Arqueologia funerària de l’extrem nord-est de la Tarraconense

En el territori de les actuals comarques de Girona s’han identificat diverses necròpolis datades entre els segles IV i VIII, amb una variada arquitectura funerària. La seva situació espacial permet diferenciar els cementiris situats a la vora d’un camí, els relacionats amb un edifici de culte o funerari i els que de manera residual s’estableixen en vil·les romanes. Un nombre important de jaciments són difícilment identificables amb aquests tipus d’assentaments, o perquè es coneixen molt parcialment, o perquè són troballes esporàdiques o bé perquè malgrat ser nombroses no podem relacionar topogràficament amb cap estructura.

Cementiris situats en vil·les romanes

Les excavacions recents de diverses vil·les romanes han posat de manifest la reutilització funerària d’aquests establiments. En els Tolejassos (Viladamat, Alt Empordà) es documenta a la zona sud del pati la inhumació d’un individu adult de sexe indeterminat en fossa simple orientada en direcció N-S i sense coberta. Alguns fragments de ceràmica grollera reduïda es relacionen amb la tomba. La sepultura es data de l’època del romà tardà o medieval. A Vilauba (Camós, Pla de l’Estany) es coneixen tres inhumacions. Una d’infantil en àmfora de procedència nord-africana del tipus Keay XXV datable al segle IV; era situada sobre la llar d’una habitació de l’ala oest del pati. Una altra inhumació infantil en caixa de lloses, a l’ala oest del pati de la vil·la. Finalment, la inhumació d’un individu adult masculí en tègules orientada en direcció N-S, a la banda nord del pati. En cap de les tombes no s’especifica l’existència d’aixovar. Les tres sepultures pertanyen a la fase IV del jaciment, datada entre mitjan segle IV i el començament del segle V. Altres tombes de tègules destruïdes en construir-se la carretera que mena a la urbanització Banyoles Park poden relacionar-se amb la vil·la. Al Pla de Palol (Platja d’Aro, Baix Empordà) es coneix una inhumació infantil en àmfora en el sector nord-est de la vil·la, que hom pot datar als segles IV-V. A la part rústica de la vil·la dels Ametllers (Tossa de Mar, Selva) es localitzen tres inhumacions orientades en direcció E-W: una sepultura d’un adult coberta amb pedres i dues tombes en caixa de lloses; una de les quals amb restes d’un adult i un infant, l’altra amb restes d’un infant. Cap d’elles no conté aixovar. La datació esdevé imprecisa per manca de context. No obstant això, cal esmentar la troballa de diversos enterraments de tègules prop de la vil·la, en construir-se la carretera que comunica les poblacions de Blanes i Sant Feliu de Guíxols.

Cementiris a l’entorn d’un edifici de culte o funerari

Santa Cristina d’Aro (Baix Empordà)

En la dècada dels seixanta foren descobertes i excavades a uns 300 m a l’W de l’actual església de Santa Cristina d’Aro les restes d’un temple preromànic de nau rectangular capçada a llevant per un absis trapezoidal. L’absis del temple inclou una estructura més petita pavimentada amb opus signinum. Sota d’aquest paviment es localitzaren dues tombes de tègules de secció triangular. Una altra en caixa de pedres fou trobada en el subsòl de la nau. Totes tres tombes eren orientades en direcció E-W i no contenien aixovar funerari. Les dues primeres corresponien a la inhumació d’individus adults, l’altra contenia les restes d’un infant amb el crani situat a llevant. La relació de les tombes amb l’estructura emmarcada per l’absis del temple preromànic evidencia l’existència d’una ocupació anterior de caràcter cultual o funerari, potser una cel·la memoriae. S’atribueix a aquest conjunt una datació entre els segles IV i VI.

