i Centre Nacional Català | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Diccionari dels Partits Polítics de Catalunya, segle XX

Centre Nacional Català

Partit polític
ciències polítiques polít
Entitat nacionalista creada el 1899, enmig de la crispació interna que vivia la Unió Catalanista.

A l’abril de 1899 es constituí en aquesta darrera organització una junta hostil a les tesis “evolucionistes”, fet que impulsà els que s’identificaven amb les posicions del nou diari La Veu de Catalunya a crear, a finals d’agost, un nou agrupament, el Centre Nacional Català. En aquest convergiren diverses personalitats. En primer lloc, molts dirigents del Centre Escolar Catalanista, el nucli més actiu i innovador des de 1897 i on figuraven, entre d’altres, Enric Prat de la Riba, Josep Puig i Cadafalch, Lluís Duran i Ventosa, Francesc Cambó, Pere Muntañola (la majoria havia nascut en la dècada dels setanta i s’agrupava sota el mestratge de Narcís Verdaguer i Callís com a punt de referència ineludible). En segon lloc, dues figures de més edat i d’una acusada personalitat: l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner i l’advocat Josep Pella i Forgas. I, en tercer lloc, un grup que coincidia generacionalment amb el del Centre Escolar, però que políticament i cultural era de tradició republicana i liberal: Jaume Carner, Ildefons Sunyol, Joaquim Lluhí i Rissech i Santiago Gubern.

Durant la tardor de 1899, el Centre Nacional Català assajà de capitalitzar l’anomenat “Tancament de Caixes” i la campanya a favor del concert econòmic duta a terme pels presidents de diverses corporacions ciutadanes. La nova entitat, presidida per Verdaguer i Callís, tingué, per tant, una clara voluntat política en un sentit reformista. Pretengué ser el pal de paller d’un moviment més ampli, on pogues-sin convergir des dels catalanistes més convençuts fins a aquells que des de l’anticentralisme evolucionaven vers actituds favorables a la descentralització política i administrativa. Al febrer de 1900, l’augment de la tensió entre possibilistes i intransigents precipità la sortida del Centre Nacional Català de la Unió Catalanista, controlada pels elements del “tot o res”. Poc més d’un any després, els nacionalistes del Centre Nacional i els expolaviejistes de laUnió Regionalista es coalitzaren en les eleccions de 1901 i el seu èxit donà lloc al naixement de la Lliga Regionalista.

Col·laboració: 
JCA

Llegir més...