Bronzes d’indumentària de les valls del Llobregat i del Besòs

Procedents dels diferents jaciments i intervencions arqueològiques efectuades en el territori analitzat, especialment necròpolis, s’han recuperat nombrosos materials funeraris, com també diversos objectes d’abillament i bronzes d’indumentària. Presentem aquí un recull de tots aquests materials, separats del seu context arqueològic, ja comentat en un altre capítol; aquests han estat desglossats en dos apartats: d’una banda, els materials de procedència funerària i, d’altra banda, els materials procedents d’altres contexts.

Materials funeraris

Necròpoli del Collet del Cargol (Sant Mateu de Bages)

Procedent de la tomba 2 d’aquest cementiri, es recuperà una sivella de bronze de placa rígida, de cos de llengüeta rectangular amb quatre lòbuls als extrems i nervi dorsal sobrealçat, i cap rectangular amb agulla de base escutiforme. Al revers presenta tres apèndixs perforats de fixació a la corretja del cinturó. Fa 5 cm de llargada, 2,3 cm d’amplada màxima i 0,4 cm de gruix. Aquesta peça és molt semblant a la recuperada a la tomba 3 de la necròpoli del carrer de Montmany de Valldoreix (Vallès Occidental), i s’inscriu dins el nivell IV de la taula tipocronològica de G. Ripoll; pot datar-se vers la darreria del segle VI i l’inici del segle VII. Presenta alguns paral·lels peninsulars semblants a la necropòli de Buzaga (Elorz, Navarra). Es tracta d’uns exemplars freqüents en el món merovingi. Aquesta peça es conserva al Museu Comarcal de Manresa, amb el número d’inventari 4307.

Necròpoli de la Païssa (Monistrol de Calders)

Sivella de cinturó trobada a la necròpoli del carrer de Montmany de Valldoreix.

Museu d’Història de Catalunya - P. Parer

Únicament, i pel que fa als materials funeraris, s’ha pogut localitzar a la tomba 9, entre els ossos del nivell superior, una possible agulla fragmentada de bronze amb cabota aplanada i perforació central. I a la tomba 8, entre l’amuntegament d’ossos de la primera inhumació, arraconats als peus de sepultura, es localitzà una dena de collaret polilobulada o de cresta gallonada de pasta de vidre de color blau clar. Aquest tipus de material és freqüent en conjunts funeraris peninsulars d’època visigòtica, però extremament escadusser pel que fa a Catalunya, amb dos casos coneguts de moment, a l’enterrament 98 de la necròpoli del Parc de la Ciutat de Tarragona, datat a l’inici del segle VI, amb diferents denes de vidre formant part de l’aixovar de l’inhumat (TED’A, 1987); i un cas d’una inhumació femenina de la necròpoli de les Goges (Sant Julià de Ramis, Gironès), amb la presència d’un collaret de tretze denes de pasta de vidre, amb una datació vers la segona meitat del segle VII.

Sivella de placa liriforme de Salabernada (Artés)

Es tracta d’una troballa casual feta l’any 1989, en un indret d’expectativa arqueològica dins el terme municipal d’Artés, a la part nord de la vall de Salabernada, en un terreny planer i elevat, ocupat avui dia per bosc. Sembla que en eixamplar el camí, vora el qual hi ha el jaciment, aparegueren unes sepultures que s’hi podrien relacionar, per bé que la sivella va aparèixer fora de context. Aquesta peça es troba localitzada al Museu d’Artés, i ha estat estudiada per Daura, Pardo i Piñero el 1990-91.

Es tracta d’una placa de cinturó de bronze de tipus liriforme, amb sivella articulada que no s’ha conservat. Presenta al revers tres apèndixs amb perforació circular per a subjectar la peça a la corretja de cuir. Fa 7,6 cm de llargada, 3,3 cm d’amplada i 0,2 cm de gruix. És feta amb motlle i presenta decoració burinada a la superfície vista. Al centre, emmarcat per tres línies incises a manera de sanefa, una d’elles amb un cordejat deficient, i que recorren tot el perfil de la peça, s’identifiquen uns traços incisos molt esquemàtics que semblen representar unes figures fantàstiques imprecises, potser animals aviformes o marins; s’observen també nombrosos puntets incisos per tota la superfície de l’escena decorativa.

