Vil·la del Romeral (Albesa)

Proposta de restitució de la planta de la vil·la.

L. Marí i V. Revilla

La vil·la del Romeral és situada a la partida del mateix nom, a Albesa (la Noguera), a la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana, damunt de la primera terrassa al·luvial del riu, a uns 2 km aigües amunt d’Albesa i a uns 12 km de Lleida. La seva situació li atorga una vista privilegiada sobre la zona, ja que la terrassa se situa uns 12 m sobre el llit del riu. Des d’aquest lloc, el terreny s’eleva lentament en direcció nord-oest.

Les primeres notícies sobre l’existència d’un establiment rural romà són d’octubre del 1961, quan es descobrí un conjunt de mosaics que van ser retirats en una sèrie d’intervencions realitzades els anys 1965, 1966 i 1968. Aquests treballs també van permetre obtenir una planta parcial de la vil·la i establir una seqüència cronològica.

Les estructures descobertes semblen correspondre a la part urbana. L’edifici estava articulat al voltant d’un peristil, amb una planta quadrada lleugerament irregular, que envoltava un espai d’uns 500 m2. El peristil servia per a la distribució i comunicació d’un conjunt d’habitacions, entre les quals destacava una aula de planta quadrangular capçada per un absis (potser un oecos), situada sobre un dels eixos principals de l’edifici, i un conjunt de dependències que formaven la façana encarada al riu. Algunes de les habitacions i les parts excavades del peristil eren decorades per un programa musivari d’alta qualitat que es va datar, basantse exclusivament en criteris estilístics, al segle IV (s’estudien en la monografia anterior).

Les excavacions iniciades el 1995 han permès delimitar el perímetre de la vil·la, que mostra unes dimensions considerables, i comprovar que fou organitzada d’una forma rigorosa. En particular s’ha identificat tota una sèrie de dependències que tanquen els costats sud i est del peristil (no excavats als anys seixanta) i un espai cobert (potser un magatzem per a dolia) situat a llevant de l’habitació amb absis.

La distribució de les dependències mostra una clara jerarquització funcional que respon a dos principis, simetria i centralitat, que imposen els dos eixos transversals i la presència del peristil. Les habitacions encarades al riu semblen organitzades com a sector residencial, tenint en compte el marc arquitectònic i les perspectives del paisatge.

Segons els primers excavadors, l’ocupació inicial, molt modesta, es data als segles I i II. Després d’una destrucció, situada a la segona meitat del segle III, es devia construir la vil·la amb la disposició visible actualment. L’ocupació es devia allargar fins al segle V. Les excavacions recents confirmen l’existència de diverses fases. La primera, altimperial, correspon a un establiment més reduït que sembla que es limita al sector sud. La fase principal es data al segle IV, sense que es pugui precisar encara si el conjunt es planificà en un sol moment o, al contrari, fou el resultat d’intervencions successives. De fet, s’han localitzat reformes importants en les habitacions del costat més proper al riu. També cal destacar la presència d’estructures arquitectòniques, encara no datades (segles V i VI o més tardanes) sobre el nivell de destrucció del peristil.

Bibliografia

  • Pita-Díez-Coronel, 1963, XXV, pàgs. 241-246.