Torre del Fum / Porta Ferrada (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà)

L’any 1963 es descobriren, a pocs metres de la Porta Ferrada del monestir benedictí de Sant Feliu de Guíxols, una tomba de tègules, de secció triangular, sense imbrices, i una altra de formada, segons els excavadors, per una caixa de pedres verticals, pissarra i tègules. Abans havien estat descobertes, en un lloc proper a les sepultures esmentades, una altra tomba de tègules i dues més en caixa de lloses. Posteriorment, els treballs de restauració d’una de les torres del monestir, la Torre del Fum, van posar al descobert restes d’estructures utilitzades, en part, com a fonamentació de la torre medieval. Les restes conegudes delimiten un edifici la planta exterior del qual és quadrada, mentre que la interior és octogonal amb una fornícula en cadascun dels angles. Originàriament anava cobert amb una cúpula bastida amb rajols. La proximitat d’aquest edifici amb les tombes abans esmentades és testimoni de l’existència d’una ocupació del romà tardà i planteja la possibilitat que aquest edifici correspongui o a un baptisteri, o a un mausoleu.

Llafranc (Palafrugell, Baix Empordà)

J.Pella i Forgas menciona la troballa d’una construcció de forma quadrangular al cim del turó on hi ha l’església actual. Esmenta també la troballa d’un petit mercuri de bronze, de restes de mosaic i d’estuc pintat, de monedes del Baix Imperi i d’una làpida sepulcral que data del segle V. L’any 1897 es localitzaren, en fer els fonaments de la nova església, 18 sepultures de tègules, de secció triangular, cobertes amb imbrices i orientades d’E a W, amb el cap a ponent. Cadascuna contenia una o dues amforetes i una llàntia, una de les quals era de bronze. El 1954 es dóna notícia de la troballa, en el vessant del mateix turó, d’una tomba protegida amb lloses i d’una altra de tègules, de secció triangular. Possiblement cal relacionar aquest vast cementiri amb la làpida sepulcral avui perduda, alhora que cal considerar que les restes de la construcció quadrangular poden correspondre a un edifici funerari o de culte.

Sants Metges (Sant Julià de Ramis, Gironès)

L’excavació realitzada el 1995 a l’interior de l’església dels Sants Metges va posar al descobert les restes d’una construcció de forma rectangular o quadrangular pavimentada amb opus signinum. És bastida sobre la roca amb grans blocs de pedra, entre els quals un de sorrenca a l’angle de les façanes est i nord. L’edifici es relaciona amb una tomba de lloses localitzada sota el paviment. Conté una inhumació orientada d’E a W, amb el cap a ponent, sense aixovar funerari. Aquest edifici, interpretat com un mausoleu o un edifici cultual, es data entre els segles VI-VII i és colgat i en part destruït per l’església romànica dels Sants Metges.

Mas Castell (Porqueres, Pla de l’Estany)

El jaciment de Mas Castell és situat a l’W de l’estany de Banyoles, prop de l’església parroquial de Santa Maria. La continuïtat d’ocupació del lloc es manifesta a través de les restes arqueològiques documentades des de l’edat del ferro fins a l’època medieval. L’any 1872 P. Alsius dóna notícia de diverses troballes efectuades a la zona, entre les quals “diferentas sepulturas arrenglarades, formadas en sa part inferior pel aglomerat (hormigón) de trossos de rajola ja descrit, y per sos costats de paret ó llosas, enterraments que cuberts ó tapats estaven per las rajoles ó teules planes quals restos tant per aquí abundan”. Els treballs d’excavació efectuats en el decenni dels seixanta posaren al descobert un temple amb nau rectangular capçada a llevant per un absis poligonal, pavimentat amb opus signinum, a l’entorn del qual s’estableix una necròpoli. Darrerament les restes s’han tornat a excavar. Vegeu, per a més informació, l’article sobre aquest jaciment que es publica en aquest mateix volum.

L’estudi recent del cementiri de la Neàpolis emporitana i el repàs a les necròpolis del rerepaís d’Empúries en la baixa antiguitat permeten distingir en el cementiri de Mas Castell els següents tipus de sepulcre: un sarcòfag de gres, una tomba infantil en àmfora, 13 tombes de tègules, de secció triangular, 2 sepulcres en caixa de pedra protegits amb lloses, una tomba de tègules, de secció triangular recoberta d’opus signinum, una tomba en fossa simple. Els diversos tipus sepulcrals permeten situar la necròpoli de Mas Castell en la baixa antiguitat.

