Basament de l’absis de l’antiga església romànica, encerclat per les restes d’una capella cilíndrica d’època visigòtica.
ECSA - E. Pablo
L’anàlisi de l’església de Santa Maria de Bell-lloc d’Aro (Santa Cristina d’Aro. Baix Empordà), en ocasió de la seva restauració i les excavacions realitzades en els costats nord i de ponent del temple. han permès conèixer l’evolució complexa i continuada de l’edifici i del lloc com a continuïtat humana d’utilització des de temps romans tardans fins a l’època romànica.
L’edifici religiós d’època medieval s’establí sobre les restes d’una vil·la romana tardana que ha porporcionat ceràmiques dels segles IV i V i una petita moneda de bronze de Constantí, datada entre el 330 i el 346, de seca constantinopolitana. L’edifici, medieval, té adossada a la façana nord una nova construcció de la qual es va excavar una petita capella romànica situada a l’eix principal nord-sud, que conserva, al fons de l’absis. un complex peu d’altar. Dita capella romànica es troba dins d’una construcció cilíndrica d’època anterior. Se’n conserva gairebé tot el perímetre del cercle, excepte la part del fons, que fou destruïda quan es bastí la capella romànica. Aquest edifici cilíndric dóna a una àmplia nau rectangular, paral·lela i adossada a la paret nord de l’església preromànica. Conserva, a manera de gran aula, el tancament del mur de llevant, el qual s’uneix a l’extrem exterior de l’absis poligonal de l’església altmedieval. Una part del tancament, a migdia de l’aula, s’aprofità per a sostenir part del mur nord de l’esmentat temple altmedieval. Aquest punt permet tancar l’aula antiga en una part del llevant, dins de la qual hi ha un basament que els arqueòlegs creuen que pot ser un peu d’altar; en un dels murs es reconstrueix un arc de rajola com si es tractés d’un hipocaust. És interessant destacar que la capella cilíndrica tenia una àmplia porta partida per una columna, de la qual hi ha el basament.
Planta de les edificacions del conjunt.
LI. Esteva
L’edifici ha estat situat cronològicament en època visigòtica i és molt difícil d’interpretar. La seva posició, en una aula orientada E-W, podria suggerir un ús funerari, malgrat que no hi ha un sol enterrament en tota l’àrea monumental excavada. Els arqueòlegs que l’excavaren l’han comparat amb la part de la cripta funerària de Cabeza del Griego, a Segóbriga, a la província de Conca.
Queda, però, a més de l’anàlisi tipològica, l’estudi i l’excavació del conjunt més ampli, situat probablement sota l’església preromànica, del qual forma part la construcció. Se’n fa difícil la definició dins l’arquitectura paleocristiana i visigòtica, però hi ha elements —l’arc de rajola, les ceràmiques romanes— que poden suggerir que correspon a estructures del romà tardà que es pressuposen, amb clara evidència, als espais de ponent i sota el temple medieval. De tota manera, sembla evident que la construcció que tractem és anterior a l’església preromànica, a la qual serveix en part de reforç, i també al temple romànic que es bastí al seu damunt.
Bibliografia
- Esteva, 1990, 9, pàgs. 63-114.