Planta de les estructures arquitectòniques localitzades a la plaça, on destaca la important columnata que formava part d’un edifici públic del segle V. Els dipòsits són anteriors a la construcció de l’esmentada columnata.
P.M. Berges
Dins de l’urbanisme conegut de la part alta de Tarragona durant l’època altimperial, la plaça Rovellat es troba situada dins d’un espai delimitat per la muralla republicana tardana que tancava la ciutat per la banda est i les estructures de tancament del recinte identificat com la plaça de representació del fòrum provincial de Tàrraco, construït en època flàvia. No hi ha cap dada segura que permeti d’afirmar com s’articulava aquest espai amb les estructures conegudes del fòrum provincial, ni quin tipus de construccions s’hi situaven.
Les estructures descobertes a l’excavació del 1971 corresponen a una sèrie d’àmbits de tipus possiblement domèstic: algunes habitacions indeterminades i dipòsits hidràulics, tot i que no es pot excloure una funció industrial. Els dipòsits, orientats en direcció est-oest, presenten una forma rectangular, i són revestits amb opus signinum, amb la típica mitja canya als angles que formen les parets amb el paviment. Se’n van identificar tres, tot i que només el central es coneix en la seva totalitat, amb unes dimensions de 9 m × 3,5 m. Són construïts directament sobre la roca, i la seva relació amb la resta d’estructures no és gaire clara a causa de l’excavació parcial realitzada. Sembla, però, que tant al N com a l’E, el dipòsit central es troba envoltat per dues dependències, de dimensions i funcionalitat desconegudes, pavimentades amb una terra de morter de calç barrejat amb grava. A 4 m aproximadament a l’E del mur de tancament d’aquestes estructures, va aparèixer una potent fonamentació que corre en direcció nord-oest/sud-est. Damunt de la fonamentació descansaven una sèrie de columnes romanes reaprofitades, algunes de les quals s’han conservat encara encastades en les construccions actuals que donen a la plaça Rovellat i al carrer d’en Granada, que sustentaven, sobre capitells romans, uns arcs de factura poc acurada. L’alineació d’aquesta columnata és diferent a la que presenten els àmbits i els dipòsits comentats, per la qual cosa es fa difícil relacionar totes les estructures dins d’una mateixa fase constructiva. La seva interpretació també és problemàtica, tot i que és temptador vincular-la amb el porticat d’una edificació d’una certa entitat de l’antiguitat tardana.
Els materials ceràmics relacionats amb la construcció d’aquestes estructures situen la data de la seva edificació dins de la primera meitat del segle V, com demostra la fàcies de la T.S. (terra sigil·lada) Africana D, determinada per plats de les formes Hayes 59, 9, Hayes 61, variant Waagé IX, 831, i Hayes 76, 1-3, així com per bols de les formes Hayes 80 A, Hayes 81 i Hayes 91 A/B.
Algunes d’aquestes peces presenten una decoració estampada de tipus geomètric en el seu fons intern, que cal adscriure, a causa de la seva fragmentació, a l’estil A2 o A3 de Hayes, o bé una decoració espatulada de cercles concèntrics.
L’edificació de les construccions, vinculades amb habitacions de tipus domèstic o a instal·lacions indeterminades de tipus industrial, demostra el canvi funcional dels antics espais de representació política, adaptats ara a les noves necessitats de la ciutat del romà tardà de Tàrraco. Evidències d’aquesta transformació, amb una cronologia del segle V, es troben documentades a les estructures d’habitació de la veïna plaça del Fòrum o del carrer de Santes Creus, als abocadors urbans del carrer de Vila-roma o de l’antiga audiència, als nivells d’ocupació del claustre de la catedral o de les voltes de la capçalera del circ, per esmentar-ne alguns exemples. El procés de creació d’aquesta ciutat emergent encara no és conegut. Tampoc la seva configuració urbanística ni la jerarquització i distribució de l’espai urbà. Malgrat això, Tàrraco constitueix un dels exemples més evidents de com la societat del romà tardà ha adaptat al segle V els espais urbans i les edificacions altimperials al seu propi concepte de ciutat, adaptacions que perduraran fins a l’ocupació àrab de 713-714.
Els àmbits descoberts a la plaça Rovellat no es poden relacionar, ni funcionalment ni cronològicament, amb el porticat situat a orient d’aquests àmbits, evidenciat per les columnes, els capitells i els arcs conservats als immobles de la mateixa plaça i del carrer d’en Granada, a manca de dades arqueològiques més segures. La presència d’aquest porticat i la troballa descontextualitzada de fragments de creus calades d’època visigòtica a l’excavació del 1971, van fer pensar en la possible existència a la zona d’una de les esglésies urbanes de la ciutat hispanovisigòtica de Tàrraco. Tot i això, manquen encara evidències arqueològiques fermes per a poder identificar aquest edifici amb una construcció religiosa d’època visigòtica.
Bibliografia
- Berges, 1974, XXV, pàgs. 153-168; Keay, 1984; TED’A, 1989; Muñoz, Macias, Menchón, 1995, 68 pàgs. 293-302.