L’Opus Dei

A Catalunya, els membres de l’Opus Dei han reproduït l’estructura jeràrquica piramidal que ha caracteritzat aquesta organització des del seu naixement i que l’ha convertit en una sòlida estructura d’influència i poder.

L’oficina d’informació de l’Opus Dei a Barcelona estima en 10 000 el nombre de persones que reben assistència espiritual a través de l’Obra, encara que assegura que només 6 000 d’aquestes són membres reals, la gran majoria supernumeraris, una de les tres categories en què es classifiquen els laics que formen part de l’organització. A tot Catalunya existeixen també uns cinquanta consells, que són les veritables cèl·lules de base i que són formats per quatre persones, un capellà i tres membres de l’Obra. Els consells, que s’encarreguen bàsicament de coordinar les activitats d’una cinquantena de membres i simpatitzants, solen estar associats a un centre de formació, que és el lloc on s’ha d’adreçar una persona que demana d’entrar a l’Opus. Tant els consells com els centres de formació es van creant segons les necessitats de creixement de l’organització i sempre en relació amb la demanda de nous ingressos.

En el punt més alt, en el vèrtex de l’estructura de l’Opus, hi ha el seu prelat, Javier Echevarría, màxima autoritat de l’anomenat “govern central”, amb seu a Roma i format per dos organismes: el consell general, integrat només per homes, i l’assessoria central, el seu equivalent femení. Per sota, i al nivell que l’Obra anomena regional i que no necessàriament es correspon amb les fronteres geogràfiques dels diferents països, s’hi troben les equivalents comissions i assessories regionals. I més avall encara, els governs locals, que tenen autoritat sobre una part del territori, com és el cas de Catalunya.

En l’anomenada regió de l’Estat espanyol i Andorra, el delegat del prelat és Ramón Herrando Prat de la Riba, net del polític català Enric Prat de la Riba, que fou president de la Mancomunitat. Però el vicari i director al govern local del Principat és Manuel Dacal Vidal, un home discret i que té establerta la residència i la seu de la prelatura en una torre del carrer dels Moneders, a Barcelona.

El braç dret de Manuel Dacal és Josep Martí, que ocupa el càrrec de vicari secretari. Immediatament darrere seu hi ha els dos consells de la delegació, dividits en la branca masculina i la femenina. En el consell masculí, el sotsdirector és l’advocat Ignasi Font, i el secretari, el filòsof Jordi Miralbell i Guerín. La relació amb els col·legis de l’Obra és responsabilitat de Jaume Aureli, i la resta de membres són l’arquitecte Ferran Balcells, Lluís Segarra, Ernest Casas i Enric Bertran.

Al capdavant del consell femení, com a sotsdirectora, hi ha Innocència Fernández, i la secretària és Maria Dolors Bosch. Altres membres són Teresa Rovira, Montserrat Bosch, Teresa Díaz, Carme Álvarez i M.Rosario García. El director espiritual assignat a la delegació de l’Opus Dei a Catalunya, tant per a homes com per a dones, és mossèn Josep Lluís Riocabo.

Dependent de l’Opus Dei a Barcelona, existeix també la Societat Sacerdotal de la Santa Creu. De fet, és una associació formada pels preveres de la prelatura i pels diaques i preveres diocesans que hi vulguin pertànyer. És dirigida pel sacerdot Joan Garcia Llobet, responsable del centre sacerdotal Montalegre, i té la seva seu central al carrer del Rosselló. A Catalunya, la Societat Sacerdotal de la Santa Creu té un total de sis seus que també corresponen al Centre de la Prelatura: Barcelona, Vic, Tarragona, Girona, Lleida i Tortosa, que depèn de Tarragona.

Segons dades del mateix Opus Dei, els capellans de l’Obra que tenen assignada una parròquia no arriben ni al 20%, però això no és estrany perquè, mentre que el clero diocesà s’encarrega d’un determinat territori geogràfic, el prelat i els sacerdots de l’Opus Dei sense diòcesi es dediquen a altres tasques concretes, com ara assistir un col·legi o exercir de consiliaris d’un determinat grup de persones. La Guia de l’Arxidiòcesi 1997 afirma que a la delegació de Barcelona hi ha 72 capellans de la prelatura registrats, un dels quals assignat al servei religiós de l’Hospital de Barcelona. A la capital catalana, però, l’única església oficialment adscrita a l’Opus Dei és la de Montalegre, situada al costat del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i que dona assistència social a dues mil famílies. També hi ha l’oratori públic de Bonaigua, que forma part del col·legi major del mateix nom.

