Escultura arquitectònica de l’antiguitat tardana de Tarragona

Introducció

Durant l’època romana tardana i visigòtica l’església de Tarragona va gaudir d’una gran importància institucional atès el seu caràcter de seu primada i metropolitana envers la resta d’esglésies hispàniques. Aquest fet impulsà un programa de construccions religioses que influí de manera molt important en el procés de transformació de la topografia de la ciutat.

El llegat arquitectònic i urbanístic de l’època imperial va servir com a base d’aquestes adaptacions i, sobre dit llegat, s’introduïren les noves concepcions estètiques transportades del món bizantí i dels pobles germànics.

A Tarragona ciutat i la seva àrea d’influència més pròxima es conserva un corpus de més de setanta peces adscrites a aquest context estilístic, tot i que no són poques les dificultats que ofereix la major part a nivell d’adscripció civil o religiosa, descripció funcional i cronologia. Aquest fet ve donat principalment perquè en molts casos les peces apareixen totalment descontextualitzades espacialment. D’altra banda, i com ja és sabut, aquests materials, adscrits estilísticament com a hispanovisigòtics, generen una seriosa problemàtica en relació amb la seva pervivència i continuïtat en el món medieval, com ja ha deixat clarament constatat Caballero Zoreda (1989). Des d’aquesta problemàtica, hom és conscient que cal admetre un cert apriorisme per a confirmar, de manera provisional, la filiació estilística d’una part dels materials descontextualitzats. I és que necessàriament hem de recórrer a les dades historiogràfiques i arqueològiques que ens ofereix l’actualitat científica en matèria d’evolució morfològica urbana i rural. Així, avui entenem que, després del final del món visigòtic, la irrupció de l’islam devia provocar sobre la ciutat un efecte d’abandonament institucional i un dràstic descens poblacional del qual no es recuperarà fins al moment de la restauració cristiana per iniciativa de l’Església i amb el suport dels comtes de Barcelona. Ens trobem així enfront d’un lapse temporal en el qual no es constaten evidències d’ocupació organitzada i, per tant, d’activitat constructiva de caràcter institucional.

Citem, a manera de catàleg, les peces conservades d’acord amb la seva procedència o les seves referències topogràfiques.

Peces provinents de l’amfiteatre

Els estudis realitzats pel TED’A (1990, vol. I, pàgs. 217-231) van permetre la identificació de cinc peces inèdites, que pertanyen amb tota seguretat a la basílica visigòtica de l’amfiteatre, com també la possible adscripció de dos fragments corresponents a columnetes i dos més d’una mateixa base d’una mesa d’altar. De la mateixa manera s’identificaren in situ tretze pedestals de columnes de sustentació de la fàbrica. Aquests resultaren ser elements reaprofitats de l’època de l’Alt Imperi. Els elements decorats corresponen a les cinc peces inèdites: presenta una orla lateral amb decoració de trenes i botons emmarcada per cordons llisos. És de marbre de Carrara i bisellat. Els fragments procedeixen de les excavacions efectuades per S. Ventura l’any 1953. El fragment més gran fa 38 cm de llargada màxima i 27 cm d’amplada, amb un gruix de 10 cm.

• 1.- Onze fragments d’un mateix cancell de semicercles imbricats formats per dos cordons llisos (MNAT 45 423). El cancell cats formats per dos cordons llisos (MNAT 45 423). El cancell presenta una orla lateral cordons llisos. És de marbe de Carrara i bisellat. Els fragments procedeixen de les excavacions efectuades per S. Ventura l’any 1953. El fragment més gran fa 38 cm de llargada màxima i 27 cm d’amplada, amb un gruix de 10 cm.
• 2.- Dos fragments laterals de subjecció de cancell amb decoració en dobles trenes i botons, emmarcat per cordó llis (MNAT 45 22 i 45 421). Són de marbre de Carrara i bisellats. El primer fa 46 m de llargada màxima i 22 cm d’amplada en la part superior i conserva una sèrie de tres cercles. El segon fa 20 cm de llargada màxima i 15 cm d’amplada en la part superior i conserva una sèrie de dos cercles.
• 3.- Fragment amb decoració vegetal formada per fulles lanceolades i en forma de cor (MNAT 45 420). És de marbre blanc de Carrara i bisellat. Malgrat que se li atribueix la funció de cancell, no hi ha elements suficients per a tal adscripció. Fa 41 cm de llargada, 33 cm d’amplada en la part superior i 6 cm de gruix.
• 4.- Fragment d’un pilar o pilastra de cancell amb decoració vegetal estilitzada formada per fulles lanceolades i calicles en disposició vertical, units a una mateixa tija (MNAT 45 419). La peça presenta orla lateral en botons emmarcada per cordons llisos. És de marbre blanc de Carrara i bisellada. Fa 44 cm de llargada, 21 cm d’amplada en la part superior i 20 cm de gruix.
• 5.- Fragment inferior d’una creu calada del tipus patent o de Malta, bisellada, en marbre blanc de Carrara. Només se’n conserva el braç inferior i el suport (MNAT.A.7 423). Presenta un diàmetre exterior d’uns 36 cm.

