La vil·la Fortunatus de Fraga

La vil·la Fortunatus de Fraga (Baix Cinca) està situada a la riba esquerra del Cinca, a cinc quilòmetres de Fraga en direcció a Saidí. La vil·la rep el nom de Fortunatus per la inscripció que apareix en un dels seus mosaics, en què el nom apareix partit per un crismó entre la segona i la tercera síl·laba. L'entorn de la vil·la ha canviat de manera radical des d'època romana. La terrassa sobre la qual s'assenten les edificacions romanes apareix retallada pel riu, que ha arrossegat part de les construccions. La vil·la estava situada sobre la terrassa del Cinca en un espai delimitat per dos petits barrancs, estenent-se cap als turons situats al nord. L'erosió del riu, com també les esplanacions i els reompliments dels barrancs, ha reduït l'extensió de la vil·la de manera considerable. La prospecció i la informació oral permeten suposar que entre les restes conservades i el barranc situat al sud de la vil·la s'estenien les dependències agrícoles, i que a l'altra banda dels barrancs se situaven les necròpolis.

Les restes visibles actualment van ser excavades, principalment, abans del 1936 i la major part de les troballes i informacions no s'han pogut recuperar. En dates recents s'ha realitzat un estudi de conjunt amb excavacions puntuals de comprovació.

Actualment a la vil·la solament són visibles una part de les dependències senyorials del conjunt d'època baix-imperial. Sobre aquestes dependències es van realitzar, possiblement en el període de transició del segle IV al V, transformacions que denoten una cristianització del conjunt. De tota manera hi ha indicis estratigràfics i estructurals d'una ocupació estable de l'emplaçament a partir de mitjan segle I dC.

Es tracta d'un gran assentament agrícola similar a molts d'altres que hi devia haver per tota la fèrtil vall de l'Ebre i les dels seus afluents. En aquestes valls devien coexistir parcel·les d'horta de petits i mitjans propietaris amb extenses propietats agropecuàries dels terratinents rurals que, als segles I i II, integraven la noblesa de les ciutats provincials de l'interior.

Al segle III es va produir un fenomen de concentració de la propietat agrària a les terres de l'interior, motivat pels desordres polítics i financers. Com a exponents d'aquest procés s'observa que les dependències d'habitatge d'algunes uillae foren monumentalitzades i es convertiren en luxoses residències palatines. La vil·la Fortunatus n'és un testimoni.

El conjunt d'habitacions conservades correspon en la seva totalitat a les que funcionaven en època baix-imperial, i sembla que respon a una única planificació d'ordenació que pot explicar-se amb una certa coherència. Al voltant d'un gran peristil, i pels seus costats nord, sud i est, es disposa una única sèrie d'habitacions, mentre que per l'oest hi ha dos grans conjunts d'habitacions, amb els respectius accessos des del peristil. A la vegada aquests dos conjunts s'articulen al voltant d'un petit atri, situat al nord, i d'un gran espai central, situat al sud. A través de les habitacions de la banda est s'accedeix a altres dependències, als banys i a les latrines. Queda sense explicació la comunicació i la relació que devia existir entre aquestes restes i les que es detecten al tall del riu, al nord-oest del conjunt. L'accés principal al peristil es pot situar a la cantonada sud-est, a través d'una habitació absidada situada a l'extrem del corredor sud. Totes les habitacions del costat sud del peristil, les del conjunt del sud-oest, les dues rectangulars de l'atri, els corredors del peristil i les latrines, estan pavimentades amb mosaics. Aquests tenen temes figurats al corredor sud del peristil, a les dues habitacions de l'atri i en algunes de les del conjunt de l'oest. Des del punt de vista de la factura i l'estil, els mosaics de les habitacions semblen tots del mateix moment, mentre que per als dels corredors del peristil podria acceptar-se un altra unitat estilística.

En l'aspecte funcional es poden proposar algunes interpretacions. L'accés al conjunt es devia realitzar a través de l'habitació absidada, pavimentada amb mosaic, amb pintures a les parets i estuc al sostre. La seva planta dibuixa tres ambients, un de rectangular al nord, separat per un triple arc d'un altre d'allargat situat al centre, i, finalment, un ambient absidat. Aquesta estructura sembla que respon a una aula de recepció o representació, on el senyor devia atendre, des de l'absis, els qui el visitessin i el requerissin, que se situarien al cos central, al qual haurien accedit a través del triple arc. Si el triple arc es tancava amb cortinatges, com era molt freqüent en representacions artístiques baix-imperials, el propietari devia accedir a l'absis des de l'avantcambra de l'habitació contigua a l'aula sense ser vist pels visitants, i continuar ocult mentre es preparava per, finalment, aparèixer ja amb tota l'escenografia disposada.

Mosaic de la vil·la Fortunatus, Fraga, segles I-V.

R.M.

Des de l'aula de recepció es devia accedir al peristil, que a l'extrem oest tenia l'accés al conjunt d'habitacions del sud-est, el qual, per la seva disposició i per la decoració dels mosaics, pot considerar-se un gran triclini. El petit atri, situat al nord-oest, devia constituir el nucli de les habitacions més privades amb dues cambres amb llits, segons es desprèn de la disposició dels mosaics, i tres més de difícil interpretació. Les habitacions del sector nord semblen destinades a tasques d'emmagatzematge, mentre que les de l'est són petits dormitoris o senzillament corredors de comunicació. El conjunt termal disposa d'un frigidari amb piscina i dutxes, un trepidari i un caldari amb piscina.

El mosaic amb la inscripció "Fortunatus" s'ha datat, sempre segons criteris estilístics, entre el final del segle IV i el començament del V. La presència del crismó pot considerar-se com una manifestació de fe o, almenys, de simpatia pel cristianisme. La seva disposició per ser llegit des del peristil, en una habitació totalment oberta que es construeix sobre dues habitacions de la vil·la, sembla que reforça aquesta idea.

És possible que en aquest mateix moment es realitzés la transformació del triclini en l'església cristiana, amb dues fases constructives. En la primera es devia transformar l'habitació nord del triclini en una capçalera tripartida de tipologia similar a la del conjunt del Bovalar (Seròs, Segrià). L'àmbit central d'aquesta capçalera, realçat a la meitat nord, acull una pseudo-cripta a la qual s'accedeix per unes escales. L'habitació oest de la capçalera comunica directament amb l'espai central, mentre que l'habitació est comunica amb la nau. La resta de l'església d'aquest mateix moment aprofita com a paviment els mosaics de l'antic triclini.

A la segona fase s'afegí un absis extern a la capçalera tripartida i se'n realçà totalment l'absis central. Aquest queda a un nivell superior i disposa d'un altar d'un sol peu amb receptacle per a relíquies. Es desconeix fins a quin punt la resta de la basílica va continuar utilitzant l'antic paviment del triclini, i és encara una incògnita durant quina d'aquestes fases es van afegir, al costat sud, les habitacions que acullen el baptisteri. A l'interior de la basílica, i en alguns dels àmbits de la vil·la propers a aquesta, s'hi han trobat enterraments.

Les úniques precisions cronològiques que permeten les dades de les excavacions modernes es refereixen al moment d'abandó de la vil·la, que ha de situar-se cap a la primera meitat del segle V. Els mateixos materials que apareixen al nivell d'abandonament es documenten en el reompliment constructiu de l'absis de la segona fase de la basílica. D'això pot deduir-se que, posteriorment a l'abandó de la vil·la, la basílica va continuar funcionant fins a un moment que no es pot precisar.