Sant Quirze (Lloret de Mar, la Selva)

El 1892 foren descobertes al voltant de l’ermita de Sant Quirze restes d’una construcció anterior al temple actual, com també 34 sepultures de les quals es desconeix la forma, una moneda de bronze d’època de Constantí i diversos fragments de tègules. El 1968 es descobriren un mur semicircular i set sepultures al seu voltant. A partir de la descripció dels treballs realitzats es pot interpretar, amb reserves, que les restes de la construcció descoberta podrien correspondre a un temple pavimentat amb opus signinum, al voltant del qual s’establí una necròpoli amb tombes de tègules, possiblement de secció triangular i sense solera. La datació del conjunt esdevé difícil per la manca de dades precises, però la tipologia de les tombes situades a l’entorn d’un possible edifici de culte permet proposar una cronologia de l’antiguitat tardana.

Cementiris a la vora d’un camí

En aquest apartat incloem necròpolis de dimensions i característiques diversos. Alguna d’elles degué establir-se, possiblement, a l’entorn d’un edifici de culte que és, de moment, desconegut.

Carrer de Tapis (Figueres, Alt Empordà)

L’any 1883 es localitzaren al carrer de Tapis de Figueres diverses sepultures. El lloc de la troballa se situa prop de l’església de Sant Pere i a la vora d’un ramal secundari de la Via Augusta que mena a la vall de Bianya. Es localitzaren tres files paral·leles de tombes de tipus diferents: sarcòfags de pedra sorrenca i fragments d’altres de marbre; enterraments en fossa simple; tombes d’obra, de planta trapezoidal amb solera d’argamassa i coberta de tègules, en les quals el crani reposava sobre una petita llosa o fragment de tègula. J. Botet també esmenta l’existència de tombes infantils, de les quals desconeixem la tipologia, i de diversos ossaris. El material associat a les sepultures constava, segons sembla, de quatre fíbules de coure, agulles de coure i bronze, fragments de vidre i dues monedes, una d’elles segurament de Magnenci, la qual cosa permet de proposar una cronologia del segle IV. Amb tot, la datació global del cementiri és difícil pel fet que el material s’ha perdut. No obstant això, la semblança tipològica amb altres tombes de necròpolis properes podria allargar la datació fins al segle VI.

Les Goges (Sant Julià de Ramis, Gironès)