De l’amfiteatre també procedeix un fragment de creu calada ja referenciat per P. de Palol (1953c, pàgs. 121-122), M. Berges (1974, pàgs. 165-166) i L. Caballero (1980, pàg. 86).

Peces provinents de la necròpoli paleocristiana

En aquesta àrea d’enterraments la documentació arqueològica assenyala l’existència d’una basílica amb una cronologia inicial del segle V i una perdurabilitat indefinida fins ben entrada l’època visigòtica, fruit de la veneració dels màrtirs cristians del segle III, sants Fructuós, Auguri i Eulogi. El recent descobriment d’un nou conjunt arqueològic prop d’aquest últim espai, amb una nova construcció basilical de cronologia similar, pol crear problemes d’adscripció dels elements arquitectònics trobats de forma dispersa en aquesta zona extramurs.

Els elements que es relacionen a continuació, trobats en excavacions, pertanyen amb tota probabilitat a una d’aquestes dues construccions eclesials:

• 1.- Petit fragment de placa lateral de la qual només resta part del rivet en ziga-zaga (MNAT 457). Per la dreta presenta restes de decoració floral, potser d’una petxina.
• 2.- Petit fragment on s’aprecien dos cordons de soga, amb dos cordons llisos fins al mig (MNAT 458). Sembla que és l’extrem d’algun motiu cruciforme.
• 3.- Petit fragment de cancell (MNAT 459) on s’aprecia clarament, a l’esquerra, l’inici d’una flor semicircular o petxina plana amb un cordó de soga que l’emmarca, tot plegat dintre d’un requadre en alt relleu de dos línies o cordons llisos paral·lels.
• 4.- P. de Palol associa aquesta peça (MNAT 460) a la núm. 17 (Palol, 1953c, pàg. III). També presenta dos grans cordons llisos. A la dreta, mostra l’inici d’un tema floral circular i a l’esquerra un petit bocí d’un motiu de soga.
• 5.- Petit fragment d’angle superior esquerre o inferior dret d’un cancell (MNAT 461), del qual només queda la línia d’òvuls que l’emmarcava lateralment i part del motiu floral interior.
• 6.- P. de Palol agrupa tot un conjunt de petits fragments (MNAT 462, 463, 464, 465 i 466) tipificant-los com a pertanyents a una làpida sepulcral de marbre de talla magníficament fina, amb arestes de soga perfectes i simètriques. Segons l’esmentat autor, aquests fragments formaven part d’una gran peça, per les mides dels bocins de la vora que han restat, amb cordó en espiral o de soga.
• 7.- Fragment molt petit de qualitat inferior (MNAT 467), on apareix un motiu de soga en cordó oblic i a la seva dreta l’inici d’un motiu floral que fa pensar en una palmeta del tipus de la Garriga (Vallès Oriental).
• 8.- Petit fragment en molt mal estat de conservació (MNAT 470) amb el dibuix d’una cinta plegada i plana que devia formar un arc.
• 9.- Petit fragment de placa de marbre conservat al MNAT, que P. de Palol (1953c) descriu com un element amb la representació d’una voluta, potser part d’un capitell d’estil corintitzant molt estilitzat.
• 10.- Fragment de creu del tipus patent o de Malta conservat a MNAT. Només té un braç sencer, una part d’un altre i els arrencaments dels altres dos. El centre de la creu és decorat amb una flor en alt relleu de sis pètals, circumscrita per un cordó de soga. Els braços estan decorats per tres cordons que ressegueixen la seva forma externa. Alguns autors han indicat que es podria tractar d’una creu inscrita en cercle; d’acord amb aquesta premissa, el seu diàmetre aproximat seria d’uns 36 cm.

La necròpoli també conserva un interessant conjunt de plaques de marbre per a decoració aplicada que el mateix P. de Palol (1953c) va estudiar; no els va atribuir una adscripció hispanovisigòtica. Si més no, és un tema interessant per a la investigació i per a entendre certes influències d’aquests exemplars sobre algunes peces del grup de Tarragona.

Peces provinents de la basílica del Parc Central

Les recents excavacions del conjunt religiós de l’anomenat Parc Central han exhumat una nova peça. Es tracta d’una petita columna de marbre blanc, amb capitell decorat amb motius de fulles estilitzades. Podria tractar-se d’un estípit de mesa d’altar.

