Plànol del nucli antic de la ciutat de Tortosa, amb indicació de les troballes corresponents a l’antiguitat tardana i el traçat hipotètic de la muralla.
J.V.M. Arbeloa
La ciutat de Dertosa a l’antiguitat tardana és encara una gran incògnita per a l’arqueologia, com ho són també els períodes històrics anteriors. La gran potència estratigràfica que s’acumula a la major part del nucli urbà, d’una banda, i l’aparició del nivell freàtic a una profunditat determinada (5-6 m), han dificultat l’estudi d’aquest període en les diferents intervencions efectuades els darrers anys.
La primera incògnita és la delimitació de la mateixa ciutat. Cap dels paraments de muralla actualment existents no són d’època romana ni pertanyen a l’antiguitat tardana, i els més antics són del segle XIV. Només en algun punt de la muralla que envolta el castell de la Suda (o de Sant Joan) s’aprecien tècniques relacionables amb èpoques anteriors (opus spicatum) en els nivells inferiors.
Amb tot, la ciutat antiga es dissenyà en funció d’uns elements naturals que la delimitaven: el turó on s’assenta el castell de la Suda (a l’E), el riu Ebre (a ponent) i els barrancs del Celio i del Rastre (al N i al S, respectivament). Tots ells emmarquen una àrea a l’interior de la qual es desenvoluparà l’espai urbà.
Més difícil resulta definir el traçat de la muralla antiga, atesa la manca d’evidències arqueològiques. Per la banda del riu Ebre s’ha mantingut sense gaires modificacions al llarg del temps, tot i les petites variacions del riu. Quant al límit meridional, la localització d’enterraments romans i del romà tardà (en teules i en àmfora) a la plaça dels Estudis (núm. 3-5) i al carrer de la Mercè (cripta del temple de la Reparació) han de fer recular el traçat de la muralla des del barranc del Rastre fins a aquests punts i, probablement, fins al portal del Romeu. Pel que fa a la muralla septentrional, l’antic portal de Vimpeçol (o de Remolins, avui desaparegut) i els paraments que en època medieval i moderna s’hi trobaven podrien estar fonamentats sobre restes més antigues perquè hi ha notícia d’algun enterrament localitzat al seu exterior, mentre que a l’interior només es coneixen elements relacionats amb una ocupació urbana, tant en època romana (basaments de columna al carrer Major de Remolins) com andalusina (habitacions als carrers del Sol i de la Travessia del Mur).
Dins l’espai urbà de Dertosa s’han identificat diferents punts com a lloc d’hàbitat en l’antiguitat tardana. A la plaça de Sant Jaume els anys 1990 i 1991 es van trobar en dos sectors restes constructives aïllades dels segles IV i V (associades amb terra sigil·lada africana D i paleocristiana grisa i ataronjada amb decoració estampillada). Les limitacions de l’excavació, les estructures d’èpoques posteriors que les afectaven i l’aparició del nivell freàtic no van permetre més aprofundiment.
A la plaça de la Verge de la Cinta (o de l’Olivera), prop del portal del Romeu, es van practicar diverses intervencions entre els anys 1982 i 1984 que van permetre identificar una primera fase d’ocupació datada entre els segles II i VI relacionada amb un mur construït parcialment amb encofrat (associat amb terra sigil·lada africana D i DS.P). Una segona fase, corresponent als segles VI i VII, evidencià unes construccions que separaven diversos àmbits, interpretats com a zona d’hàbitat (associats amb ceràmiques fetes a mà o a torn lent i decorades amb estries, canaletes i bandes pentinades).
També dels segles IV i V es van excavar l’any 1993 dues habitacions (conservades de manera parcial) al carrer de l’Escorxador Vell, al peu del castell de la Suda. Es va descobrir com a material constructiu d’un mur un fragment de columa de “jaspi de la Cinta” o brocatello i un altre fragment com a material de farciment. Probablement devien haver format part d’alguna construcció altimperial propera o situada a l’acròpoli, a l’actual castell de la Suda.
A part els indrets on han aparegut estructures d’hàbitat de l’antiguitat tardana, es coneixen altres punts on han aparegut materials d’aquest període en estratigrafia però sense estructures associades (carrer del Doctor Ferran, any 1984, i carrers Rasquera i Hospitalet, anys 1988 i 1989). Hi ha, a més, constància d’altres materials recuperats a la dècada dels anys seixanta i setanta, dels quals es desconeix el context estratigràfic i arqueològic, tot i que pertanyen a l’antiguitat tardana (plaça dels Estudis, núm. 3-5, carrer de Sant Domènec, núm. 9 i carrer del Doctor Ferran, núm. 6-8).
Ja fora del recinte emmurallat de Dertosa, s’han identificat diverses inhumacions tardanes en teules i en àmfora a la plaça dels Estudis, núm. 3-5, al carrer de Sant Blai (església de Sant Blai), al carrer dels Mercaders, núm. 9 i al carrer del Doctor Vilà-plaça d’Espanya (edifici de la Telefónica). Es conserven escassos materials d’aquests indrets perquè es tracta de recuperacions fetes a la dècada dels anys seixanta i setanta, amb moltes dificultats i entrebancs.
Més recentment s’ha pogut excavar una part de la necròpoli tardana de Dertosa (amb perduració fins a l’època andalusina) a la plaça d’Alfons XII (anys 1986 a 1988). Es tracta d’inhumacions fetes en fossa, en caixa de fusta (documentada pels claus de ferro) i també en àmfora (tipus Keay IV i XIX), que emmarquen la cronologia entre els segles IV i V. La necròpoli es trobà prop de les restes d’una construcció molt mal conservada, de la qual només es va poder identificar la fonamentació d’un absis, relacionable amb un edifici religiós de tipus cemeterial (les seves restes es troben actualment reconstruïdes al parc Teodor González). Aquesta possibilitat vindria reforçada per la troballa de tres fragments de columna en marbre blanc (tipus Carrara) feta en aquest mateix indret l’any 1986, prop d’un altre mur conservat només en la seva fonamentació. Prop de l’absis esmentat es localitzà un forn de planta circular del mateix període, que conservava la cambra de foc i la graella.
Bibliografia
- Curto i Altres, 1986, pàgs. 115-120; Massip. 1986; Genera-Arbeloa, 1987, pàgs. 81-90; Genera, 1991; Artigues, Martínez, Utgés, 1993; Barrasetas, 1993, pàg. 62.