Què és l’atur? Com es mesura?

La teoria econòmica considera que hi ha un mercat de treball on es troben l’oferta i la demanda. L’oferta és formada pel conjunt de persones que ofereixen els seus serveis laborals —la seva capacitat per fer coses— en canvi d’una remuneració, i la demanda de treball és el volum de treball efectivament contractat per part de les empreses i utilitzat en els processos productius. L’atur es defineix com la diferència entre oferta i demanda en el mercat de treball i, per tant, és la diferència entre les persones que s’ofereixen per a treballar (població activa) i aquelles que realment treballen (persones ocupades).

Però, què és una persona en atur? Segons l’Oficina Internacional del Treball (OIT), per a estar en atur cal satisfer tres condicions: no tenir feina, buscar-la activament i estar disponible per treballar. Segons això, les persones que busquen feina però ja en tenen una —possiblement pitjor— no són aturats. La segona condició exigeix estar fent gestions per trobar una feina, ja que, si no, no s’està oferint els serveis al mercat laboral. La tercera condició implica que persones com ara els malalts o els estudiants, tot i que no tinguin feina i desitgin treballar, no poden ser considerades en atur, ja que no estan en condicions d’ocupar ràpidament un lloc de treball.

Com es mesura estadísticament l’atur? És a dir, com es compten les persones aturades? Seguint la metodologia fixada per l’oficina estadística de la Unió Europea (Eurostat) i aplicada per tots els estats membres, l’Instituto Nacional de Estadística espanyol (INE) realitza cada trimestre una enquesta anomenada Enquesta de Població Activa (EPA) per conèixer les principals magnituds del mercat de treball. S’entrevisten unes 63 000 llars i es demana informació sobre totes les persones que hi conviuen majors de 16 anys (edat legal per treballar), aproximadament 200 000. A partir de les respostes obtingudes, l’INE considera desocupades les persones consultades que la setmana anterior a l’entrevista no han treballat ni tan sols una hora (si han treballat una hora ja passen a ser classificades com a ocupades) i a més declaren que busquen feina i que no estan malaltes ni seguint cap curs. Com que es tracta d’una enquesta que recull informació d’una mostra de llars, per a quantificar el nombre total de desocupats cal aplicar uns factors d’elevació, ja que les gairebé 200 000 persones entrevistades representen el conjunt de la població espanyola major de 16 anys. L’EPA és representativa del conjunt espanyol i, fins a un cert nivell de desagregació, també de cadascuna de les comunitats autònomes, de manera que, amb un petit marge d’error, la xifra resultant es pot considerar que realment és la del nombre de desocupats.

D’altra banda, però, l’Institut Nacional d’Ocupació Espanyol (INEM) disposa d’una xarxa territorial d’oficines de col·locació que porten un registre administratiu de les persones en atur. Aquest registre té una doble finalitat. Primera, com a servei públic de col·locació, l’INEM recull informació tant de les persones que busquen feina com de les empreses que necessiten cobrir les seves vacants per tal de casar oferta i demanda. Segona, l’INEM verifica si els aturats reuneixen els requisits per poder cobrar les prestacions de desocupació i realitza les oportunes gestions per dur a terme el pagament. Així, doncs, les persones que creuen tenir dret a aquestes prestacions s’inscriuen a les oficines de l’INEM per poder cobrar-les. També s’hi registren aquelles persones que confien que l’INEM les ajudarà a aconseguir un lloc de treball. A partir del conjunt de persones inscrites a les seves oficines com a sol·licitants d’un lloc de treball, l’INEM concreta quins són aturats i quins no ho són mitjançant l’aplicació d’uns criteris. Per exemple, els que ja treballen o estan estudiant, o volen treballar a l’estranger o desitgen una feina de molt poques hores a la setmana, no són comptabilitzats com a aturats. El resultat d’aquest procés és una xifra de persones registrades com a aturades que es fa pública amb una periodicitat mensual.