L’Opus Dei té sota el seu paraigua tres col·legis majors a Barcelona (Monterols, fundat el 1949, Bonaigua, el 1980, i Pedralbes, el 1983), i també l’Ateneu Universitari, a París. A més, hi ha un conjunt de col·legis promoguts per persones properes a l’Obra, o d’altres que tenen la direcció espiritual encomanada a algun consiliari de l’Opus Dei. En ambdues categories s’agrupen com a mínim quinze escoles no mixtes, i Josep Maria Barnils és qui s’encarrega de coordinar la relació entre la Prelatura i els col·legis. L’empresa Institució Familiar d’Educació n’agrupa els següents: el col·legi La Vall (de noies) a Bellaterra, el col·legi La Farga (de nois) a Mira-sol, ambdós al Vallès Occidental; Aura (de noies) a Tarragona, Turó (de nois) a Constantí (Tarragonès); Montclar (de noies) i Mestral (de nois) a Igualada; Les Alzines (de noies) a Girona, i Dauradell a Badalona (Barcelonès). De l’empresa Fomento, de Madrid, en depenen els següents: Terraferma a Alpicat (Segrià), Arabel, a Lleida, i Canigó, a Barcelona. Altres centres docents autònoms són el col·legi Viaró (a Sant Cugat del Vallès, el Centre Educatiu Xaloc a Bellvitge (Barcelonès), l’escola Pineda a l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) i l’institut Bell-lloc del Pla a Girona. També es consideren seus autònomes que l’Opus dirigeix espiritualment quatre escoles familiars agràries (EFA), com la de Camp Joliu a l’Arboç (Baix Penedès), Quintanes a les Masies de Voltregà (Osona), La Suïssa a Tona (Osona) i El Pla a Almacelles (Segrià). En la categoria de “clubs” es pot incloure l’Escola Esportiva Brafa (Barcelona) i una quinzena més a tot Catalunya, generalment sempre associats als col·legis. Entre aquests hi ha Carena, Pàdua, Daumar, Atenes, París, dos a Sant Cugat del Vallès, dos a Lleida, dos a Tarragona, dos a Bellvitge, dos a l’Hospitalet de Llobregat i un a Girona.

El centre docent de l’Opus Dei més consolidat i prestigiós a Barcelona és l’Institut d’Estudis Superiors de l’Empresa (IESE), especialitzat en màsters i estudis de postgrau en empresarials. Però també hi ha hagut persones properes a l’Opus en altres universitats, com ara el primer rector de la Universitat Autònoma, Vicenç Villar Palasí, que, després de ser destituït, a l’agost del 1973, va passar a dirigir l’Institut de Biologia Fonamental d’aquesta mateixa universitat. Mentrestant, el seu germà José Luis Villar Palasí, membre numerari de l’Opus, accedia al Ministeri d’Educació i Ciència a l’octubre del 1969.

Molt més recentment, l’Opus Dei ha optat amb força per l’ensenyament superior als Països Catalans, en aconseguir l’aprovació del projecte, al mes d’octubre del 1997, de la Universitat Lliure de Catalunya, finalment batejada com a Universitat Internacional. La iniciativa va ser promoguda per la Fundació Familiar Catalana, que des dels anys setanta agrupava el centre FERT —associat a la Universidad Nacional de Educación a Distancia (UNED) i on també es podia cursar COU— i l’Institut Europeu del Dret i l’Economia (INEDE), on s’imparteix classe d’aquestes matèries. La Fundació Familiar Catalana és presidida per l’advocat Ramon Guardans, que també havia passat pel patronat de la primera universitat catalana d’inspiració cristiana, la Universitat Ramon Llull, que va abandonar posteriorment. L’actual rector de la Universitat Internacional de Catalunya és el neuropatòleg Jordi Cervós i Navarro.