El 25 d’agost de 1911 es va constituir a Toronto la Spanish Securities Co. Limited, propietària de concessions, drets i projectes relacionats amb negocis elèctrics i de tramvies radicats a Barcelona. Un any després es crearen, a la mateixa ciutat, el Grup Barcelona Traction, i Regs i Forces de l’Ebre. Passats un parell de mesos, Securities percebé els vint-i-cinc milions de dòlars emesos pel Grup Barcelona Traction, més 750 000 lliures en obligacions i vuit milions de pessetes en obligacions de Ferrocarrils de Catalunya S.A., a canvi de les seves concessions i projectes a la província de Barcelona. Per tancar l’operació, Regs i Forces de l’Ebre absorbia les adquisicions del Grup Barcelona Traction a canvi de la totalitat del seu propi capital i de futures obligacions. Cristal·litzava, així, un sistema madur en la indústria elèctrica, després d’un període de domini de petites societats formades des del final del segle XIX per tal de subministrar fluid destinat a l’enllumenat.
En aquest sentit, Frank S. Pearson va posar en joc intel·ligència, entusiasme, capacitat de treball i visió de futur, al costat de l’experiència tècnica i la influència en els medis financers internacionals. Graduat enginyer a la universitat nord-americana de Tufts, havia estat durant un any professor auxiliar de química a l’Institut de Tecnologia de Massachusetts. Els seus contactes amb el món dels negocis s’iniciaren en un viatge per Texas i Mèxic a la recerca de metalls preciosos. El fracàs de l’expedició no va impedir que alguns financers, impressionats per la precisió i la qualitat dels informes de Pearson, requerissin els seus serveis per a investigar una mina d’or a São Paulo.
Aviat la seva activitat va canviar d’orientació. De les prospeccions mineres va passar a la creació de petites empreses d’electricitat i d’aquí a la direcció tècnica de la West End Street Railway de Boston. Quan, el 1893, va accedir al lloc d’enginyer consultor i, l’any següent, al d’enginyer cap del Sistema Metropolità de Nova York, l’experiència de Pearson s’havia enriquit amb treballs en centrals d’electricitat i mines de carbó. Al seu nou lloc va fer créixer la confiança que els milionaris de Boston li dipositaren. Així va poder estendre el seu radi d’acció a la producció i la distribució d’energia elèctrica, gas, tramvies i telèfons a l’Amèrica Central i del Sud. Passats vint anys des de la doble aventura texana i mexicana, Pearson afegia la seva experiència financera a la seva capacitat tècnica per a resoldre de la manera més agosarada els problemes més complexos.
A Europa, Pearson va estudiar els sistemes de conducció subterrània de força tractora, abans d’aplicar-los a Nova York, i, durant un viatge de descans a Suïssa i el nord d’Itàlia, es va sentir atret per la “hulla blanca”. Amb el Grup Barcelona Traction posà la darrera baga de la cadena. Quan començà a interessar-se per la Península Ibèrica, la mítica Societat Espanyola d’Electricitat de Xifré i Dalmau tenia gairebé trenta anys d’experiència i havia estat controlada successivament pels anglesos de la Woodhouse and Rawson i pels alemanys de l’AEG, responsables de la formació de la Companyia Barcelonesa d’Electricitat. A més, gairebé simultàniament als seus primers contactes, noms d’àmplia ressonància industrial, com els Riu, Rouvière, Sert, al costat d’altres, s’apressaren a adquirir concessions hidràuliques. Pearson va aparèixer com un hàbil estratega, perfecte coneixedor del terreny: una firma d’electricitat només podia adquirir un desenvolupament ferm si tenia un finançament adequat i un mercat efectiu i potencial. En introduir-se a les companyies de tramvies s’assegurava un consum gens menyspreable i, amb l’adquisició del paquet majoritari de la Companyia Barcelonesa d’Electricitat, aconseguí una capacitat de producció propera als 27 milions de kWh, a més de la xarxa de distribució i un mercat en alça contínua, no sense pagar, però, a l’AEG el 140% del preu de les accions. En qualsevol cas, Pearson va adquirir la fàbrica del Paral·lel, que aviat fou ampliada amb una turbina de vapor.
