Planta del sector nord de la vil·la, destruïda en part per l’obertura d’una carretera moderna.
Arqueociència S.L.
El conjunt arqueològic de Sant Amanç de Viladés (Rajadell, Bages), completament migpartit per l’Eix Transversal de Catalunya, està assentat sobre restes ibèriques. És format per una vil·la romana i un assentament altmedieval. En el seu moment, la carretera N-141b va trencar en dues parts les restes arqueològiques, les quals, sens dubte, oferien una continuïtat estructural. A la part baixa s’han localitzat restes d’època ibèrica (sitges), construccions de caràcter industrial d’època principalment altimperial i totes les estructures d’època altmedieval. A la part alta, a més de les estructures muràries d’època ibèrica, s’ha descobert la part urbana de la vil·la baiximperial.
Els treballs d’excavació d’aquesta vil·la van ser finançats per GISA i el Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya amb motiu de la construcció de l’Eix Transversal.
Les estructures conservades de la part urbana corresponen a una edificació situada en una terrassa artificial, actualment d’aspecte allargat, que consta bàsicament d’un conjunt d’habitacions situades en un cantó d’un corredor que les articula. Entre aquestes habitacions destaca la més cèntrica, pavimentada amb un mosaic policrom de gran qualitat, que presenta motius decoratius relacionats amb l’explotació agropecuària de la vil·la (vinya, cavalls, aus, etc.). Aquestes habitacions estan flanquejades a ambdós extrems per les escales que permetien l’accés al pis superior i a les terrasses inferiors. Se’n conserva un tram del cantó oest. Es també en aquest extrem oest on es troben un conjunt de sis habitacions calefactades, a més del corresponent hipocaust, totes elles de construcció solidaria amb la resta del conjunt i de cronologia entorn del segle IV.
Al cantó est d’aquest edifici trobem un conjunt termal més antic, del qual es conserven tres habitacions i que fou inutilitzat en els moments més tardans de la vil·la. Se’n van tapar les portes de comunicació i se n’aixecaren els nivells de circulació per tal d’aprofitar l’estructura murària per a un ús menys noble, tal com evidencien les dues habitacions contigües, on hi ha un paviment d’opus signinum proveït d’una pedra de torculus connectada a una tina de decantació.
Bibliografia
- Pinero, 1994, 47, pàgs. 29-36; Daura, Galobart, Piñero, 1995, pàgs. 163-167.