El problema sorgeix del fet que aquesta xifra d’atur registrat és inferior a l’atur que estima l’EPA, tal com es pot veure en el gràfic per al cas de Catalunya. Això ha portat a afirmar que l’EPA dona una xifra d’atur massa elevada i que, en realitat, l’atur és inferior al que recullen les estadístiques oficials. Davant d’aquests dubtes, potser cal fer algunes precisions.

Les dues xifres d’atur surten de dues fonts diferents que tenen objectius també diferents. L’EPA té com a única finalitat el coneixement estadístic del mercat de treball i, per tal d’assolir aquest objectiu amb les màximes garanties, aplica uns criteris i una metodologia comuna a tots els països de la Unió Europea. L’INEM, en canvi, recull la informació amb una finalitat administrativa i, per tal d’excloure els col·lectius no desocupats, aplica els criteris decidits pel govern. Això implica que un canvi d’aquests criteris —cosa que ha esdevingut també en altres països europeus— s’acostuma a reflectir en una reducció de l’atur registrat.

Nombre d’aturats a Catalunya. 1978-1997.

A més, de què depèn que els aturats s’inscriguin a les oficines de l’INEM? Bàsicament del benefici que en puguin treure, que pot consistir en una feina o una prestació. En efecte, si les persones en atur creuen que inscriure’s a l’INEM no els facilitarà l’accés a un lloc de treball —perquè el mercat laboral no ofereix vacants o perquè l’INEM no és un bon mitjancer— ni el cobrament d’una prestació, ja que no reuneixen els requisits necessaris, llavors poden pensar que no els compensen les molèsties i les despeses (de desplaçament, per exemple) en què cal incórrer per a realitzar la inscripció i, en conseqüència, optar per no registrar-se a l’INEM. En canvi, una millora de les oportunitats laborals o una generositat més gran de les prestacions podria portar a un increment del nombre d’inscrits.

El gràfic mostra que el nombre d’aturats registrats va augmentar fortament el 1983 —força més que a l’EPA—, quan la victòria electoral del PSOE amb la promesa de crear 800 000 llocs de treball va fer pensar que l’INEM podria oferir realment un lloc de treball a qui hi fos inscrit. El 1986 —en iniciar-se la represa econòmica dels anys vuitanta— va començar a caure l’atur, tot i que augmentava l’atur registrat, probablement perquè milloraren les expectatives laborals dels desocupats.

També influeixen, però, les prestacions. Les persones que no poden cobrar prestacions per atur pel fet de no haver estat treballant abans tenen un incentiu baix per a inscriure’s a l’INEM. Així, quan l’atur augmenta molt per la incorporació al mercat de joves i dones sense experiència —com al principi dels anys noranta—, és possible que només una part d’aquests nous aturats es registrin a les oficines de l’INEM, de manera que l’atur registrat puja més lentament que l’atur total mesurat per l’EPA. A més, quan la normativa sobre prestacions s’endureix —com va succeir el 1992—, la diferència entre atur registrat i total tendeix a créixer. Així, doncs, i en resum, l’atur registrat depèn de la possibilitat de rebre prestacions i de les expectatives de trobar una feina. Per tant, en un moment en què una part important dels aturats no cobra prestacions i la situació del mercat laboral fa que les expectatives professionals siguin pessimistes, resulta del tot normal que el nombre d’aturats registrats sigui clarament inferior al nombre total d’aturats.

L’EPA no és, però, perfecta, ja que presenta alguns problemes derivats de l’envelliment de la mostra de llars enquestades i del risc que determinades persones falsegin la seva resposta. Tot i així, la conclusió ha de ser que, actualment, les úniques dades d’atur que ofereixen confiança i que suposen una adequada aproximació a la situació real del mercat de treball són les que proporciona l’Enquesta de Població Activa de l’INE. Així ho reconeixen tant els estudiosos i experts independents, que n’utilitzen massivament les dades en els seus estudis, com els organismes internacionals —com la Unió Europea i l’OCDE— que les reprodueixen en les seves publicacions oficials.