El 22 de juliol de l’any 1545, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors: diputat eclesiàstic: Jaume Caçador (Vic 1484 – Barcelona 1561), canonge de Barcelona i de Girona; diputat militar: Pere de Puigverd de Gravalosa, donzell de Balaguer; diputat reial: Joan Burguès, ciutadà de Tortosa; oïdor eclesiàstic: Jaume Cerveró, canonge de Tortosa; diputat reial: Jeroni de Torres i Vezoa de Heredia, de Barcelona; diputat reial: Lluís Seguer, burgès de Perpinyà.
Jaume Caçador era fill de Wilhelm Jäger, àlies Caçador, un sabater procedent de Basilea i instal·lat a Vic que exercí com a mercader. Al segle XVII els membres de la família ja detenien el tí-tol de cavaller o miles. La seva mare fou Catalina Caçador. Un dels seus germans, Guillem de Caçador, fou bisbe d’Alguer (1525-27), auditor del Tribunal de la Rota Romana, secretari del papa Lleó X, capellà del papa Juli II, legat apostòlic i nunci de la Santa Seu. Un altre germà, Francesc de Caçador, fou mercader de Vic, matriculat mercader de Barcelona l’any 1545 i elevat a cavaller l’any 1548. La família donà quatre bisbes a l’Església i molts homes públics que exerciren a Vic i a Barcelona. Jaume Caçador, ordenat de prevere l’any 1508, fou canonge successivament de Vic, Girona, Tarragona i Barcelona (1526) i rector de les parròquies de Sant Martí de Teià, Sant Boi de Lluçanès, Cubelles i Badalona. Entre el 1546 i el 1561 fou bisbe de Barcelona, i durant aquests anys assistí a les corts del 1547 i el 1552. El seu nomenament com a bisbe de Barcelona es degué a la intervenció d’Ignasi de Loiola, ja que formava part del cercle barceloní del fundador dels jesuïtes. Fou consagrat al monestir de Sant Tomàs de Riudeperes (Osona). El primer cop que entrà a la ciutat de Barcelona després del nomenament fou rebut amb tots els honors per part dels seus companys de consistori. Era el 19 d’agost de 1547 i l’anaren a rebre els diputats i oïdors de comptes, juntament amb els oficials i ministres del General i els consellers de la ciutat. Com a bisbe ha estat molt destacat per part dels historiadors de l’Església. Per la seva amistat amb Ignasi de Loiola estimulà la presència dels jesuïtes a Barcelona, contribuint —per exemple— a la fundació del col·legi de la companyia a l’antic convent de monges de Montalegre. D’altra banda, establí el convent de terciaris franciscans, dit de les Elisabets. El 1560 publicà un Brevarium Barcenonense nunc denuo conflectum. Durant tot el seu exercici aconseguí restablir la seva diòcesi del deplorable estat en què havia quedat en temps del seu predecessor. L’edat i la salut no li van permetre assistir als concilis provincials ni a les dues sessions del concili de Trento. Tot i així, Jaume Caçador inicià la sèrie de bisbes residents a Barcelona, i intentà aplicar les directrius tridentines a tots els camps de l’acció episcopal. A més, seguint el model impulsat per Ignasi de Loiola, vetllà per la reforma dels monestirs femenins. Jaume Caçador morí al palau episcopal, entre les deu i les onze del matí del dissabte dia 4 de gener de 1561. A les dotze d’aquell dia les campanes de tots els monestirs i les esglésies de Barcelona començaren a tocar per la seva mort.
El diputat militar del trienni, Pere de Puigverd de Gravalosa, era donzell de Balaguer i assistí a la Cort del 1563. El seu pare fou Pere de Puigverd, veguer de Balaguer, designat cavaller l’any 1510, i assistí com a tal a la Cort del 1519. El fill del diputat, Pere Miquel de Puigverd i de Riquer, assistí a la del 1585.
