D’orientació tradicionalista i provinent del carlisme, preconitzà el respecte inviolable als Principios Fundamentales del Movimiento; el seu lema era “Por la tradición hacia el progreso”. Acceptà la diversitat regional d’Espanya, però promovia només una descentralització administrativa. Presidida per Gonzalo Fernández de la Mora, entre els impulsors destacaren els germans Oriol i Urquijo (Antonio M. i Lucas M.), José M. Valiente i José Luis Zamanillo. Dirigents a Catalunya: Claudi Colomer Marquès, Javier Comín Ros, Josep M. Gibernau i Lluís Costa Camps. El 1977 formà part de la Federación de Partidos de Alianza Popular que donà lloc a Alianza Popular [AP]. En les eleccions legislatives d’aquell any integrà la coalició AP-Convivencia Catalana. Edità Brújula.