Peces provinents de la part alta. Terrassa superior

Les evidències arqueològiques i documentals que actualment aporten els investigadors fan suposar que la seu o antiga catedral visigòtica devia estar situada en un indret indeterminat d’aquest espai antigament ocupat per l’àrea sacra del fòrum provincial. Les troballes d’alguns materials d’escultura arquitectònica decorada hispanovisigòtica vénen a sumar-se al conjunt d’aquestes evidències:

• 1.- Fragment incomplet de placa calada en marbre blanc. Presenta el que, possiblement, és un emmarcament exterior en cordó de soga recte i un altre d’interior de forma circular amb decoració ungulada. Per a la seva restitució, P. de Palol (1953c) proposa una peça calada quadrada amb una creu al mig i una flor de quatre pètals, ja que es conserva una petita part d’una fulla. Procedeix del claustre de la catedral de Tarragona i forma part del fons del Museu Diocesà de Tarragona (inv. 3 274). Fa 27 cm.
• 2.- Fragment de creu calada en marbre blanc amb decoració de soga. Roman en cl fons del Museu Diocesà de Tarragona i procedeix de les excavacions efectuades per T. Hauschild als jardins de la catedral de Tarragona, al sud-oest de la capella de Santa Tecla la Vella. Erròniament es cataloga com un fragment de cancell. Se’n conserva únicament el braç inferior amb talla triangular bisellada en el seu interior. La creu pot ser patent o de Malta i presenta decoració amb orla de soga en forma de “S” emmarcada per una lleugera protuberància a manera de llistó. També conserva el suport d’encastament.
• 3.- Fragment incomplet de creu amb decoració formada per la successió d’un conjunt d’escates o mitges llunes bisellades i emmarcades per una protuberància en forma de corda llisa. És de marbre de gra gruixut. Es tracta d’una peça inèdita conservada al fons del MNAT. A la part lateral de la peça hi ha escrit en llapis: “Calle Laurel. David Rovira”, hipotètic lloc de procedència. Té una altura màxima de 17 cm, una amplada de 13 cm i un gruix de 6 cm.

Peces provinents de la part alta. Terrassa inferior

Magnífica placa de cancell de marbre blanc amb un coronament triangular, procedent del carrer de la Portella de Tarragona (MNAT 50 448).

