Alfons Carles de Borbó i Àustria-Este succeí el 2 d’octubre de 1931 a Jaume en la titularitat dinàstica del carlisme. De mentalitat conservadora, el nou pretendent propicià, l’últim any de vida de Jaume, la reunificació de les diverses tendències carlines en una nova organització.
La CT aconseguí una estructura eficient en accedir Manuel Fal Conde, advocat andalús procedent de l’integrisme, a la “jefatura-delegada” del nou partit. Amb ell, la Comunió s’estructurà en diferents seccions: el Requeté, braç armat de la Comunió Tradicionalista; les Margaritas, secció femenina, i els Pelayos, organització de joventuts que més endavant passà a denominar-se Agrupación de Estudiantes Tradicionalistas [AET]. En la dècada dels anys seixanta es fundà una nova secció, el Movimiento Obrero Tradicionalista [MOT], que tingué com a primer delegat Manuel Pérez de Lema. Territorialment s’organitzà en “jefaturas regionales” i provincials. El 18 de novembre de 1933 es presentà a les eleccions legislatives i aconseguí 20 actes.
El 18 de juliol de 1936 la CT se sumà a l’alçament militar contra la República i portà a la lluita al voltant de 66 Terços de Requetès. Durant el franquisme s’unificà amb Falange Española de las JONS i constituí així un partit únic creat per decret, Falange Española Tradicionalista y de las JONS. El 27 de març de 1966, Don Xavier de Borbó-Parma, en la reunió de la Junta de Govern de la CT, celebrada a Hendaia (França), emeté un reial decret en què dissolia el Requeté, les Margaritas, l’AET i el MOT i inicià així l’organització d’un partit unitari que, alguns anys després, tornà a anomenar-se Partit Carlí, amb una secció catalana, el Partit Carlí de Catalunya. A més de Manuel Fal Conde, foren “jefes-delegados” de la CT José M. Valiente i Juan José Palomino Jiménez.