Aquest tipus de sivella té el seu origen en la Mediterrània oriental, fruit de la influència bizantina, amb els models coneguts com a “Trebisonda”, els quals generen unes produccions hispàniques que copien aquests prototipus, degenerant, però, els seus motius ornamentals. La decoració característica de les sivelles tipus “Trebisonda” és la faula del Fisiòleg, que mostra la lluita d’un cocodril amb una serp; els exemplars hispànics coneguts, i en aquest cas, la sivella de Salabernada, ja desvirtuen aquesta representació iconogràfica, amb esquematitzacions dels motius figurats.

Aquesta sivella s’inscriu dins el nivell V (Ripoll, 1991b), datat vers els anys 600-640 i l’inici del segle VIII, amb un moment àlgid de producció en ple segle VII.

Necròpoli del carrer Montmany de Valldoreix

Procedent d’aquesta necròpoli de tombes de tègules es localitzaren quatre sivelles en cadascuna de les sepultures. A la tomba 3 va aparèixer una sivella de placa rígida fosa en bronze, de llengüeta rectangular amb quatre lòbuls als laterals i un nervi dorsal. El cap de la sivella és rectangular i presenta una agulla de base escutiforme. Al revers té dos apèndixs perforats de subjecció al cuir del cinturó. Fa 4,6 cm de llargada, 2,5 cm d’amplada i 0,4 cm de gruix. Procedent de la tomba 4 es va localitzar una petita sivella ovalada de bronze, amb restes de l’agulla de ferro perduda, de secció el·lipsoïdal. Amida 3 cm per 2,2 cm. A la tomba 6 va aparèixer una altra sivella ovalada de bronze, aquesta amb l’agulla recta de ferro encara conservada, i també de secció el·lipsoïdal. Fa 3 cm per 2 cm. Actualment aquestes tres peces es troben en dipòsit al Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. La darrera sivella, procedent de la tomba 5, és de forma rectangular i fosa en bronze, també de secció rectangular, i amb agulla de bronze de base escutiforme i secció semicircular. Fa 4 cm per 3 cm. Aquesta peça es troba exposada al Museu d’Història de Catalunya.

Aquestes quatre sivelles, i especialment la de placa rígida, poden adscriure’s al nivell IV de la taula tipocronològica de G. Ripoll, amb alguns paral·lels peninsulars força semblants a la necropòli de Buzaga (Elorz, Navarra). Es tracta d’uns exemplars freqüents en el món merovingi, i poden datar-se vers la darreria del segle VI i l’inici del segle VII. Les altres peces, les petites sivelletes ovalades i la rectangular d’agulla escutiforme, són característiques del nivell III i enquadrables dins el segle VI, amb abundants exemplars al cementiri del Carpio del Tajo (Torrijos, Toledo).

Necròpoli del Coll del Galí (Sant Llorenç Savall)

Correspon a un cementiri parcialment destruït del que tenim constància de l’existència de diverses tombes en caixa de lloses. A les seves proximitats es localitzà, l’any 1970, entre les terres de l’eixamplament de la pista forestal una sivella de bronze per part d’un particular de Castellar del Vallès, que actualment n’és el propietari; aquesta peça va ser identificada per A. Roig Deulofeu l’any 1983.