El cementiri de les Goges fou excavat el 1991 arran de les obres de remodelació de la carretera comarcal C-150 i la construcció d’un nou accés a l’autopista A-7. És situat en un replà del vessant oriental d’un turó, al marge esquerre del Ter i molt a prop de la Via Augusta. La necròpoli està formada per 207 sepultures distribuïdes en files a partir, segons sembla, d’un nucli central i que permeten la circulació entre elles. Solament dues sepultures foren reutilitzades, la qual cosa sembla que indica la senyalització dels enterraments. Totes les tombes estan orientades d’E a W, amb el cap situat a ponent. Les petites variacions en la seva orientació s’atribueixen a les diferents gradacions de la sortida del sol al llarg de l’any; així sembla que és en el canvi d’estacions, tardor-hivern i hivern-primavera, que s’acusa un augment de mortalitat i consegüentment un nombre més elevat d’enterraments. Tipològicament es distingeixen tres tipus bàsics alguns dels quals amb nombroses variants. El tipus predominant, representat per 132 sepultures, és la fossa simple de forma ovoïdal, rectangular, trapezoidal i, en un cas, antropomorfa. Segueix en nombre de sepultures, 34 en total, la fossa simple de forma ovoïdal i rectangular amb coberta de blocs de pissara, travertí i rierencs. Algunes d’aquestes tombes presenten un encaix de suport per a la coberta. Un altre tipus menys nombrós, quatre exemples, són les caixes de lloses de forma rectangular sense solera, amb parets fetes amb lloses petites i pedruscall i coberta de grans lloses. Una variant d’aquest tipus, de més qualitat, és una fossa revestida amb tres grans blocs de gres retallats que prenen una forma còncava que folra la base i els laterals. L’anàlisi antropològica de les restes ha permès d’identificar diferents grups d’edat i remarcar la raresa de restes infantils d’individus més petits de quatre anys. Per bé que en un bon nombre de casos no és possible determinar-ne el sexe, l’índex de mortalitat més alt es produeix entre els 25-40 i 40-60 anys i pocs individus arriben a la vellesa. La majoria de sepultures no van acompanyades de cap mena de material, ni d’ofrena ni ornamental. Només tres tombes s’allunyen d’aquesta norma. Es tracta d’una fossa simple on fou sebollida una dona amb els següents objectes: un collaret fet de denes de pasta de vidre i una moneda de coure banyada amb or i perforada; una moneda d’or col·locada al costat dels peus i un anell de bronze. La situació de la sepultura en el nucli central mateix fa pensar que és un dels primers enterraments del cementiri. Una altra tomba simple i amb coberta, en aquest cas d’un infant, conté un anell de bronze. Finalment, en una fossa simple que contenia dos individus adults, es localitzaren restes d’un ungüentan de vidre. La datació del cementiri s’estableix a partir de diversos factors com l’organització de les tombes en fileres i la mateixa tipologia semblant a d’altres cementiris propers, els objectes ornamentals i d’ofrena, la situació prop de la Via Augusta, l’existència d’altres cementiris veïns i clarament medievals. Tots aquests elements permeten proposar una datació entre els segles VI-VIII.

Sant Esteve (Caldes de Malavella, la Selva)

Plànol de la vila de Caldes de Malavella, amb indicació de la situació de la important necròpoli del carrer de Sant Esteve; i vista d’una de les tombes d’aquesta necròpoli.

J. Merino i B. Agustí, Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya - J. Merino

El 1986 es trobaren dos sarcòfags en realitzar-se obres d’infraestructura en l’actual eixample de la vila de Caldes i més concretament al carrer de Sant Esteve, proper a la riera de Santa Maria. L’excavació arqueològica realitzada entre els anys 1986 i 1989 va explorar la part del carrer afectada per les obres i els camps propers, al N i S. S’excavaren 56 sepultures, orientades majoritàriament en direcció SW-NE, de tipologia diversa: 2 sarcòfags monolítics de gres amb coberta de doble vessant ornamentada amb sis acroteris; una tomba de tègules de secció triangular, 33 tombes en fossa simple; 10 tombes en caixa de lloses senzilles, construïdes o amb pedres petites, o amb materials reaprofitats i sense coberta; 6 tombes en cista, construïdes amb pedres escairades lligades amb argamassa, sense solera ni coberta; una caixa de tègules coberta amb bipedals; una caixa de rajols i tègules lligades amb morter i coberta amb bipedals; una ossera, que es defineix com una mena de forat amb restes de tres individus. L’estudi antropològic de les restes humanes defineix una població majoritàriament adulta i un reaprofitament esporàdic de sepultures, com també casos molt puntuals d’inhumació col·lectiva. L’arquitectura funerària representada pels diversos tipus de sepulcre permet datar el conjunt entre els segles IV i VII. Els sepulcres excavats formen part, sens dubte, d’un assentament funerari més extens situat, segurament, a la vora d’un ramal secundari de la Via Augusta i relacionat, possiblement, amb un edifici de culte que desconeixem.

Altres assentaments funeraris

Els Mallols de Saldet (Ventalló, Alt Empordà)

Planta i secció de tres de les sepultures de la necròpoli dels Mallols de Saldet (Ventalló).