Arxiu fotogràfic del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona

• 1.- Placa de marbre blanc (MNAT 50 448) que presenta un cos rectangular i un coronament triangular en forma de frontispici, decorada amb clara tendència a l’horror vacui. EI cos rectangular està presidit (desplaçat cap a la part inferior del rectangle) per l’esquematització d’una rosa envoltada per cercles imbricats i en el centre de la qual quatre pètals formen el signe d’una creu patent en negatiu. Circumscriu tot aquest motiu floral un doble cercle ungulat. Fora del cercle, tot el camp ha estat decorat. En els extrems inferiors de la peça, els angles han estat ocupats per sengles fulles trifoliades. A l’extrem superior, els angles estan decorats amb flors de sis pètals radials de les quals neixen fulles imparipinnades per cobrir l’espai d’aquestes amb el cercle central. Entre les dues flors de sis pètals es representa una roseta circumscrita en un cercle que mostra en negatiu la forma d’una creu patent. El rectangle queda emmarcat en cada lateral per dues finíssimes decoracions ungulades emmarcades a la vegada per dues motllures en fornia de bossellet. A la part inferior el rectangle acaba amb una motllura que combina l’escòcia amb un bossell de base. El mateix tipus de motllura és utilitzat a la part superior del rectangle per a separar-lo del frontispici. Aquest és alhora emmarcat per dos bossellets. El frontó triangular és decorat per una doble cinta ungulada i en el timpà es representa un motiu vegetal simètric format per fulles paripinnades. Procedeix del carrer de la Portella, si bé descontextualitzat. Fa 116 cm d’alçària i el requadre decorat fa 64,5 × 88 cm.
• 2.- Fragment de creu calada en marbre blanc amb decoració de soga. La peça és propietat de Frederic Hilario Giner i va ser trobada al carrer dels Calderers. Se’n conserva únicament un dels braços amb talla triangular bisellada en el seu interior. La creu pot ser patent o de Malta i presenta decoració amb orla de soga tant en l’anvers com en el revers, i emmarcat per una lleugera protuberància a manera de llistó. La cara exterior del cèrcol no presenta decoració. Té un diàmetre exterior aproximat de 37 cm.
• 3.- Fragment de tipologia indeterminada de marbre blanc amb decoració de trena doble i botons (MNAT 45 298). Aquest exemplar va ser recollit 1’11 de juny de 1958 a les obres que es realitzaven en el mercat de la plaça del Fòrum de la ciutat de Tarragona. Presenta una forma paral·lelepipèdica recta, fracturada pels extrems. En una de les cares mostra decoració a doble trena amb botons o perles. Es conserven dues fases de cercles. El motiu està emmarcat amb un cordó oval allargat que cenyeix la decoració. Les cantoneres de la cara decorada han estat arrodonides i una de les bases acuradament allisada. Per aquesta raó, i malgrat que la seva tipologia és indefinible, possiblement es tracta d’un element d’un brancal o una llinda. La peça presenta decoració bisellada. Té una llargada màxima de 39 cm, una amplada de 24 cm i una alçària de 26,5 cm.
• 4.- Fragment de cancell de marbre blanc amb decoració vegetal i dos cordons de perles. Es conserva al MHT (núm. d’inv. 750) i pertany a la col·lecció Molas, fet pel qual sabem, amb tota probabilitat, que la peça procedeix de la plaça Rovellat. La seva secció és un angle recte en forma de “L”. L’exemplar es conserva incomplet, ja que un dels costats apareix trencat. La cara frontal presenta una decoració vegetal formada per una tija serpentejant de planta enfiladissa. De les ondulacions de la mateixa tija van naixent una sèrie de circells que omplen tot l’espai de decoració en un sentit d’horror vacui però amb una equilibrada naturalitat. Accentuant encara més aquesta dimensió estètica, la decoració vegetal es troba emmarcada en sentit horitzontal per un cordó de fines perles en la part superior i un altre en la part inferior. Té una llargada màxima de 13, 5 cm. una amplada mínima de 6 cm i una alçària de 16 cm.
• 5.- Fragment de creu calada en marbre blanc amb decoració de soga. Roman al MHT (núm. d’inv. 1.457) i probablement és la creu que esmenta P.M. Berges (1974), procedent de les excavacions a la plaça del Fòrum l’any 1958, durant la construcció del mercat. Se’n conserva únicament un dels braços amb talla triangular bisellada en el seu interior. La creu és del tipus patent o de Malta i presenta decoració amb orla de soga tant en l’anvers com en el revers. També la cara exterior del cèrcol està decorada amb un motiu de soga en forma de “S” emmarcat per una lleugera protuberància a manera de llistó. S’ha realitzat u bisell amb escarpre petit. El seu diàmetre exterior és de 44 cm.
• 6.- Fragment de creu calada amb decoració acordonada en marbre blanc, que es troba al MNAT. Se’n conserva només un dels braços, amb talla triangular bisellada en el seu interior. La creu és del tipus patent o de Malta i presenta decoració amb orla de soga tant en l’anvers com en el revers. També la cara exterior del cercle està decorada amb un motiu acordonat en forma de “S”, emmarcat per una lleugera protuberància a manera de llistó. El seu diàmetre és de 26 cm i procedeix de la plaça Rovellat.
• 7.- Fragment de creu calada amb decoració acordonada en marbre blanc. Se’n conserva només un dels braços, amb talla triangular bisellada en el seu interior. La creu és del tipus patent o de Malta i presenta decoració amb orla de soga tant en l’anvers com en el revers. També la cara exterior del cercle està decorada amb un motiu acordonat en forma de “S”, emmarcat per una lleugera protuberància a manera de llistó. El seu diàmetre és de 35 cm i procedeix de la plaça Rovellat.
• 8.- Peça decorada per una sola cara amb motius similars a tiges vegetals juxtaposades que acaben en espiral cap a l’esquerra. Les tiges estan decorades interiorment per estries transversals bisellades. El peu de les tiges és lleugerament ample. Possiblement es tracta d’una imposta o un cimaci. El fragment procedeix de les obres del mercat de la part alta, a la plaça Rovellat.
• 9.- Bloc prismàtic de marbre blanc (MNAT 50 449) que hom ha identificat com una gran imposta. Presenta decoració vegetal i de cordó de soga. La decoració vegetal està formada per una tija serpentejant que successivament es va eixamplant a la manera de verticils, dels quals neixen noves fulles que es cargolen o s’estenen ocupant tot el camp decoratiu. Emmarca en paral·lel un cordó de soga. Procedeix de l’interior de la torre romana d’accés a la plaça de representació del fòrum provincial, coneguda popularment com a torre de Pilat o castell del Rei. Fa 24 cm d’alçària, 154 cm de llargada i 36 cm d’amplada.
• 10.- Peça rectangular conservada al MNAT, on es representa com a motiu central una creu calada del tipus de Malta, circumscrita per un cercle. La peça està emmarcada per dos registres de bandes. Les bandes del costat menor van d’un extrem a l’altre de la peça. L’exterior presenta una decoració de soga i, l’interior, decoració ungulada. Les bandes del costat menor són tallades per les del costat major i també presenten decoració de soga i ungulada. Els angles resultants de l’emmarcament de les bandes amb el cercle són decorats per fulles trifoliades. Podria tractar-se també d’una gelosia o finestra. Procedeix de manera descontextualitzada del carrer de Sant Pere i Estubes. Fa 50 × 60 cm.

