Observacions finals

El lector trobarà, en aquest treball, una panoràmica general de la història dels països de parla catalana del 1789 al 1860. El títol escollit pretén comunicar de forma sintètica la radicalitat dels canvis que dominaren l’etapa: canvis en el terreny polític i institucional, cultural, social i econòmic. Amb l’avantatge que el temps representa per al judici de l’historiador, aquell canvi general pot ser qualificat com una “gran transformació” (títol, com se sap, d’un gran llibre de l’antropòleg Karl Polanyi), en la mesura que comportà la consolidació del capitalisme i de la societat liberal-burgesa. Una transformació preparada per un període molt llarg de maduració, però que es plasmà en institucions i pràctiques durables en aquests anys.

L’esquema de l’anàlisi d’aquesta etapa seguit en aquest treball és certament clàssic, volgudament clàssic. Comença amb un capítol en el qual es volen situar els fonaments d’ordre estructural del canvi. S’hi estudien les transformacions agràries i demogràfiques del període, i s’intenta situar adequadament el que significà l’ensorrament de les estructures socials de l’antic règim. El lector hi trobarà una visió de les forces que empenyien en la direcció d’un canvi econòmic i social coherent amb les premisses que s’han definit en començar: la transformació de les formes de treball, la modificació de certes pautes demogràfiques i de les formes de distribució del producte agrari, que alteraren lentament el paisatge rural i les relacions econòmiques entre els grups socials lligats a la terra. A la vegada, s’analitza el progrés de les relacions mercantils, i molt particularment de les que s’establien entre les societats estudiades. La lectura d’aquests treballs permet fer-se una idea de les limitacions i dels condicionaments que la permanència de l’antic règim significava per a aquelles societats, i el que representà el seu trencament per a la generalització del capitalisme.

El segon bloc de treballs tracta de caracteritzar, en aquest context de canvi, el que comportà la irrupció de la indústria moderna. S’hi estudia de l’única manera que sembla adient avui dia, partint d’una consideració atenta de la densitat i la diversitat de les formes d’indústria tradicional i de la complexitat de la substitució d’aquestes per la indústria moderna. Es presta una atenció especial a les indústries tèxtils per raó de la transcendència dels canvis que s’hi produïren durant el període analitzat. La distinta evolució de les indústries llanera, cotonera i sedera queda perfectament dibuixada, i proporciona una idea dinàmica del que va ser el pas a la indústria del segle XIX madur. En aquest segon capítol es plantegen les característiques generals de la formació de la burgesia com a classe (un tema discutit i controvertit arreu) en tot l’àmbit estudiat. La complexitat i l’heterogeneïtat de la classe ascendent, que registrava la varietat de mecanismes d’acumulació, hi és perfectament exemplificada i explicada.

El tercer bloc està dedicat a la política de l’època. En primer lloc, es consideren les formes mateixes de la política en aquest període de crisi general de les estructures de poder heretades de l’antic règim, en què la societat es va veure sotraguejada per conflictes que derivaven tant de les seves contradiccions internes com del marc internacional sorgit de la revolució a França. D’aquest manera es defuig una consideració superficial de la política, massa sovint encara identificada amb l’estricta narració dels esdeveniments. Malgrat tot, a continuació s’ofereix una seqüència de la història política general del període, que sens dubte serà de molta utilitat al lector, atesa la complexitat d’una etapa dominada per la fluïdesa del canvi institucional. És una història política que tracta de no limitar-se a la narració dels esdeveniments (guerra, canvi polític, pugnes entre les famílies liberals…), sinó que tracta d’entendre’ls en relació amb les qüestions de fons de l’època, com a expressió i part del procés de fallida de l’antic règim i de l’emergència de la societat burgesa.

L’Ictíneo de Narcís Monturiol, 1859 i 1864.

Finalment, en el quart bloc temàtic s’ha obert el ventall interpretatiu vers qüestions relatives a la cultura i a la societat. És una aproximació a l’organització de la vida rural, d’una parròquia de pagès, i a la urbana, tractant de captar la modificació de les formes de vida en un període de canvi en l’economia, i l’organització social i política. En el primer cas es dedica una gran atenció, de cap manera sobrera, a l’organització parroquial i al pes de la religió en la vida popular. En el mateix capítol es tracten qüestions referides a la cultura: d’una banda, el que significà la institucionalització de la cultura burgesa; de l’altra, el que significà el conflicte entre l’ús de la llengua catalana i la generalització de l’ús del castellà. Més específicament, s’encara la significació de la Renaixença, és a dir, del programa de recuperació del català per a certs usos cultes, a Catalunya principalment. En aquest punt, el contrast entre els diversos components de l’ampli espai estudiat es mostra amb tota claredat. Les evolucions culturals diferents denoten circumstàncies ambientals que han d’haver estat diverses.