F. Riuró i M. Ferré, 1959

L’any 1954 es dóna notícia de la troballa d’un enterrament romà a Saldet, del qual es desconeix la tipologia. El 1959 s’excavaren i es documentaren diverses tombes situades prop del Fluvià, orientades d’E a W, amb el cap a ponent. Es distingiren dos tipus de sepultures: tombes de lloses amb coberta de lloses; tombes d’obra, amb la solera, els laterals i la coberta de blocs de gres i protegides amb una gran massa de rierencs lligats amb morter de calç que delimita l’espai ocupat per la sepultura; algunes d’aquestes tombes tenien, segons sembla, un recobriment d’opus signinum. A la mateixa necròpoli hi ha també, segons J.M. Nolla i J. Sagrera, tombes d’àmfora, de tègules i incineracions; la qual cosa sembla que s’explica per una gran tradició d’enterrament en aquest lloc, des d’època altimperial fins a l’antiguitat tardana.

Sant Joan Sescloses (Peralada, Alt Empordà)

L’any 1969 fou trobat en els treballs de neteja de l’església un fragment de sarcòfag de marbre blanc reutilitzat com a material de construcció. S’hi representa l’escena del pecat original i una altra escena amb tres personatges amb el cap cobert. És datat al segle IV; no es descarta la possibilitat que provingui de Roses o d’Empúries ni tampoc que s’hagi de relacionar amb un mausoleu baiximperial desconegut.

Sant Pere Pescador (Alt Empordà)

L’any 1971, fou trobada, a 1 km del poble de Sant Pere, a la banda esquerra de la carretera que mena a Castelló d’Empúries, una tomba de tègules de secció triangular i protegida amb imbrices, orientada d’W a E, amb el cap a ponent. El 1986 es localitzaren quatre tombes en caixa de lloses a l’altra banda de la carretera, enfront mateix de la tomba de tègules (excavació d’A. Martín i M. Ferré, la documentació inèdita de la qual és a l’arxiu del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona). Mentre la tomba de tègules és clarament de tradició romana, les altres podrien ser més modernes, tot i que cal tenir present que aquesta tipologia existeix ja en necròpolis de l’antiguitat tardana.

Llampaies (Alt Empordà)

L’any 1970 es localitzaren diversos enterraments molt remenats i associats a una sivella de cinturó de producció mediterrània datada al segle V (excavació de M. Ferré, la documentació inèdita de la qual és a l’arxiu del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona).

Sant Feliu de Lledó (Alt Empordà)

Al segle passat es va trobar prop del mur est de l’actual temple de Sant Feliu de Lledó una sepultura de la qual desconeixem la forma. A l’interior, hi fou localitzat un encenser de bronze datat al segle VIL Possiblement la tomba formava part del cementiri d’un antic temple no localitzat.

Mas Rissec (Avinyonet de Puigventós, Alt Empordà)

En el decenni dels quaranta es trobaren, prop del mas Rissec, diverses tombes de llosa que alguns autors adscriuen al Baix Imperi o a l’alta edat mitjana. En desconeixem el nombre de sepultures.

Olivet d’en Culgat (Albons. Alt Empordà)

Troballa, al paratge nomenat les Feixes, d’una tomba de tègules de secció triangular.

Palau-sator (Baix Empordà)

El 1970 es localitzaren a la plaça de l’Ajuntament i al carrer del Portal tombes en caixes de pedra sorrenca i altres de tègules. S’atribueix a aquests enterraments una datació baiximperial i altmedieval.

Sant Esteve de Canapost (Forallac, Baix Empordà)

A tocar del mur meridional de l’església de Sant Esteve, es localitzaren dos sarcòfags de pedra sorrenca amb coberta de doble vessant, tipologia característica de l’antiguitat tardana. M. Oliva menciona també l’existència d’enterraments paleocristians al voltant de l’església.

Camp de les Lloses (Ullastret, Baix Empordà)

El 1954 es recullen diversos fragments de tègules que se suposa que formen part d’enterraments.

Carrer de Maria Cristina (Celrà, Gironès)

L’any 1975 es localitzaren al carrer de Maria Cristina, molt proper a l’església parroquial, tres sepultures en caixa de llosa, orientades en direcció E-W. Les tombes poden datar-se al final de l’antiguitat tardana o de molt al principi de l’època altmedieval.