El diputat reial del trienni, Joan Burguès, dit lo pus jove, era ciutadà honrat de Tortosa i fou síndic d’aquesta ciutat a la Cort del 1528. També fou algutzir reial i el 1541, en compliment d’aquest càrrec i per comissió dels diputats, portà presos l’alcaid i batlle del marquesat de Camarasa. El seu germà era Nicolau Burguès (canonge de Tortosa), que assistí a la Cort del 1537. L’avi del diputat era Joan Burguès, dit lo jove, síndic de Tortosa a la Cort del 1449. El seu besavi era Francesc Burguès, diputat del Braç Reial de la Generalitat de Catalunya i síndic a les corts dels anys 1438, 1439, 1440, 1442 i 1460.
L’oïdor eclesiàstic del trienni, Jaume Cerveró, era ardiaca de Corbera i canonge de Tortosa. Fou un dels 14 personatges que durant el segle XVI foren presents més d’una vegada a la Generalitat: l’any 1545 fou extret com a oïdor eclesiàstic i el 1572 fou escollit diputat eclesiàstic.
L’oïdor militar, Jeroni de Torres i Vezoa de Heredia, era capità de les tropes de Barcelona, i assistí a la Cort de Montsó del 1563.
Temps de Corts i de guerra
Durant el trienni 1545-48 es realitzaren algunes reformes al Palau de la Generalitat. L’any 1545, el terra fou enrajolat amb llosetes de marbre de Carrara, i el 1547 s’acordà posar al mateix nivell tots els teulats del Palau. També el 1547 s’acabà la llotja de llevant del Pati dels Tarongers. Se’n té notícia perquè aquell any es pagà a l’andalús Gil de Medina pels treballs dels capitells i migs capitells, realitzats amb pedra de Tortosa.
En un nou exemple dels conflictes fiscals i jurisdiccionals de l’època entre les diferents administracions del país, la Generalitat ordenà l’arrest del ponter de Tortosa, acusat d’haver exigit el dret de pontatge «de les guardes del General». Així, el divendres 19 de febrer de 1546, Jaume Mestre (porter de la Casa de la Diputació) fou encarregat d’anar a Tortosa i executar aquesta detenció.
Crema de bruixes, segle XVI.
ECSA
El 6 d’abril de 1547, des d’Egre (Eixea), foren convocades corts per al 23 de juny següent. La primera sessió es va celebrar el 5 de juliol de 1547 i la darrera el 9 de desembre d’aquell mateix any. En aquesta cort s’acordà que els diputats tindrien l’ajuda de tres advocats, en lloc dels dos anteriors. La Cort del 1547 se celebrà quan feia gairebé un any que a la Mediterrània regnava la pau amb el turc. Això permeté que l’emperador centrés les seves forces militars al camp de batalla europeu. En aquest sentit, cal recordar la important victòria de Mühlberg del mateix 1547 contra els prínceps protestants alemanys. La pau a la Mediterrània beneficià el comerç barceloní, que, amb la guerra permanent dels anys anteriors, havia estat incapaç de recuperar l’antiga esplendor. Ara bé, el front de guerra s’havia traslladat a França, i això perjudicà molt les dues ciutats catalanes que estaven més lligades a l’economia francesa: Girona i Perpinyà. En efecte, a la Cort del 1547, un memorial de la mateixa Llotja barcelonina reconeixia que aquestes dues ciutats havien sofert molts perjudicis en la seva producció drapera arran de les guerres amb França. Seguint les tesis d’Oriol Junqueras, aquests perjudicis eren evidents. En el cas de Perpinyà, la guerra dificultava les exportacions de draps, les importacions de blats occitans i el trànsit de ramats, fet negatiu perquè tant els cereals com la llana a baix preu eren necessaris perquè la producció manufacturera aconseguís l’èxit. Per la seva banda, malgrat que la transitòria pau mediterrània havia permès recuperar parcialment els mercats italians, la ciutat de Barcelona no deixà de queixar-se i recordar a la cort que des de feia setze anys els teixits estrangers entraven a Nàpols i Sicília sense pagar l’aranzel del 20%, que havia estat establert i reafirmat en corts anteriors i tenia com a objectiu protegir el comerç i la producció manufacturera catalana.
Pel que fa a l’àmbit polític, s’intensificà la repressió inquisitorial a Catalunya. A tall d’exemple, cal dir que només en un dia, el 28 de gener de 1548, s’executaren sis bruixes i un renegat a la plaça del Rei. Tots foren cremats al canyet, davant de molt públic.