Acció, Barcelona Traction, s.d.
AC / G.S.
Gràcies a una estratègia refinada, el Grup Barcelona Traction es va poder configurar com un autèntic grup independent. Des de posicions ja consolidades, va dominar el grup de la Unió Elèctrica de Catalunya i de la Societat Productora de Forces Motrius. A través de la primera controlava Energia Elèctrica de Catalunya, nascuda el 1911 a l’òrbita de la Compagnie Générale d’Électricité de París i de la Société d’Industrie Électrique de Bâle. En el cas de la segona, absorbia una empresa de capital català, tot palesant el ràpid i important grau de concentració característic del sector, i també el reduït espai a disposició de les petites societats productores.
Construcció del canal de Seròs, Lleida, “La Ilustració Catalana”, 15-2-1914.
AC
Posar en funcionament el complex elèctric va exigir la construcció i l’equipament de grans preses i centrals, en llocs dotats de grans masses d’aigua, mentre que la ciutat de Barcelona i la seva rodalia acollien instal·lacions tèrmiques. Així van adquirir un desenvolupament considerable empreses de la construcció, ciments, béns d’equip i aparells elèctrics. Construccions i Paviments, per exemple, va intervenir en la central de Sant Adrià del Besòs o en les obres del canal de Serós, per a l’Energia Elèctrica de Catalunya i Regs i Forces de l’Ebre, respectivament. Les mateixes companyies d’electricitat van crear les seves plantes productores de ciments i van impulsar la constitució d’entitats especialitzades, titulars, per la seva banda, de mines, salts d’aigua, boscos, terrenys o ferrocarrils.
Instal·lant una turbina, Utxesa, “La Ilustració Catalana”, 15-2-1914.
AC / G.S.
A les grans obres d’infraestructura van trobar feina milers de persones. El 1913, el nombre d’obrers contractats per Regs i Forces de l’Ebre oscil·lava entre 6 000 i 10 000. Per a la construcció d’una de les carreteres que unien localitats productores, l’Energia elèctrica de Catalunya havia donat feina a 3 000 obrers durant tres mesos. A les zones afectades, hi van sorgir barracons, cantines, menjadors i escoles per a acollir la mà d’obra i les seves famílies, en bona part procedent de regions com Andalusia i Múrcia. Tan sols una porció reduïda d’obrers devia pertànyer a la plantilla de les empreses constructores. Finalitzades les obres, la majoria tornava a casa seva o buscava ocupació en d’altres activitats.
Per a salvar la distància entre els centres productors d’energia i els consumidors es van necessitar grans quantitats d’acer, ferro, coure i fusta. Preses, embassaments, centrals, torres i cables van transformar profundament les condicions naturals de les comarques pirinenques i van aguditzar els desequilibris territorials. Com ha assenyalat F.X. Tarraubella, les obres de La Canadenca a la Conca de Tremp repercutiren en dos nivells. De manera immediata proporcionaren un alleujament a poblacions castigades per la crisi agrícola (Tremp i Talarn), però aguditzaren d’altra banda la situació de les que, a conseqüència de l’embassament, perderen les seves millors terres de conreu, sense que les compensacions monetàries poguessin pal·liar la crisi. Per les seves característiques especials, la indústria elèctrica, consumidora de recursos locals, no generava un creixement sostingut de la zona on era instal·lada, sinó tan sols activitats sense repercussions profundes ni duradores. Ara bé, impulsava la integració del Pallars en un sistema de relacions més ampli i, amb això, posava fi al seu tradicional aïllament.
La indústria, en general, es va beneficiar de l’àmplia oferta d’energia i va poder esquivar la difícil situació creada per la penúria i la carestia del carbó durant la Primera Guerra Mundial. L’enllumenat elèctric va ampliar les seves possibilitats d’expansió fins a eliminar el de petroli i reduir el de gas. El Grup Barcelona Traction garantia als seus consumidors gairebé 150 milions de kWh, el 1914, i uns 200 milions el 1920. Revistes de divulgació, algunes d’elles gratuïtes, es van encarregar d’apropar les possibilitats de la nova forma d’energia al gran públic i d’obrir-li les llars.