Sarrià de Ter (Gironès)

Prop de la Via Augusta i a tocar del Pont Major es localitzaren diverses tombes de tègules del romà tardà.

Medinyà (Sant Julià de Ramis, Gironès)

Troballa de fragments d’àmfora interpretades com a possibles restes de sepultures del romà tardà.

Santa Maria d’Amer (Selva)

L’any 1995 unes obres puntuals en el subsòl de l’església parroquial de Santa Maria d’Amer van posar al descobert tres tombes. Una fossa orientada en direcció E-W amb el cap a ponent, excavada en el subsòl, amb solera feta de fragments de tègules i pedruscall i sense protecció lateral; era coberta amb una capa gruixuda de tègula, pedra i morter, amb una forma semblant a una cuppa. Una altra tomba de les mateixes característiques però orientada en direcció N-S, amb el cap al N i coberta amb una capa de terra i pedres sense lligar. La tercera sepultura, orientada en direcció N-S, amb el cap al N, és una fossa simple amb coberta de pedres. A totes tres tombes, desproveïdes d’aixovar, se’ls atribueix una cronologia entre el segles IV i VIII.

Cova del Reclau Viver (Serinyà, Pla de l’Estany)

Localització de tègules i restes humanes pertanyents a una tomba.

Camp de les Lloses d'Usall (Porqueres, Pla de l’Estany)

Troballa, el 1937, d’una tomba de tègules. de secció pentagonal i protegida amb imbrices. Era orientada en direcció E-W i amb el material funerari següent: un plat de ceràmica grollera fet a mà, una gerra comuna i vuit claus de ferro. S’adscriu a un moment baiximperial o visigot.

El Mirador (Banyoles, Pla de l’Estany)

Troballa, el 1973, d’una tomba de tègules orientada en direcció E-W, parcialment destruïda. Se’n conservaven restes de la coberta de tègules de secció tringular, restes òssies i un dipòsit funerari format per tres gerres de ceràmica i diverses peces de ferro i bronze. Per similituds amb la tomba d’Usall es data aquest enterrament en un moment baiximperial.

Can Fonso (Camós, Pla de l’Estany)

L’any 1995 foren descobertes en el marge del camí que mena al veïnat de Cruanyes tres sepultures en fossa simple, orientades en direcció E-W i cobertes amb lloses. Es proposa per a la necròpoli una datació del romà tardà o altmedieval.

Santa Llogaia del Terri (Cornellà del Terri, Pla de l’Estany)

Troballa el 1892 d’enterraments de tègules prop de la riba dreta del riu Terri i possiblement relacionats amb una vil·la.

Mas de can Comes (la Mota, Palol de Revardit, Pla de l’Estany)

L’any 1948 foren descobertes diverses tombes, segons sembla en mal estat de conservació. En desconeixem la tipologia i el nombre. Se les considera tombes infantils paleocristianes.

Besalú (Garrotxa)

El 1969 van ser descobertes i excavades al Carrer Major de Besalú, molt a prop de la plaça de la Llibertat, quatre tombes de tipologia diversa. Dues sepultures de tègules de secció pentagonal, orientades en direcció E-W, amb el cap a ponent, i cobertes des de la base per una una capa gruixuda de rierencs lligats amb morter. La tercera tomba presenta una tipologia peculiar. La base i la meitat inferior de la caixa són d’opus signinum, la part superior i la coberta són de rajol. De la quarta tomba. només se’n conservaven restes de la base construïda amb tègules (excavació de M. Ferré. La documentació inèdita. es conserva a l’arxiu del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona).

Cal Meranges / carrer dels Forns (Llívia, Cerdanya)

Necròpoli situada prop de l’església parroquial, al solar de cal Meranges i el carrer dels Forns. Entre els anys 1979 i 1983 foren descobertes i excavades diverses tombes en caixa de lloses i coberta també de lloses; estaven orientades d’E a W, amb el cap a ponent, i no contenien aixovar funerari. Algunes foren construïdes sobre estructures d’hàbitat romanes. S’atribueix al cementiri un origen del romà tardà amb continuïtat a l’alta edat mitjana, sense descartar la possible relació amb un fragment de sarcòfag estrigilat, descobert l’any 1936 a la travessera del carrer de Cereja i destruït posteriorment.