Peces provinents de la part alta. Procedència indeterminada

• 1.- Fragment de tipologia indefinible de marbre blanc amb decoració de trena doble i botó (MNAT 45 299). Està fracturat diagonalment pels extrems. En una de les cares presenta decoració a doble trena amb botons o perles. El motiu està emmarcat per una franja llisa de 2, 5 cm, que coincideix amb l’extrem de la cara. Es conserven dues fases de cercles. La talla ha estat realitzada a bisell. Té una alçària de 14, 5 cm, una llargada de 19 cm i una amplada de 10 cm.
• 2.- Fragment de tipologia indefinible de marbre blanc amb decoració de trena simple i botó (MNAT 45 300). Està molt deteriorat i fracturat. Presenta decoració a trena simple i botó. Es conserva només una fase de cercles. El diàmetre màxim dels cercles és de 8 cm. La seva tipologia és indefinible, però per la grandària i el material podria tractar-se d’un element de cancell. La llargada màxima és de 12, 5 cm.
• 3.- Fragment de tipologia indeterminada de marbre blanc amb decoració arborescent (MNAT 45 302). Actualment presenta una forma prismàtica, a causa de les fractures que ha patit. Originàriament podria haver tingut una forma octaèdrica. Una de les cares presenta decoració arborescent. Es tracta de la representació esquematitzada d’una forma vegetal que recorda les fulles del salze blanc. Mostra un únic tall recte obert en dues volutes o circells. Just a l’angle d’obertura de les dues volutes s’aprecia un element en forma de bulb. Les dues fulles són simples, lanceolades i amb corba vers la tija amb una estructura de dos i tres nervis respectivament. Segons L. Caballero Zoreda, el fragment també podria tractar-se d’un animal amb ales o un element alat. Probablement és un element de subjecció de cancell. Té una alçària màxima de 19 cm.
• 4.- Fragment de tipologia indeterminada (MNAT 45 301). Presenta una decoració en semicercles imbricats formats per tres cordons llisos. El fragment és de pedra calcària i no es pot assegurar que sigui calat. Es troba fracturat per tots els costats i per aquesta raó ignorem quin tipus d’emmarcament devia tenir. Respecte a la seva tipologia, no tenim elements suficients per a poder adscriure-la. Tanmateix, la seva forma recorda un fragment de placa de cancell. Fa 13,5 cm de llargada i té una alçària de 7,5 cm.
• 5.- Fragment de cancell de marbre blanc amb decoració en dobles cercles imbricats (MHT 751). La secció de la peça és en forma de trapezi isòsceles i presenta dues canaletes horitzontals per l’encaix en el sentit del fris, una de secció semicircular i l’altra de secció trapezoidal. L’exemplar es troba incomplet, ja que els costats apareixen trencats. La cara frontal mostra una decoració en dobles cercles imbricats bisellats que ocupen tota la cara del fris, emmarcats per una lleugera protuberància a manera de llistó. Es conserven un total de set cercles, tres dels quals totalment sencers. Té una alçària de 14,7 cm, una llargada de 36 cm i una amplada de 15 cm.
• 6.- Fragment de tipologia indefinible en marbre blanc amb decoració vegetal (MHT 2 156). La peça presenta una secció rectangular i es troba fracturada pels dos extrems. La cara de major superfície és decorada amb un motiu vegetal estilitzat de dues fulles lineals nervades i imbricades de les quals neix una fulla sagitada i nervada. Cal acceptar aquí, també, la proposta personal feta per L. Caballero Zoreda que pugui tractar-se d’una cornucopia de la qual sorgeixen tiges. La decoració està molt deteriorada, però malgrat això s’aprecien les formes d’altres fulles i possiblement la d’un emmarcament de soga. En l’altra cara de la peça es conserva la representació molt estilitzada d’una palma. Les característiques de la peça ens fan pensar que pol tractar-se d’un fragment de muntant. Fa 19 cm d’alçària, 33,5 cm de llargada i 16 cm d’amplada.

