Introducció
Un dels enterraments d’aquest jaciment, datats entre els segles III i V.
ECSA - J. López
L’excavació d’urgència en els terrenys del Mas de Gassol (Alcover, Alt Camp) va ser motivada per la localització en superfície de restes humanes durant les tasques d’extracció de terres realitzades als carrers d’aquesta urbanització. La intervenció es va fer sota la direcció de LI. Piñol i la codirecció de J.M. Vergés, membre de la Universitat Rovira i Virgili. L’excavació es dugué a terme entre els dies 1 i 10 de gener del 1992. El jaciment es troba situat a l’esquerra de la carretera C-240 en direcció a la Riba, un cop passat el nucli urbà.
Els treballs es dividiren en dues fases clarament diferenciades: una prospecció superficial i una excavació. Durant la prospecció es documentaren restes pertanyents a estructures arquitectòniques associades a restes humanes corresponents a diversos individus. Es procedí posteriorment a realitzar dues cales per tal de determinar la zona d’enterraments. Alhora, es realitzà l’estudi de les restes d’un dipòsit localitzat a pocs metres de la necròpoli i que havia format part d’una vil·la.
L’àrea de necròpoli
En la cala 100 es van recuperar tota una sèrie d’enterraments relacionats amb un establiment rural proper, del qual es pogueren documentar algunes estructures. Les restes exhumades es corresponen a 6 enterraments, la majoria dels quals es trobaven parcialment destruïts en el moment d’iniciar-se’n l’excavació. La seva datació és incerta ja que cap d’ells no tenia aixovar. Solament la utilització d’àmfora africana en la construcció d’un d’ells i l’estudi dels seus paral·lels en les necròpolis urbanes conegudes ens permet situar tot el conjunt en un moment no determinat entre els segles III i V.
Els enterraments són pobres i fets amb materials molt senzills però, malgrat això, ens mostren la presència d’unes estructures familiars clarament establertes i diferenciades. Això s’observa tant per l’existència, en un dels casos, d’un element de senyalització de les tombes, anepigràfic, com per la presència d’enterraments collectius, en els quals hi ha diverses fases deposicionals.
No hi ha en els casos documentats un sentit d’alineació clar però sí una orientació de les deposicions ben establerta de NW a SE, amb el cap sempre al NW, fet que demostra l’existència de paràmetres preestablerts, possiblement religiosos, en el moment de construir els sepulcres i d’inhumar els cadàvers.
En tots els casos es tracta d’inhumacions, ritu funerari que esdevé únic a partir del segle IV, possiblement per influència de les religions orientals, principalment el cristianisme. Amb tot, l’ús d’aquest ritu és present en el món romà ja en època altimperial.
La vil·la
Se n’han pogut documentar poques estructures. Únicament es conserven les restes molt destruïdes d’un dipòsit i el que sembla un corral o tancat. El dipòsit, fet amb opus signinum, va contenir possiblement vi, la qual cosa ens remet a la presència d’un nucli d’explotació agrària.
Bibliografia
- Piñol-Vergés, e.p.; 1991; López-Piñol, 1995a, L, pàgs. 173-188 i 1995b, 17, pàgs. 65-120; Canyelles, Piñol, Vergés, 1996, 29, pàgs. 27-41.