Es tracta d’una sivella de bronze de placa rígida calada, de forma rectangular amb un extrem arrodonit, amb decoració incisa al burí. El revers presenta tres petites llengüetes perforades, disposades en triangle, que servien per a la subjecció de la peça al cuir del cinturó. Fa 9 cm de llargada, 4,7 cm d’amplada i 0,3 cm de gruix. La decoració ens mostra una representació iconogràfica de clar origen cristià, i que creiem identificar amb l’escena de l’Antic Testament de Daniel a la fossa dels lleons; en aquest cas, però, força desvirtuada, amb l’eliminació d’un dels lleons que flanquegen la figura de Daniel, amb què es transforma així, per bé que lleugerament, la clàssica iconografia que il·lustra el passatge. Aquesta sivella, doncs, presenta una composició escènica formada per una figura humana i un quadrúpede en el seu costat esquerre, identificable amb claredat com un lleó, del qual n’és fàcilment distingible el cap amb la mandíbula oberta i la crinera, com també les potes amb urpes i la cua alçada. Aquesta escena està emmarcada per dos caps amb cos allargassat d’aus o serpents molt estilitzats. Quant a la forma, aquesta sivella presenta grans similituds amb la placa de la necròpoli de Coll d’Eres, com també amb alguns escassos paral·lels hispànics, essent però el motiu iconogràfic força singular i pràcticament desconegut. S’inscriu dins el grup V de la classificació de G. Ripoll i pot datar-se dins el segle VII.

Necròpoli de Coll d’Eres (Sant Llorenç Savall)

Procedent d’una tomba d’adult en caixa de lloses, es localitzà a la cintura d’un inhumat una sivella de bronze de placa rígida calada. Aquesta peça ha estat estudiada per J. Solà (1927-31), H. Kühn (1934) i P. de Palol (1950a). Està exposada al Museu de Terrassa-Castell Cartoixa de Vallparadís.

Es tracta d’una sivella de forma rectangular amb un extrem arrodonit. Presenta decoració calada i incisa a l’anvers, i al revers presenta tres apèndixs perforats per a subjectar-la al cuir del cinturó; l’agulla no s’ha conservat. Fa 9,5 cm de llargada, 4,5 cm d’amplada i 0,3 cm de gruix.

La decoració presenta una iconografia que s’ha identificat amb la figura d’un griu, emmarcat per dos caps estilitzats que semblen correspondre a ocells o serps, que ressegueixen el perímetre de la peça. El griu és un animal mitològic amb cos de lleó i dotat d’ales; en el nostre cas, certament, el cos de lleó s’identifica amb la presència de potes amb urpes, crinera, i una cua aixecada que alhora sembla i es confon amb una ala. D’altra banda, el cap presenta una trompa corbada singular, que tal vegada, pot recordar les restes del braç d’una figura humana desapareguda de la composició, a semblança de la placa del coll del Galí, comentada anteriorment, amb l’escena de Daniel i el lleó.

Necròpoli de l’església de Sant Menna (Sentmenat)

Procedent de l’enterrament 28, tomba en caixa de maçoneria, situat a l’interior de l’església de Sant Menna, es localitzà un botó de bronze d’un sol rebló i cap circular cònic, amb una decoració incisa de cercles concèntrics i un petit punt també incís en el seu coronament. Fa 1,6 cm d’alçada, 2 cm de diàmetre del cap, 0,8 cm de diàmetre de la tija, i 1,7 cm de diàmetre del peu. S’inscriu en el tipus I-A. 1b.2 de la taula tipològica d’Aurrecoechea. Tant per la mida com pel context arqueològic on fou trobat es pot considerar com un objecte d’abillament personal, probablement pertanyent a un desaparegut cinturó de cuir. La datació proposada per a aquesta peça se situa dins el segle V.

Necròpoli del carrer de Sant Jaume, 121 de Granollers

Tres de les quatre sepultures conservaven material funerari associat a l’enterrament. Els materials i el jaciment ja van ser publicats en el seu moment per J. Estrada, en un article en el qual s’adjunten dues fotografies amb tots els objectes recuperats a l’excavació i un croquis de la troballa (Estrada, 1970). Actualment aquests materials estan desapareguts, ja que no consten en els fons del Museu de Granollers ni en els de la família Estrada, que en fou la dipositària provisional, atès que el destí previst d’aquestes peces, sol·licitat pel propietari del solar el Sr. Joan Bonany, era el nou Museu de Granollers. El present estudi, doncs, s’ha efectuat a partir de les dades i les fotografies existents, recollides a l’article esmentat.