Procedència desconeguda

• 1.- Placa de marbre blanc (MNAT 19 564) emparentada amb l’exemplar del carrer de la Portella (MNAT 50 448). Presenta també un cos rectangular decorat amb tendència a l’horror vacui. El motiu central de la peça es troba desplaçat cap a la part inferior del camp decoratiu. Es tracta de l’esquematització d’una rosa envoltada per cercles imbricats en el centre de la qual s’obren quatre pètals amb decoració ungulada formant una creu patent en negatiu. El tema està circumscrit per dos cercles ungulats tallats en tres dels seus extrems pel marc de la peça. Fora del cercle i en els angles inferiors s’adapten sengles fulles trifoliades. A cada angle superior es representa una flor de sis pètals de la qual neix, omplint l’espai que resta entre aquesta i el cercle central, una fulla sagitada. En l’eix axial de la peça, i entre les flors de sis pètals, es representa de nou el motiu d’una rosa amb quatre pètals que forma, en negatiu, una creu patent. D’aquesta neix, en cadascun dels seus extrems, una fulla sagitada. La peça és emmarcada en els laterals per una decoració ungulada flanquejada per bossellets. Les parts inferiors i superiors del rectangle estan decorades per motllures en escocia i bossell de base. Possiblement la peça devia estar coronada per un frontispici igual que l’exemplar anterior. La procedència és desconeguda. Va ser utilitzada al segle XIX com a rètol de la “Capitanía de Puerto y Despacho de Sanidad”, tal com apareix inscrict en el revers de la peça. Mides: 87 × 57 × 7 cm.
• 2.- Fragment de placa, guardada al MNAT, de la qual només es conserva l’angle superior esquerre. Presenta una gran complexitat decorativa, fet que en fa difícil la restitució. El motiu que més destaca del relleu és l’estilització d’un tema fitomòrfic que recorda un capitell corinti. Està format per un nucli triangular, fulles a cada costat, i sengles caulicles a l’extrem superior del triangle. Al mig de la base superior del triangle descansa un cercle amb botó central. A la part inferior dreta de tot aquest tema es dibuixen una sèrie d’arcs imbricats dels quals surt una palmeta. Sota el motiu corinti apareix una fulla lanceolada. La placa presenta dos forats de 15 cm, possiblement per a la seva fixació.
• 3.- Fragment de mènsula decorada amb motiu fitomòrfic que representa el tema d’una tija serpentejant de planta trepadora amb circells. Es conserva al MNAT.
• 4.- Fragment indeterminat de marbre blanc en el qual apareix una decoració emmarcada per uns cordons de soga i un camp intern incomplet dividit en quatre quadres. Es troba al MNAT. L’eix longitudinal d’aquesta divisió el forma una doble protuberància a manera de tija a la qual s’adossen en cada camp sengles caulicles formats per una doble nervadura. El motiu suggereix certes representacions de l’arbre de la vida. Fa 37 cm d’alçària, 31 cm d’ample i 13 cm de gruix.
• 5.- Fragment d’un cancell (MNAT 3 127) amb arcs imbricats formats per tres cordons. Estan calats i emmarcats amb bandes de decoració en doble trena i botons. Podria tractar-se també d’una finestra. La talla és bisellada. Té una alçària màxima conservada de 45 cm.
• 6.- Fragment de fris amb decoració vegetal formada per una tija ondulada i fulles trifoliades o en forma de cor (MNAT 3 126). La part superior de la peça presenta un finíssim cordó de perles. La talla és bisellada. Fa 25 cm de llargada.
• 7.- Fragment de placa de marbre amb decoració vegetal (MNAT 3 131). P. de Palol en descriu la decoració partint de la franja rectangular, “en el centre de la qual hi ha una flor de lis envoltada per dues mitges palmetes i separada, aquesta franja, de la part central del relleu per un finíssim cordó de fusos i òvuls mal conservat” (Palol, 1953C, pàg. 109). Fa 29,5 cm de llargada i 13 cm d’ample.
• 8.- Columneta amb capitell d’una sola peça (MNAT 3 128). La decoració del capitell és formada per dues volutes molt estilitzades unides a un únic i robust caulicle. Té una alçària de 40 cm.
• 9.- Fragment amb decoració, guardat al MNAT, amb dobles cercles entrellaçats. Es conserven un total de cinc dobles cercles. Paral·lel als cercles es dibuixa una decoració de soga en cordó. Fa 26 cm de llargada i 21 cm d’ample.
• 10.- Peça decorada per tres de les seves cares amb motius vegetals similars a tiges juxtaposades que acaben en espiral cap a l’esquerra. Les tiges estan decorades en el seu interior per estries transversals bisellades. El peu de les tiges és lleugerament ample. En cada angle de les cares decorades apareix el tema d’una fulla el·líptica amb les nervadures bisellades i en sentit transversal. Podria tractar-se d’una imposta o cimaci de marbre blanc. La talla és bisellada. P. de Palol afirma que un altre fragment del mateix tipus va aparèixer al castell del Rei. És propietat particular de la família Elias. Les seves dimensions són: 30 × 30 × 10 cm.
• 11.- Placa en marbre blanc que presenta un emmarcament i en un plànol més sobresortint una decoració de dos cordons de soga emmarcats per sengles motllures de llistó. És propietat de la família Elias. Fa 15 cm d’alçària, 20 cm d’ample i 7 cm de gruix.

