Es definí democràtic, autonomista i de centre. Els dirigents foren Joan Mas Cantí (president) i Joaquim Molins (vicepresident). Entre els promotors figuraren Carles Ferrer Salat i Carles Güell de Sentmenat. En les eleccions legislatives de 1977 formà, amb Unió De-mocràtica de Catalunya [UDC], la coalició electoral Unió del Centre i de la Democràcia Cristiana de Catalunya. Güell i Anton Cañellas foren elegits diputats, però la coalició es dissolgué aviat (Güell ingressà en el grup mixt del Congrés, mentre que Cañellas s’incorporà a la minoria “basco-catalana”). En el I Congrés del CC (octubre de 1977) es decidí constituir un gran partit de centre català i al març de 1978 participà en la creació de la Unió de Centre de Catalunya.