L’any 1978 va néixer al Regne Unit Louise Brown, el primer nadó resultat d’una fecundació in vitro al món. Aquesta tècnica de reproducció assistida permet resoldre problemes d’esterilitat de pràcticament qualsevol origen i s’utilitza avui dia en tots els centres de reproducció dels països desenvolupats. Els problemes de fertilitat afecten actualment un 15% de les parelles en edat reproductiva i la tendència a retardar la maternitat a l’espera de trobar circumstàncies de formació i professionals adequades fan que aquest problema es posi de manifest en nombroses ocasions en edats avançades, fet que en dificulta la solució.
Banc de Línies Cel·lulars-Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona CMR[B]
La fecundació in vitro (FIV) consisteix a posar en contacte òvuls i espermatozoides al laboratori per tal d’aconseguir embrions que, dipositats en l’úter de les dones, han de permetre l’obtenció d’una gestació. L’any 1984 va néixer, a l’Institut Dexeus de Barcelona, la Victòria Anna, el primer nadó de l’Estat espanyol fruit d’aquesta tècnica. Tècniques complementàries com la congelació d’embrions, la microinjecció d’espermatozoides per dificultats de fecundació i el diagnòstic genètic preimplantacional per a les parelles amb elevat risc genètic han anat complementant la metodologia inicial i n’han millorat els resultats. La seva utilització en parelles serodiscordants pel VIH (virus de la immunodeficiència humana) permet evitar el contagi de la malaltia. La congelació d’òvuls i de teixit ovàric en nenes o dones joves que pateixen càncer possibilita la recuperació de la fertilitat un cop assolida la curació de la malaltia. La utilització d’òvuls donats per dones joves resol problemes de menopausa precoç i també ofereix opcions d’embaràs a dones en edats avançades. Actualment, la fecundació in vitro és la tècnica de reproducció assistida més utilitzada i la que produeix millors resultats quant a l’obtenció de l’embaràs. Cal tenir en compte que la seva aplicació no es restringeix només a l’àmbit de l’esterilitat i que el seu ús per raons socials i no mèdiques, com en el cas de dones sense parella, obre la via a models diferents de maternitat i de família.
Banc de Línies Cel·lulars-Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona CMR[B]
Ha estat el coneixement sobre l’embrió humà i l’optimització del seu cultiu a través de la FIV el que ha permès arribar a l’obtenció de les cèl·lules mare embrionàries i al camp de recerca que s’obre en el seu entorn. L’any 1998 es va publicar per primera vegada la possibilitat d’aconseguir aquest tipus de cèl·lules a partir d’embrions donats per parelles sotmeses a FIV i sense projecte parental amb els embrions esmentats. Cal remarcar que, en un procés de tractament per FIV, s’aconsegueixen sovint més embrions dels necessaris per a un sol intent de gestació i que aquests embrions es congelen per a intents posteriors. En ocasions, i per raons múltiples, les parelles deixen de tenir un projecte parental amb els embrions congelats i opten per una donació per a la recerca com a opció enfront de la donació a altres parelles o a la seva destrucció. De fet, aquestes són les diferents opcions que la legislació actual (2006) proposa com a alternatives a l’opció reproductiva pròpia.
Les cèl·lules mare són cèl·lules indiferenciades que poden trobar-se en teixits adults, fetals o que es poden obtenir a partir d’embrions. Són cèl·lules multi, pluri o totipotents que donen lloc a cèl·lules especialitzades i, posteriorment, a teixits i òrgans. La seva utilitat terapèutica rau en la utilització per a teràpia cel·lular, com a font de trasplantament en malalties en què s’ha perdut la funció cel·lular. Alguns exemples són les malalties neurodegeneratives com el Parkinson o l’Alzheimer, les patologies cardiovasculars, la diabetis i les lesions medul·lars. Les cèl·lules mare són, alhora, eines valuoses en recerca en desenvolupament i utilitzades com a models de malalties en la fabricació de fàrmacs.
Les cèl·lules mare embrionàries s’obtenen a partir dels embrions donats i la metodologia que implica aquest procés comporta la seva destrucció. Es tracta d’embrions de cinc dies de desenvolupament i aproximadament 150-200 cèl·lules. Les característiques específiques de les cèl·lules mare embrionàries (diferents de les adultes o de les fetals) són la seva capacitat d’autorenovació indefinida i la seva potencialitat pel que fa a capacitat de diferenciació. La teràpia cel·lular es basa en aquesta propietat, i, per tant, en l’obtenció de diferents tipus cel·lulars a partir de cèl·lules mare embrionàries en funció de la malaltia que cal tractar. S’han de conèixer i controlar els mecanismes que permeten l’autorenovació en condicions d’indiferenciació i també els que condueixen a l’obtenció de poblacions cel·lulars especialitzades per tal de fer possible l’esmentada teràpia cel·lular. Equips de recerca en aquest camp han aconseguit ja l’obtenció de múltiples tipus cel·lulars i d’assaigs prometedors en models animals i de cèl·lules de diferents tipus també en l’espècie humana (neurones, cèl·lules cardíaques, del pàncrees, etc.).
Banc de Línies Cel·lulars-Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona CMR[B]
Catalunya s’ha integrat en aquest camp de recerca, ja que la legislació espanyola contempla i permet la utilització d’embrions donats per a la derivació de cèl·lules mare embrionàries. La creació del Banc de Cèl·lules Mare de Barcelona l’any 2005, amb fons del Govern Central i Autonòmic, i el suport administratiu que s’ha rebut en aquesta iniciativa, situen Catalunya entre els països d’Europa i del món que treballen en el desenvolupament de tècniques de recerca bàsica encaminades cap a la recerca aplicada i els assaigs clínics de teràpia cel·lular.
Entorn de la recerca en aquest camp s’ha produït un intens debat social concentrat sobretot en els aspectes bioètics. Determinats col·lectius o sectors socials, que adjudiquen a l’embrió l’estatut de persona, estan en contra de la recerca amb embrions humans i, per tant, de la generació de cèl·lules mare embrionàries. Per altra banda, opcions com la transferència nuclear per a l’obtenció d’embrions clònics com a font de cèl·lules mare (clonació terapèutica) són actualment una realitat que la Llei de biomedicina (2007) contempla a través de projectes de recerca revisats i controlats per les administracions autonòmiques i central.
L’embrió humà obtingut per FIV, transferit a l’úter d’una dona i en condicions in vivo, permet l’obtenció d’una gestació i el naixement d’un nou individu si la implantació té lloc i progressa adequadament. De manera similar i en condicions in vitro, l’embrió humà dóna lloc a poblacions de cèl·lules mare embrionàries, eines imprescindibles per a convertir la possibilitat de teràpia cel·lular de malalties avui incurables en una realitat.