Capitell del jaciment arqueològic de Centcelles (Constantí, Tarragonès)

Fragment incomplet de capitell adossat (MNAT-Cent. Oberfl. Feld). Possiblement forma part d’una petita pilastra. Estil corintitzant. Mostra fulles d’acant tallades i amb tocs de trepant. A la part inferior conserva restes del collarí. És de marbre blanc del tipus Carrara i la talla és bisellada. Fa una alçària màxima de 18 cm, una amplada de 14 cm i un gruix de 10 cm. La seva adscripció al món hispanovisigòtic presenta, però, certs dubtes.

Capitell de la Selva del Camp (Baix Camp)

Capitell d’estil corintitzant de marbre blanc conservat al MNAT (12 338). L’exemplar procedeix de les excavacions de l’ermita de Paretdelgada, i no hi ha referències del seu context estratigràfic. Amb tot, existeix una notícia molt interessant de J. Pié (1896) sobre la seva presència i en la qual es fa referència a altres capitells, que podrien ser exemplars romans o hispanovisigòtics. En la recerca en vàrem poder identificar tres, però tots són de difícil adscripció estilística. L’exemplar en qüestió és d’estil compost en marbre blanc. És format per una corona de quatre fulles d’acant finament estilitzades que suporten en els extrems superiors sengles volutes. L’espai que resta lliure entre les fulles d’acant és ocupat per la representació esquematitzada de tres pètals. Les volutes estan unides per uns motius horitzontals que presenten una decoració de cordons fusiforme. Els caulicles de les volutes discorren paral·lels entre la decoració de cordons i la base superior del capitell, i es troben interromputs al bell mig per una protuberància de 4 cm d’ample decorada en forma de feix de pètals o palmeta. La peça ha estat cisellada mitjançant el bisellat. Té una alçada de 21 cm.

Capitell d’Alcover (Alt Camp)

Fragment de capitell de marbre blanc conservat al Museu de la vila d’Alcover. L’exemplar procedeix de la partida del Cogoll, dins el terme municipal d’Alcover. És un fragment de petit capitell, possiblement d’estil compost, sobre suport de marbre blanc, que correspon a la part inferior de la peça i ha estat seccionat longitudinalment. Presenta tres fulles d’acant finament estilitzades i bisellades. L’alçària conservada és d’11, 5 cm.

Columneta d’altar de Santa Maria de Santes Creus (Alt Camp)

Fragment inferior d’una columneta d’altar, cisellada sobre suport de marbre blanc. Procedeix de la capella de Santa Llúcia, inclosa dins el conjunt del monestir de Santes Creus. És format per una base troncocònica decorada amb bandes paral·leles decreixents, i un segon cos de tipus cúbic en el qual en un costat hi ha emmarcada una creu de braços eixamplats en què pengen les lletres alfa i omega; en els altres costats, es representen palmeres que s’associen a l’arbre de la vida. Fa 68 cm d’alçària.

Capitells de Santa Maria de Poblet (Conca de Barberà)

• 1.- Capitell corinti de pedra calcària, d’origen poc clar. Presenta dues corones de fulles d’acant molt estilitzades, sense caulicles. En la corona inferior les fulles són totalment llises i en la corona superior s’alternen fulles llises a la part central i fulles esquemàticament decorades als angles. Les volutes i els caulicles s’han cisellat en relleu pla. Les volutes dels costats estan decorades marcant els nervis mitjançant incisions paral·leles realitzades a punxó. Té una alçària de 22 cm.
• 2.- Capitell de secció rectangular de pedra calcària amb dues volutes. La seva procedència és desconeguda. És de secció rectangular i es troba fracturat per una de les cares i malmès en la base. En la cara més ben conservada presenta dues volutes toscament tallades i unides a un únic caulicle incís. Els laterals estan decorats de la mateixa manera i les seves volutes formen angle amb les volutes de la cara totalment conservada. L’alçària de la peça és de 19, 5 cm.

Conclusions

El corpus descrit d’elements d’escultura decorativa hispanovisigòtica del grup de Tarragona i de la seva àrea d’influència més pròxima ens ofereix certes dades de gran interès topogràfic i artístic, però, d’altra banda, genera seriosos problemes que convé que siguin tractats amb molta cautela i sense apriorismes, com és el cas de les cronologies. La manca de contexts arqueològics i l’estat fragmentari de la majoria de les peces sovint ha dut a datar-Ies d’acord amb paral·lels estilístics que també presenten aquests problemes de datació, dins una franja cronològica entre els segles VI i VII.

Aquest problema cronològic s’agreuja en casos com ara el d’una peça procedent de la parròquia de Tamarit (MDT 32), que s’ha de relacionar més amb el món renaixentista que no pas amb el visigòtic.

Una de les conclusions clares que aporta el mapa d’aquestes troballes és la important presència de peces a la zona alta de la ciutat. Unit a altres evidències arqueològiques i historiogràfiques, es constata una important activitat constructiva en aquests segles de presència visigòtica a Tarragona i consegüentment és també indicador del procés de transformació urbanística i topogràfica. La majoria d’elements els trobem contextualitzats en les zones perifèriques on existeixen edificis religiosos i en la part alta de la ciutat. Efectivament, les peces estudiades fins ara se situen fonamentalment al voltant dels indrets on l’arqueologia ha emplaçat alguns dels edificis religiosos de la ciutat: les basíliques de l’amfiteatre i del riu Francolí, l’edifici situat a les places Rovellat i del Fòrum, la torre del Pretori i la zona de la catedral. No es troben pràcticament referències d’aquests tipus de troballes en altres punts de la ciutat, fet interessant si el considerem un indicador de delimitació urbanística.

De la mateixa manera, cal estar atents als elements que van aparèixer en l’àmbit rural, ja que podríem ser davant de possibles edificacions religioses cristianes. Aquesta possibilitat no seria més que una conseqüència de l’articulació de la vida eclesiàstica rural en l’Església de la Tàrraco hispanovisigòtica, desconeguda per a la investigació arqueològica en aquests moments, tot i que existeixen notícies sobre aquesta realitat. Efectivament, el concili provincial de l’any 516, presidit pel metropolità Joan, decretà sobre la conveniència que els bisbes anessin als concilis acompanyats per preveres rurals i laics. D’aquesta manera, es documenta l’interès pastoral per les esglésies rurals i la participació dels laics en la vida constitucional de l’Església.

Fins a l’actualitat, desconeixem la importància que el taller de Tarragona va tenir en un sentit econòmic o d’influències. Cal encara delimitar el seu treball, ja que moltes peces poden haver estat importades d’altres centres. Ara bé, en el grup de Tarragona s’observa una assimilació dels corrents estètics d’altres tallers hispànics com ara els d’Andalusia o Mèrida. També de les illes Balears i el sud de França. Tot això s’uneix a unes influències clarament orientals donades per les diferents vicissituds històriques i l’intercanvi cultural i comercial que les terres occidentals experimentaren en relació amb l’imperi Bizantí, i dintre d’un context on l’estètica clàssica del món romà marca i configura qualsevol creació plàstica, ja sigui creant nous elements o aprofitant-los. Les tècniques de talla són complexes i predomina fonamentalment el bisell sobre materials com la pedra local i el marbre blanc.

Bibliografia

• Pié, 1896; Tulla, Beltran, Oliva, 1927; Ventura, 1942; Palol, 1953c; Ventura, 1954, XXVII, pàgs. 259-280; Palol, 1955, 51-52, pàgs. 125-128; 1957, 57-60, pàgs. 13-21 i 1957-58, XIX-XX, pàgs. 81-102; Serra i Vilaró, 1960; Palol, 1963, 77-84, pàgs. 7-13; Sánchez Real, 1963, 77-78, pàgs. 15-17; Vives-Gibert, 1964, X, pàgs. 191-202; Altisent, 1974; Berges, 1974, XXV, pàgs. 153-167; Caballero, 1980, pàgs. 85-102; Massó, 1987b, pàgs. 37-56; Caballero, 1989, vol. 1. pàgs. 111-134; Sánchez Real, 1990b, 10-11, pàgs. 49-98; Ted’a, 1990; Menchón, 1992. V, pàgs. 7-30; Pallium, 1992; Altisent, 1993; Muñoz, 1993, vol. I, pàgs. 413-432; Menchón, Macias, Muñoz, 1994, 25, pàgs. 225-243; Muñoz, Macias, Menchón, 1995, 171-172, pàgs. 293-301; López i Vilar, 1997, 197, pàgs. 58-64.