Les Balears gaudien d’una gran importància estratègica, perquè, en estar situades al bell mig de les rutes entre França i les seves colònies nord-africanes, podien impedir el transport de soldats colonials en cas d’una futura guerra europea.
El conde Rossi a Mallorca, “Prospettive”, s.d.
Col·l. R. Surroca / G.S.
Des del principi de la Guerra Civil Espanyola, Mussolini va mantenir almenys un vaixell de guerra italià a Mallorca, i el seu enviat, el conde Rossi, reforçà la Falange a l’illa per tal d’assegurar la rereguarda mitjançant la por. El control d’aquest sobre la Falange provocà l’animadversió de persones com Joan March, fill del financer, i Díaz de Freijó, el governador militar, representant dels militars que sentien minada la seva autoritat. Malgrat tot, el conde Rossi tingué les mans lliures quan arribà un nou governador militar, el tinent coronel Ruiz García.
Maqueta d’un caça Fiat italià.
BAM / G.S.
Inicialment, l’ajuda italiana va significar l’arribada de tres bombarders, tres hidroavions, tres caces i un centenar d’homes. Després de l’evacuació republicana de l’illa, continuaren arribant a Son Sant Joan els Savoia S-81 de l’esquadrilla 251, que en començar l’any 1937 fou completada amb la 252. A partir del febrer començaren a intervenir els moderns Savoia S-79, i per tal de comandar un contingent tan nombrós arribà el general Vicenzo Velardi. Al final del 1937, tenien base a Mallorca uns cinquanta avions italians Fiat CR-32, Savoia S-81 i S-79, una esquadrilla alemanya de sis hidros Heinkel-59, anomenats “negrillos”, i cinc o sis hidros amb tripulació espanyola tipus Cant-Z i Macchi-41. Al gener del 1938, els italians disposaven de quinze caces Fiat CR-32, vint-i-set bombarders Savoia tipus S-81 i S-79, més vint-i-dos hidros de bombardeig i metrallament. L’estiu del 1938 l’aviació espanyola a Mallorca disposava d’uns quinze hidros Macchi-41 i Cant-Z o Z 501. Els alemanys reberen una segona esquadrilla de sis hidros Arado Ar-95.
Un document de Salamanca, datat el 18 de desembre de 1936, assignava a l’aviació italiana de Mallorca les missions de defensar l’illa, d’acord amb el comandament militar i a disposició del naval i atacar la costa entre la frontera i el cap de San Antonio i, particularment, els ports de Barcelona i València.
J. March demana més tropes a Mussolini, “La Traca”, València, 14-7-1937.
Col·l. R. Surroca / G.S.
Menorca, que tenia una bona defensa antiaèria, fou bombardejada en tot moment, i des del gener del 1938 s’intensificaren els bombardeigs a tot el litoral espanyol i a la banda costanera. El 1939 les accions dels avions de Mallorca arribaren fins a Cartagena i Almería.
Aquest contingent, els documents italians l’anomenen A. L. Balean (Aviazione Legionaria delle Baleari). Depengué teòricament de la Missione Militare Italiana in Spagna, del CTV i, des del desembre del 1936, del comandant Ramón Franco, cap de l’aviació de Mallorca, mort el 28 d’octubre de 1938. Però el comandament real era a Roma, d’on es rebien ordres de Mussolini i Ciano. Les peticions de Franco anaven a l’oficial d’enllaç italià del seu quarter general, el qual es posava en contacte amb el Ministeri de l’Aire de Roma, que, al seu torn, passava la petició a Mallorca.
Els primers bombardeigs sobre Catalunya foren navals, i a partir del març del 1937 començaren els aeris, al principi amb pocs avions, segons el costum de l’època. Des del gener del 1938 augmentaren els atacs a causa de l’increment dels efectius situats a Mallorca, que feren possibles els grans bombardeigs de Barcelona. En algun cas es produïren nombroses víctimes en un breu espai de temps, com a Alacant el 25 de maig de 1938, quan nou Savoia llançaren unes noranta bombes que van caure a les onze del matí a la plaça central del mercat, les quals mataren unes dues-centes cinquanta persones i en feriren altres tantes, sobretot dones.
Els bombardeigs des de Mallorca despertaren la por de totes les poblacions del litoral, obligaren a cavar refugis i a organitzar la defensa civil, i colpiren la moral de la rereguarda republicana en estendre la convicció que la guerra estava perduda.