Procedents de la tomba 1 es documentaren: un ganivet de ferro amb la punta esmussada, de 15 cm de llargada conservada i una amplada màxima de la fulla de 2 cm; una sivella rectangular de bronze que no conservava l’agulla, de 2,9 cm de llarg per 1, 9 cm d’ample, com també quatre fragments de ferro, atribuïbles potser a una sivella o embocadura de ferro. La tomba 2 va oferir un altre ganivet de ferro de 16,1 cm de llarg i una amplada màxima de la fulla d’1,8 cm, i una sivella oval de bronze amb agulla escutiforme i decoració estriada a la superfície vista, de 2,8 cm per 3,8 cm. I finalment, la tomba 4 va proporcionar una làmina de bronze, trobada en quatre fragments, amb decoració repussada de caràcter estilitzat, de 8,3 cm de llargada conservada i una amplada d’1,1 cm.

Els diversos objectes documentats a l’interior de les sepultures permeten datar els enterraments dins el període de l’antiguitat tardana. Així, les dues sivelles de bronze, en especial la sivella oval que conserva l’agulla de base escutiforme, són ben conegudes dins l’àmbit de l’orfebreria d’època visigòtica, amb paral·lels a les necròpolis del Carpio del Tajo i el Camino de los Afligidos, i concretament s’inscriu dins el nivell III de la classificació dels objectes d’abillament personal de G. Ripoll, datat entre els anys 525 i 560-580 (Ripoll, 1991b). Així mateix, els dos ganivets de ferro són objectes d’ús personal i domèstic ben documentats durant el període visigòtic, amb paral·lels idèntics procedents de les necròpolis esmentades, o bé en jaciments més propers com ara llocs d’assentament. A partir dels paral·lels esmentats i agafant com a element datador les sivelles de bronze cal proposar una cronologia per al conjunt dins del segle VI.

Necròpoli del Camp de l’Alzina (Torrelles de Foix)

Sivella pertanyent a un infant trobada en una tomba de la necrò ploi del Camp de l’Alzina. .

ECSA - J. Roig

Procedent de la tomba 5, pertanyent a un infant, es localitzà, entre el cap femural i la pelvis, una sivella de cinturó de bronze. Es tracta d’una placa rígida que ha perdut l’agulla. És fosa amb motlle i presenta incisions decoratives fetes al burí. Té una forma irregularment el·líptica, amb dos apèndixs en un extrem, a manera de caps de cavall oposats, els quals presenten fines ratlles incises identificables amb la crinera. L’extrem oposat presenta un acabament quadrat amb la presència d’un botó en relleu, que pel revers correspon a un rebló de fixació de la corretja de cuir del cinturó. Distribuïts per l’anvers de la sivella s’observen vuit punts incisos encerclats a manera de decoració. La peça fa 3,5 cm de llargada. 2,5 cm d’amplada màxima i 0,5 cm de gruix.

Aquest tipus de sivella és, ara com ara, totalment desconegut dins els repertoris de bronzes funeraris peninsulars. Potser pot incloure’s en els nivells IV i V de G. Ripoll, amb petites sivelles de placa rígida de formes diverses, dins els grups de tipus “bizantí” mediterrani, enquadrables a grans trets vers la darreria del segle VI i l’inici del segle VIII.

Altres materials d’indumentària

Sivelles de Sant Cugat del Vallès

Aquestes dues peces van ser localitzades a les excavacions arqueològiques efectuades al claustre del monestir entre els anys 1930-36, i són fora de tot context estratigràfic. Estan exposades al Museu d’Arqueologia de Catalunya i han estat estudiades per P. de Palol (1950a).

Una de les sivelles és de placa rectangular rígida de bronze, amb l’agulla perduda; la superfície visible està decorada amb fines incisons al burí amb una escena de cavalls enfrontats amb una estilització vegetal al centre, un arbre de la vida esquematitzat, potser reminiscències d’una font, on la copa està representada per un triangle i el tronc pren forma de creu. Al voltant d’aquesta escena hi ha una orla de cercles incisos emmarcant-la. El revers presenta cinc agafadors disposats a portell, per tal d’unir-la a la corretja. Fa 13 cm llargada per 5,5 d’amplada. Aquesta peça ha estat datada dins el segle VII.

