EDC es donà a conèixer a finals de 1975 a través d’un manifest de 15 punts que resumien la seva ideologia liberal i el programa per la democràcia i per Catalunya. Des de la seva creació, el partit es mogué en l’àmbit polític de centre.
EDC fou dirigida des del seu inici per Ramon Trias Fargas. Malgrat la forta personalitat del seu líder, no aconseguí l’audiència d’altres forces pròximes en els plantejaments. Amb l’etiqueta de “liberal”, participà en el cicle de conferències sobre “Les terceres vies a Europa” (1975).
Al setembre de 1976 s’anuncià el projecte d’un Front d’Esquerres integrat per EDC, Esquerra Republicana de Catalunya [ERC] i Partit Socialista de Catalunya (Reagrupament) [PSC(R)]. Però al gener de 1977 EDC es decantà per la formació d’un bloc ambConvergència Democràtica de Catalunya [CDC], que amb el nom de Front Democràtic per Catalunya constituí el precedent de la coalició electoral Pacte Democràtic per Catalunya, integrat per EDC, CDC, PSC(R) i Front Nacional de Catalunya, que es presentà públicament el 9 de maig de 1977.
Com a resultat del pacte electoral i després del V Congrés de CDC, el 1978 es produí la fusió formal d’EDC i CDC, dins d’aquest darrer partit. El 24 de maig es féu públic l’acord dels òrgans decisoris de fusionar les organitzacions i construir un nou partit obert a altres forces polítiques de signe progressista i catalanista. El 27 de juny fou signat oficialment el pacte i es posaren en funcionament els mecanismes previstos per a la integració organitzativa. L’aportació d’EDC a la nova CDC no fou numèricament elevada i es localitzà a Barcelona i en algunes ciutats de Catalunya. La integració es produí sense problemes en les diferents organitzacions de base i comportà la incorporació de 27 membres procedents d’EDC en el Consell Nacional de CDC, així com l’accés de Trias Fargas a la Presidència del partit, de Macià Alavedra a la Secretaria de Relacions Polítiques i de Lluís Casals, Jaume Fonolleda, Josep Garrell, Josep M. Gómez d’Urrutia i Josep Pi a vocalies del Comitè Executiu Nacional de CDC. EDC publicà el butlletí Portaveu (1978) i la seva branca juvenil foren les Joventuts d’Esquerra Liberal.