En altres indrets, concretament a la Barroca (Sant Martí de Llémena, Gironès), Madremanya (Gironès), Crespià (Pla de l’Estany) i Santa Pau (la Garrotxa) s’assenyala l’existència de necròpolis de tombes de lloses a les quals s’atribueix una datació del romà tardà o altmedieval. En desconeixem el nombre i la tipologia exactes.

Bibliografia

• Alsius. 1872; Botet i Sisó, 1883. 7, pàgs. 105-109: Pella i Forgas, 1883: González, 1905: Vayreda, 1931; Castillo, 1939, I, pàgs. 186-267; Corominas, 1946, I. pàgs. 209-223; Oliva, 1948. III. pàgs. 246-251; Palol, 1950b, XII. pàgs. 1-13: Pericot i altres. 1952a, pàgs. 158-159 i 1952b, VII, pàgs. 355-364; Oliva, 1954a, IX. pàgs. 271-326 i 1954b, pàgs. 30-31; Balil, Oliva, Ripoll, 1955. XXVIII. pàgs. 166-174; Anglada. 1956. 390-391, pàgs. 228-229; Oliva. 1959a. XIII. pàgs. 365-389. 1959b. I. pàgs. 145-195 i 1959c. 7. pàgs. 90-93; Rodeja, 1960. II; Oliva. 1961. 14, pàgs. 80-81; Esteva. 1962a, XXVIII, pàgs. 29-40 i 1962b. 20. pàgs. 91-95; Corominas - Marquës. 1967; Palol, 1967; Cortada-Marquès. 1968, 42, pàgs. 63-67; Oliva, 1968; Palol. 1968; Sanz. 1968; Oliva, 1969. 48, pàgs. 36-46 i 1970, 52, pàg. 68; Nonell, 1971, XIII-XIV, pàgs. 247-256; Oliva, 1971. 54, pàgs. 77-87; Corominas - Marquès, 1972; Rodà, 1974. 66, pàgs. 71-76: Padró. Ferran. Cura, 1976, II. pàgs. 233-246; Palol, 1977. pàgs. 37-42; Badia, 1977-81; Esteva, 1978. 82, pàgs. 29-40; Domènech. 1979, pàgs. 869-874; Barral, 1981; Padró, 1982. pàgs. 225-234; Bernils, 1983, 16, pàgs. 231-288; Junyent. 1983; Pinero. Bofarull, Garriga, 1983, 2. pàgs. 29-30; Vilà, 1983; Nolla - Casas, 1984; Tremoleda, Roure, Castanyer, 1986-87, pàgs. 121-145; Nolla, 1987b. 6. pàgs. 43-101; Padró, 1988, pàgs. 253-261; Roure i altres, 1988; Casas, 1989; Colomer. Costa. Tremoleda. 1989. VII. pàgs. 103-110; Merino - Agustí, 1990. VIII. pàgs. 219-238; Padró. 1990. pàgs. 53-61; Amich, 1991. IX. pàgs. 209-226; Casellas i altres, 1992, pàgs. 144-149; Castanyer - Tremoleda. 1992, pàgs. 117-124; López, 1992, pàgs. 73-95; Merino. 1993, pàgs. 214-215; Padró. 1993. pàg. 127; Casellas, Agustí, Merino, 1995. pàgs. 109-123; Mestre -Agustí, 1995. pàgs. 129-136; Nolla - Sagrera. 1995; Agustí, 1996. pàgs. 308-315; Casellas - Agustí. 1996. pàgs. 252-256; Castanyer - Tremoleda, 1996, pàgs. 205-213; Montalbán. 1996. pàgs. 257-265 i 1996-97, XXXVIII, pàgs. 1321-1330.