La segona sivella és una placa cordiforme articulada sense el fermall, que estaria subjectat amb quatre agafadors situats a un extrem de la peça, mitjançant una frontissa. Està decorada a l’anvers amb motius geomètrics fets al burí sobre la peça fosa, formant en el centre un motiu triangular de dobles línies incises. Un fris en zigazaga completa la composició. Els angles del triangle decoratiu presenten tres forats que travessen la placa. Al revers s’observen tres agafadors per a unir la peça a la corretja. Fa 6 cm per 5,5 cm. S’ha datat també al segle VII.

Vil·la romana de Can Bosch de Basea (Terrassa)

Procedent de les excavacions arqueològiques es recuperaren diferents materials d’abillament de tipologia baiximperial, que poden datar-se dins els segles IV i V. Tots ells. però, han perdut el seu context estratigràfic. Es tracta de dues petites sivelletes de bronze de placa no conservada. Un petit botó de cap circular i llis. d’un sol rebló; i un segon botó, també de rebló únic, i cap circular cònic amb decoració a l’anvers incisa al burí que reprodueix un cap de lleó; ambdós corresponen al tipus I-A.2.b.2 de la taula d’Aurrecoechea (1994). I un anell de bronze de tira plana sense tancar, de 2,3 cm de diàmetre, amb la part central aplanada, de forma rectangular, amb decoració incisa d’una estrella de sis braços, i un registre amb motius en aspa que es repeteixen per la resta de l’anell.

Fondal de Valldellòs (Mediona)

Cullereta amb un bany d’argent localitzada al fondal de Valldellòs.

ECSA - J. Roig

Procedent de les diverses cavitats del fondal, s’ha localitzat un bon nombre de materials arqueològics atribuïbles a l’antiguitat tardana, gran part d’ells estudiats. D’una banda, tenim les ceràmiques DS.P, estudiades per A. Bacaria, corresponents a una vaixella de taula, amb una vintena de fragments i quatre peces senceres (tres bols i un plat); un lot de sis mitjos bronzes datables entre el 378 i el 423, una ampolla d’una sola nansa sencera de vidre verd ISINGS 126-127, i restes de quatre àmfores: africana, oriental, sud-hispànica i producció tarraconense. Material de ferro divers, dos esquellots i uns cremalls; una petita clau de bronze i, com a peça singular, una cullera de bronze amb una capa d’argent de 17 cm de llarg, que esdevé l’únic exemplar conegut a Catalunya. Tenim constància d’una troballa similar a la Cova de Suano (Reinosa, Cantàbria), on, junt a una sivella de cinturó i un mànec de patena, aparegué una cullereta idèntica, datable tot plegat dins el segle VI. Pel que fa a materials d’abillament, es localitzà un botó de bronze de considerables dimensions, 3, 7 cm de diàmetre del cap i 1, 7 cm d’alçada, de rebló únic i casquet circular esfèric simple amb decoració incisa de cercles concèntrics i un petit foradet en el seu coronament. És atribuïble al tipus I-A.1.b.2 de la classificació d’Aurrecoechea. Probablement pot correspondre als arreus o guarniments de cavall.

Tot aquest conjunt de materials procedent del fondal de Valldellòs, vaixella fina i material de vidre i bronze, és cronològicament homogeni, i ha estat datat, a grans trets, vers el segle V.

Bibliografia

• Solà, 1927-31, pàg. 151; Kühn, 1934, pàg. 81; Palol, 1950a, 78, pàg. 95; González, 1969; Estrada, 1970; Roig, 1983; Ripoll, 1986, IV, pàgs. 55-82; TED’A, 1987; Menéndez-Rascòn, 1989, I; Daura, Pardo, Piñero, 1990-91, 11-12, pàgs. 439-446; Ripoll, 1991b, pàgs. 111-131; Bacaria, 1992, XV, pàgs. 215-232; Agustí i altres, 1993, pàgs. 117-128; Azkárate, 1993, 66. pàgs. 149-176; Mezquiriz, 1993, XXIX, pàgs. 879-881; Ripoll, 1993 i 1993-94, VII-VIII, pàgs. 187-250; Aurrecoechea, 1994, 67, pàgs. 157-178; Coll, