Al jaciment de la Ciutadella de Roses (Alt Empordà) s’han descobert diversos conjunts funeraris. En el bienni 1945-46 es va excavar la necròpoli situada al costat de l’església romànica de Santa Maria, els primers indicis de la qual ja havien estat descoberts en una cala practicada l’any 1938. Cal esmentar també les troballes puntuals realitzades en el marc de les excavacions a la zona del barri hel·lenístic i de l’edifici A, entre els anys seixanta i vuitanta, les quals, juntament amb les recents campanyes al jaciment(*), han permès concretar una segona àrea funerària a les immediacions del port antic de Rhode.
En aquests moments, doncs, podem parlar amb seguretat de dues àrees funeràries ben definides dins els límits que emmarca el perímetre emmurallat de la Ciutadella. Ambdues, amb estudis recentment publicats amb els noms de Necròpoli del turó de Santa Maria i Necròpoli de la zona de l’antic port, ocupen una àrea pròpia i independent, fins i tot geogràficament diferenciada a partir d’un curs d’aigua que les havia separat en origen, i que fou desviat a conseqüència de la construcció de la moderna fortificació militar. Per tant, és imprescindible, abans de parlar de l’emplaçament d’ambdues àrees funeràries, fer un breu comentari sobre l’antiga topografia del lloc, per tal de referenciar-ne la situació i el desenvolupament.
L’important moviment de terres efectuat durant el terraplenament del pati d’armes i la formació dels talussos de la Ciutadella per tal de configurar l’estructura defensiva de la nova fortificació, va suposar una important desfiguració del solar on es trobaven soterrades les restes dels antics ocupants del lloc. Aquest espai, antigament, havia estat dominat per un petit turó envoltat per dues rieres, sobre el qual s’havien assentat els primers pobladors grecs. A ponent del turó, s’obria un espai d’aiguamolls, presidit pel gran estany de Castelló i altres estanys més petits. A llevant del turó, a l’altre marge de la riera, en canvi, el terreny s’aixecava progressivament, de manera suau, fins a arribar als peus de la serra de Rodes, i era més habitable i salubre. No cal dir que aquesta imatge és totalment diferent de l’actual, en què la Ciutadella ocupa una àmplia esplanada entre una zona d’aiguamolls totalment dessecada i la zona urbana de l’actual vila de Roses.
La necròpoli del turó de Santa Maria, com se sobreentén pel topònim, es trobava emplaçada al damunt de l’esmentat turó. Les primeres troballes es van fer en el sector més oriental d’aquest punt dominant de la Ciutadella, a la part posterior de la capçalera de l’església de Santa Maria, ran de la muralla medieval que tancava el monestir pel costat de llevant, dins mateix de l’àmbit de la moderna caserna de cavalleria que es va construir adossada a aquesta muralla. Malgrat les destruccions ocasionades per aquestes obres van aparèixer, en uns pocs metres quadrats d’excavació, les restes de prop de 30 enterraments, tipològicament molt variats, juntament amb altres restes de tombes molt remogudes. Entre els tipus presents hi havia enterraments en àmfora, de tègules, en caixes de murets d’obra i cobertes de lloses de pissarra o combinant amb tègules, o en sarcòfags de pedra amb tapa de doble vessant decorada amb acròteres. Aquest conjunt de sepultures s’aglutinava al voltant d’una antiga església, descoberta també durant les mateixes campanyes a l’espai de l’absis i creuer meridional del temple romànic, que exercia d’element polaritzador. No coneixem tota la planta d’aquest edifici, però els enterraments també descoberts en l’espai de l’antic absis, consistents en dues caixes de murets d’obra i cobertes de lloses de pissarra, i al costat mateix de migdia de la nau central tres sarcòfags de pedra, en fan evident el caràcter funerari.
L’excavació de la necròpoli no es va arribar a acabar, i tots els indicis apunten que s’estén per tots els vessants del turó, i es troba especialment concentrada en els sectors de llevant i migdia. Per tant. no coneixem els límits d’aquesta àrea funerària, excepte pel costat de llevant, que gràcies a les darreres excavacions s’ha pogut fixar sobre la muralla hel·lenística. Aquesta paret, que fou reaprofitada per a encabir-hi alguns enterraments, ressegueix el curs de la riera que limita el turó per aquest costat, i fa de veritable mur de tanca del cementiri. També durant les darreres campanyes a la zona, amb la troballa de vuit tombes més de tipus semblants als anteriors, a més de tombes de fossa i de caixa de lloses, ha estat possible perfilar les fases de l’ocupació funerària del turó. La primera i més antiga es podria haver iniciat en un moment indeterminat del segle IV, i va perdurar al llarg del segle V, cronologia associada a les restes trobades en el nivell inferior de la necròpoli més immediata a l’església. A partir d’aquest segle, el destacable esclat constructiu del segle VI provoca una reestructuració de la necròpoli, amb una possible modificació del seu emplaçament, sense traslladar-se de lloc. A partir del segle VII, amb la destrucció de l’hàbitat humà construït al voltant del turó, les tombes passaran a ocupar una extensió més àmplia fins a col·locar-se entre les ruïnes de les cases, de manera que s’aprofita el material d’enderroc per a la seva construcció.
És a partir d’aquest moment, dins el segle VII, que cal situar l’inici de la necròpoli de la zona del port antic. Aquest nom en defineix l’emplaçament, ja que el cementiri sembla que es desenvolupa al voltant de la desembocadura del port antic, en el seu marge esquerre, i s’estén en direcció al NE, per damunt de l’espai que anteriorment ocupaven el barri hel·lenístic i l’edifici A. De la mateixa manera que passa amb la necròpoli del turó, no en coneixem els límits físics, excepte en el costat de ponent, que coincideix amb el mur que ressegueix el curs de la riera pel seu marge est. Malgrat les destruccions sofertes pel modern anivellament del pati d’armes i per l’intent d’urbanitzar la Ciutadella a l’inici dels anys 60, que va arrasar algunes tombes associades a aquest cementiri, com també altres estructures que hi havia en el lloc, la concentració de sepultures en aquest espai funerari sembla més baixa. De fet, només coneixem un total d’onze tombes excavades en antigues campanyes a la zona del barri hel·lenístic i de l’edifici A, disposades enmig de la runa d’aquestes construccions, a les quals hem d’afegir-ne deu més, descobertes en les darreres campanyes al jaciment.
Tipològicament, les tombes de la zona del port responen a un tipus més uniforme, amb caixes amb murets d’obra i cobertes de lloses de pissarra, caixes enterament de pissarra, fosses simples o cobertes amb lloses i alguns enterraments infantils en àmfora. De moment, en l’estat en què es troba la investigació a la zona, sembla que les tombes s’aglutinen al voltant d’un edifici, el qual s’adossa al mur que ressegueix la riera prop de la seva desembocadura. Aquesta construcció, de la qual desconeixem la planta total, sembla que tenia un caràcter cultual-funerari. Cal dir que algunes de les tombes es disposen al seu costat, entre les pedres d’un paviment de lloses que s’adossa a migdia de l’edifici; a més, sembla que s’hi endevina una estructura semicircular, que podria relacionar-se amb un absis.
En conclusió, en el jaciment de la Ciutadella de Roses s’estructuren dues gran àrees funeràries. La principal i més antiga és la necròpoli que es desenvolupa al voltant d’una antiga església o cambra funerària, situada en el punt més alt del turó de Santa Maria, a partir, segurament, del segle IV. El cementiri devia funcionar fins al moment final de l’hàbitat humà d’aquesta zona, ja dins del segle VII, quan s’observa una destrucció de les cases que fins aleshores havien estat ocupades i les tombes n’envaeixen les ruïnes. A partir d’aquest moment, s’estableix una segona necròpoli, la de la zona del port, possiblement atribuïble a un altre grup humà instal·lat en les proximitats del lloc, del qual desconeixem l’emplaçament. La tipologia de les tombes es correspon amb les del moment final de la necròpoli de Santa Maria; és relativament més uniforme i s’aproxima als tipus que es desenvoluparan en època medieval, tot i que algunes tombes infantils continuaran utilitzant l’àmfora com a recipient. Aquest conjunt de dades plantegen hipòtesis suggerents, moltes de les quals hauran d’esperar a ser confirmades a mida que avancin les excavacions en futures campanyes.
Bibliografia
- Martín, s.d.; Puig i altres, e.p.; Puig, e.p.a.; Oliva-Pericot, 1946, I, pàgs. 294-297; Oliva-Palol, 1952, pàgs. 134-135; Riuró-Cufí, 1961-62, XV. pàgs. 203-224; Palol. 1965. XXXIII, pàgs. 19-29; Martín, Nieto, Nolla. 1979; Nolla, 1984, pàgs. 430-459; Nieto, 1993; Puig, i altres, 1995, 28, pàgs. 41-69; Nolla-Amich, 1996-97, XXXVII. pàgs. 1027-1040; Puig i altres. 1997, XXXVII, pàgs. 1011-1026; Nolla, 1997, 30, pàgs. 107-146.