per artròpodes terrestres. Bé que no es disposa d’informació detallada sobre el cicle biològic, se sap que és semblant al de la resta de sargantanes d’ambients alpins. El cicle d’activitat anual, molt breu, dura aproximadament quatre mesos, des de mitjan maig fins a l’octubre. Les còpules comencen cap a mitjan maig o al principi de juny, i les femelles dipositen els ous al cap d’uns trenta dies, entre el final de juny i mitjan juliol. L’única posta anual sol constar de 2 a 4 ous. Aproximadament al cap d’un mes apareixen les primeres cries, que fan uns 2,5 cm. L’època en què és més fàcil detectar-la són els mesos de setembre i octubre.

Els factors que amenacen aquesta espècie són els mateixos que posen en perill la resta de sargantanes que habiten als Pirineus i que comporten la destrucció dels seus hàbitats, conseqüència de les activitats humanes. Per tant, són una amenaça per a la sargantana pirinenca les estacions d’esquí i les activitats que s’hi desenvolupen, les explotacions hidroelèctriques, la construcció, l’ús de les pistes forestals i els refugis d’alta muntanya, la intensificació de la ramaderia a l’estatge alpí i la captura il·legal. Els projectes d’ampliació de les estacions d’esquí resulten especialment greus, ja que uniformitzen el terreny i eliminen el petit relleu utilitzat per l’espècie.

La UICN cataloga la sargantana pirinenca de gairebé amenaçada, tant a nivell mundial com a nivell de l’Estat espanyol, mentre que el Catálogo nacional de especies amenazadas la considera una espècie vulnerable. També es catalogarà com a vulnerable en el proper catàleg d’espècies en perill de Catalunya que s’està elaborant.