Mapa dels cadastres del territori emporità i de la situació dels hàbitats dels segles IV-VII.
J. M. Palet
La fundació de la ciutat d’Empúries al final del segle II aC representà la construcció d’un cadastre a les terres al·luvials més properes a la ciutat, entre els rius Ter i Fluvià. L’articulació de les estructures urbanes amb els limites de la centuriació plasma que ciutat i territori foren planificats com un conjunt en aquest moment fundacional. Els eixos majors, ben conservats en el cas dels decumani, documenten un mòdul de 20 actus i una orientació general de 15/16° W NG. Les fonts literàries i les dades arqueològiques documenten noves colonitzacions i repartiments a l’època de Cèsar i d’August. En el territori emporità els cadastres que s’estenen al N del riu Fluvià i al S del Ter podrien correspondre a aquests repartiments, tot desenvolupant-se orgànicament a partir del cadastre del final del segle II aC. Les diverses prospeccions que s’han realitzat en aquest espai centuriat han permès constatar que són molt pocs els hàbitats que continuen ocupats als segles IV i V. En relació amb períodes anteriors, s’observa una clara disminució del nombre d’assentaments, tendència que és encara més clara a partir del segle VI. Si ens fixem en l’hàbitat estrictament de plana, la incidència de la Via Augusta i dels eixos majors dels cadastres és decisiva. Tots els punts d’hàbitat es distribueixen vora la via o sobre eixos ben conservats dels cadastres. En aquest sentit, l’absència de reestructuracions significatives en època baiximperial devia contribuir a conservar part d’aquests eixos i estructures territorials fins a l’antiguitat tardana.
Bibliografia
- Palet-Gurt, E.P.; Borao, 1987, 20, pàgs. 279-326; Plana, 1989, 15, pàgs. 249-281 i 1993, 6-7, pàgs. 99-117; Plana-Pena, 1995-96, 13-14, pàgs. 89-104.