Vista parcial d’un àmbit de la vil·la de Barrugat (Bítem, Tortosa), en un angle del qual hi ha un enterrament en àmfora del segle IV que contenia les despulles d’un nounat.
M. Genera
A les comarques de l’Ebre català, l’antiguitat tardana esdevé un període històric molt mal conegut i més en els aspectes relacionats amb el món de la mort. Han arribat fins els nostres dies escassos testimonis arqueològics i, a més, hi ha comarques sense cap vestigi funerari. Així, a la Terra Alta només coneixem dos indrets amb indicis que el poblament perdurà fins aquest moment —els Corralets, a Caseres, i la Penya del Gall, a Horta de Sant Joan—, però no es coneix cap resta funerària.
Tenim una situació semblant a la Ribera d’Ebre, amb algun vestigi d’hàbitat com a testimoni arqueològic d’aquest període a Vinebre (la Fontjoana), Riba-roja (els Senals) i Ascó (Andisc o Pont de Llop) com a continuació d’hàbitats anteriors. Malgrat això, hi ha la notícia de l’aparició d’un gran nombre de tombes (entre dues-centes i cinquanta, segons les versions) excavades a terra i cobertes per lloses, sense aixovar, aparegudes l’any 1953 al Ferreginal, Tivissa, que no es van excavar. També en el mateix municipi, prop de l’ermita de Sant Blai, van aparèixer un nombre indeterminat de sepultures del mateix tipus, de les quals tampoc no tenim més dades.
Sabem alguna cosa més del Montsià. Tenim notícies d’enterraments que poden situar-se en el marc cronològic de l’antiguitat tardana, tot i que una bona part no s’han conservat. A l’entorn de la torre de la Carrova (Amposta) s’han recuperat en el decurs dels anys materials de diverses èpoques. D’aquí prové una sepultura feta amb teules de doble vessant, trobada en un moment imprecís de la primera meitat de segle juntament amb materials tardans que corresponen a un període situat entre els segles III i V (terra sigil·lada africana D formes Hayes 61B i 91A o B, àmfora ebusitana del tipus Ramon RE 0101, àmfora Africana I - Keay III i un fragment de coll del tipus Keay LXXIX), probablement relacionats amb algun assentament rural.
En un altre indret d’Amposta (Mas de Hierro) es van trobar un nombre indeterminat d’inhumacions en cista, formades per lloses clavades a terra i una coberta d’una sola llosa, sense aixovar, i sis inhumacions en àmfores (algun dels sepulcres era d’inhumació col·lectiva, amb amuntegament d’ossos). Aquests enterraments es van excavar de manera clandestina a la dècada dels anys seixanta.
En altres indrets del Montsià han aparegut en diversos moments conjunts d’enterraments que, per la seva disposició i tipologia (fosa excavada a la roca o tapàs natural i coberta de lloses planes), s’han de relacionar amb el món andalusí sense més precisió, atesa la manca d’aixovar. D’aquest tipus són les inhumacions trobades a Alcanar, a les Martorelles, que es van destruir fa anys sense documentar. També a les Cases d’Alcanar es van trobar l’any 1962 quatre enterraments més excavats a terra i coberts per lloses, a la partida de la Punta, orientats de N a S, amb el cap al S mirant a orient, la qual cosa les va fer relacionar amb el món andalusí.
A la Sénia, a la partida dels Diumenges, van aparèixer vuit sepultures l’any 1953 del tipus descrit i també més recentment, l’any 1996, al mas del Torril es van identificar fins a vint-i-una sepultures, sis de les quals es van poder excavar completament i sis més de manera parcial, tot deixant la resta sense excavar. Tots els enterraments es relacionen amb la cultura andalusina.
Quant a la comarca del Baix Ebre, les poques restes conegudes se situen totes a l’entorn proper de la ciutat de Dertosa. Tot i conèixer la perduració fins als segles V i VI d’algunes vil·les suburbanes a banda i banda del riu Ebre (Casa Blanca, a Tortosa, a la riba dreta, i Barrugat, a Tortosa, i el Mas del Catxorro, a Benifallet, a la riba esquerra), que pels indicis arqueològics devien haver estat prou importants des d’època imperial, només en el cas de Barrugat coneixem l’existència d’enterraments en àmfora al seu voltant directament relacionables amb la vil·la. Es tracta d’inhumacions que no han estat mai excavades i algunes fins i tot han estat malmeses pels treballs agrícoles, per la qual cosa només podem fer-ne notar l’existència, però no precisar-ne la cronologia concreta. En l’excavació de la vil·la del 1984 hom descobrí un enterrament infantil en àmfora, del segle IV, en una habitació amb mosaics.
