Exemplar capturat el 2009 en una petita cova del Ripollès situada a 2.200 m d’altitud. Té una coloració general molt clara, amb el ventre molt blanquinós i el tragus molt llarg.
Xavier Puig.
L’orellut alpí (Plecotus macrobullaris) fou descrit originalment, el 1965, com una subespècie de l’orellut daurat (P. auritus) a partir d’animals del Caucas, i molt recentment, arran dels estudis basats en la seqüenciació de DNA, ha estat acceptat com a espècie. La taxonomia del gènere ha estat revisada i qüestionada sovint, fet que també es reflecteix en la sinonímia de l’espècie. El 2002 fou descrita gairebé simultàniament per diferents autoritats i va rebre el nom de P. macrobullaris. Estudis més recents suggereixen l’existència de dues subespècies genèticament prou diferenciades a l’est i a l’oest de la seva àrea de distribució (P. m. macrobullaris i P. alpinus, respectivament); així, doncs, podria tractar-se d’especiacions recents i, per tant, haurien de tenir rang d’espècie. Cal esperar que s’aprofundeixi en els estudis genètics i morfològics per a conèixer quina és la situació taxonòmica dels orelluts alpins dels Pirineus, que de moment cal classificar com a P. m. alpinus. L’àrea de distribució coneguda de l’espècie comprèn l’arc muntanyós que va del Caucas fins als Pirineus, passant per les muntanyes del Taure, el Pindos, els Alps Dinàries i els Alps.
Es tracta d’un animal que pertany al llinatge de l’orellut daurat (Plecotus auritus), a qui s’assembla morfomètricament, si bé és de dimensions lleugerament més grans i té el tragus proporcionalment més llarg. El tret més característic és el coixinet triangular que té al centre del llavi inferior. La coloració general és més clara que la dels seus congèneres, sobretot pel que fa al pelatge ventral, que arriba a ser gairebé blanc en alguns individus. La pigmentació, però, no pot emprar-se com a criteri únic per a la identificació perquè alguns exemplars presenten tonalitats més fosques.
Àrea de distribució actualment coneguda de l’espècie als Pirineus.
IDEM, a partir de fonts diverses.
L’any 2003 es va identificar per primer cop un petit nucli de població als Pirineus, al Parc Nacional d’Ordesa i Mont Perdut, i hi havia una citació del 1998 a la Vall d’Aran (anterior per tant a la descripció de l’espècie), que fou identificada l’any 2009 com a orellut alpí. Des d’aleshores s’ha trobat en altres localitats, com ara Andorra i el Ripollès, sempre a gran altitud, entre 1.800 i 2.800 m.
El rang altitudinal pel qual es mou varia en funció de les diferents regions geogràfiques, essent els individus de la població occidental els més vinculats als estatges altimontans. La població pirinenca sembla cenyir-se als estatges subalpí i alpí, i s’ha pogut constatar que es mouen pels prats alpins a escassos centímetres de terra durant el període d’activitat nocturna, molt probablement a la cerca dels artròpodes que constitueixen la seva dieta. Cal precisar que no existeixen estudis específics que permetin conèixer amb més exactitud la tipologia de preses que selecciona, l’àrea vital o els hàbitats que exploten.