Col·l. part. / G.S.
La qüestió de si l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1979 representava o no un avenç respecte al del 1932 fou objecte de polèmica abans i després de la seva adopció. De fet, la comparació en alguns casos era explícita, i es posava l’accent en el fet que certes matèries eren regulades de manera diversa a com ho havien estat en l’etapa republicana.
No és fàcil, realment, comparar tots dos estatuts. En primer lloc, el marc constitucional de l’un i de l’altre són diferents: mentre que l’autonomia fou una excepció durant la Segona República, en la Constitució del 1978 n’és la regla. En segon lloc, són èpoques històriques també diferents: els poders públics, els anys trenta, tenien funcions molt limitades, amb un àmbit d’acció molt restringit (cal pensar, per exemple, que en aquell moment no existia res comparable als actuals sistemes de Seguretat Social, de sanitat pública, d’assistència social, etc.). Això explica que moltes matèries considerades en l’Estatut actual fossin absents del text del 1932 i, més encara, que les tècniques jurídiques de distribució de competències hagin esdevingut més complicades i més sofisticades.
Finalment, cal recordar que les circumstàncies polítiques dels anys trenta van donar una vigència molt limitada a l’Estatut del 1932. La suspensió de la seva aplicació, com a conseqüència dels fets d’Octubre el 1934, va durar fins al març del 1936; quatre mesos més tard esclatà la guerra. Així, només tingué trenta mesos de vigència efectiva que no és comparable, doncs, a la llarga vigència de l’Estatut del 1979.
Tot i així, i a tall d’il·lustració, es pot realitzar l’exercici de comparar fragments de textos d’un estatut i de l’altre deixant que el lector en tregui les seves pròpies conclusions.
Pel que fa al fonament de l’autonomia:
Estatut del 1932, article primer: “Catalunya es constitueix en regió autònoma dins de l’Estat espanyol, conforme disposen la Constitució de la República i el present Estatut. El seu organisme representatiu és la Generalitat, i el seu territori el que formen les províncies de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona en el moment de promulgar-se el present Estatut”.
Estatut del 1979, article primer: “Catalunya, com a nacionalitat i per accedir al seu autogovern, es constitueix en Comunitat Autònoma d’acord amb la Constitució i amb el present Estatut, que és la seva norma institucional bàsica. La Generalitat és la institució en què s’organitza políticament l’autogovern de Catalunya. Els poders de la Generalitat emanen de la Constitució, del present Estatut i del poble”.
Pel que fa a la llengua:
Estatut del 1932, article segon: “L’idioma català és, com el castellà, llengua oficial a Catalunya. Per a les relacions oficials de Catalunya amb la resta d’Espanya, així com per a la comunicació entre les Autoritats de l’Estat i les de Catalunya, la llengua oficial serà el castellà (…)”.
Estatut del 1979, article tercer: “La llengua pròpia de Catalunya és el català. L’idioma català és l’oficial de Catalunya, així com també ho és el castellà, oficial a tot l’Estat espanyol. La Generalitat garantirà l’ús normal i oficial d’ambdós idiomes, prendrà les mesures necessàries per tal d’assegurar llur coneixement i crearà les condicions que permetin d’arribar a llur igualtat plena quant als drets i deures dels ciutadans de Catalunya. La parla aranesa serà objecte d’ensenyament i d’especial respecte i protecció”.
En referència a l’ensenyament:
Estatut del 1932, article setè: “La Generalitat de Catalunya podrà crear i sostenir els Centres d’Ensenyament en tots els graus i ordres que estimi oportuns, sempre d’acord amb allò que disposa l’article 50 de la Constitució, amb independència de les institucions docents i culturals de l’Estat (…) Si la Generalitat ho proposa, el Govern de la República podrà atorgar a la Universitat de Barcelona un règim d’autonomia; en tal cas, aquesta s’organitzarà com a Universitat única, regida per un Patronat que ofereixi a les llengües i a les cultures castellana i catalana les garanties recíproques de convivència, en igualtat de drets, per a professors i alumnes”.
Estatut del 1979, article quinzè: “És de competència plena de la Generalitat la regulació i l’administració de l’ensenyament en tota la seva extensió, nivells i graus, modalitats i especialitats, en l’àmbit de les seves competències, sens perjudici d’allò que disposen l’article 21 de la Constitució i Lleis Orgàniques que el desenvolupin (…)”.
La qüestió de l’ordre públic:
Estatut del 1932, article vuitè: “En matèria d’ordre públic queda reservat a l’Estat, d’acord amb allò disposat en (…) l’article 14 de la Constitució, tots els serveis de seguretat pública de Catalunya que siguin de caràcter extraregional o supraregional (…). Correspondran a la Generalitat tots els altres serveis de Policia i ordre interior de Catalunya (…)”.
Estatut del 1979, article tretzè: “La Generalitat podrà crear una Policia Autònoma en el marc del present Estatut i, en allò que no hi estigui específicament regulat, en el de la Llei Orgànica (…). Queden reservades, en tot cas, a les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat sota la dependència del Govern els serveis policíacs de caràcter extracomunitari i supracomunitari (…)”.
La fórmula de la promulgació de l’Estatut:
Estatut del 1932: “Les Corts han decretat i sancionat la següent Llei (…)”.
Estatut del 1979, preàmbul: “(…) Els Parlamentaris catalans proposen, la Comissió Constitucional del Congrés dels Diputats acorda, el poble català referma i les Corts Generals ratifiquen el present Estatut (…)”.