Prop també de Dertosa, a la partida del Rodeo (Campredó, Tortosa), hi ha dues tombes antropomorfes excavades a la roca, una pertanyent a un adult i l’altra a un infant, les quals es troben completament descobertes des de fa anys; no hi ha constància de les restes trobades en el seu interior ni del moment i les circumstàncies en què es feu el descobriment (és molt probable que en el seu entorn immediat hi hagi més tombes del mateix tipus sense excavar). Malgrat que no se’n pot determinar la datació, seria possible relacionar-les amb l’entorn històric que tractem per la seva tipologia.
Dertosa, per la seva banda, presenta algunes restes funeràries situades a l’exterior del recinte emmurallat, generalment continuant l’ocupació funerària d’època imperial i fent de lligam amb els enterraments d’època andalusina immediatament posteriors. Es tracta de troballes, la majoria antigues i disperses, generalment no excavades sinó recuperades en obres de construcció en les dècades dels anys cinquanta i seixanta (plaça dels Estudis núms. 3-5, església del carrer de Sant Blai, carrer dels Mercaders núm. 9, carrer del Doctor Vila, carrer dels Pescadors núm. 5, l’edifici de la Telefònica), per la qual cosa mai no han estat objecte d’un estudi de conjunt. Cal indicar que els materials tampoc no s’han conservat completament i només els darrers anys se n’han pogut estudiar alguns de manera satisfactòria.
Només a la plaça d’Alfons XII, entre els anys 1986 i 1988, es van poden excavar algunes inhumacions tardanes, entre d’altres d’anteriors i posteriors d’època andalusina. De tot el conjunt, deu de les inhumacions s’han pogut relacionar amb l’antiguitat tardana. Així, dues de les tombes pertanyents a infants estan fetes en àmfora, l’una d’origen nord-africà del tipus Keay IV (amb una datació del final del segle III al segle V) i l’altra amb una àmfora provinent de la Bètica del tipus Keay XIX (final del segle III, principi del IV fins al segle V). Tots dos tipus identificats són comuns en altres necròpolis tardanes de Catalunya, amb diversos exemplars.
Làpida trilingüe —hebreu, llatí, grec— trobada a Tortosa, d’una noia jueva anomenada Meliosa, que va morir als vint-i-quatre anys.
J. Colomé
De la resta d’enterraments tardans trobats a la plaça d’Alfons XII, dos es van fer també en àmfora, sense que se’n pugui establir la tipologia a causa del mal estat en què es van trobar, un altre ho va ser en caixa de fusta i els restants en fossa simple. Tots els enterraments estaven en relació amb un edifici de probable ús religiós de tipus funerari, del qual només es conservà la fonamentació d’un absis (de llevant a ponent) i d’un mur, però no es pot fer cap hipòtesi sobre cap mena de reconstrucció.
Un altre element trobat a Dertosa i relacionat amb el món funerari és un fragment de marbre, actualment desaparegut, amb un baix relleu que representa dos puti premsant amb els peus fruits del camp, possiblement raïm. Es tractaria d’un fragment de sarcòfag tardà, molt similar al sarcòfag de les quatre estacions trobat al final del segle passat a Empúries, que actualment es troba al Museu Arqueològic de Girona. Aquest element es localitzà a començament de segle fora de context, en el decurs d’unes obres dins del recinte urbà de Tortosa. Se suposa que l’emplaçament originari devia ser proper a la ciutat, però no es pot precisar.
L’epigrafia funerària dertosense també ha deixat un testimoni corresponent a l’antiguitat tardana. Es tracta de la làpida trilingüe (en hebreu, llatí i grec) dedicada a la jove Meliosa (CIL 112/14, 805), trobada, reutilitzada al segle XVIII. La seva cronologia ha estat situada entre els segles VI i VII, però es desconeix el lloc on es trobava l’enterrament.
Bibliografia
- Esteve, 1956. III-IV, 1-3, pàgs. 15-26; Massip, 1962, XXIV, pàg. 336; Nuix, 1962, XXIV, pàg. 337; Vilaseca - Prunera, 1968, 93-96, pàgs. 25-48; Genera, 1981, 3, pàgs. 47-134; Keay, 1984; Mayer - Rodà, 1985, pàgs. 701-737; Massip, 1986; Genera - Arbeloa, 1987, pàgs. 81-90; Barrasetas, 1988; Genera, 1991; Genera i altres, 1991, pàgs. 135-145; Diversos Autors, 1992; Corpus Inscriptionum Latinorum II, 1994, part XIV, fasc. lr; Puch, 1996; Járrega, 1997, XXXVII, pàgs. 911-921; Villalbí - Forcadell, 1997, 97, pàgs. 23-25.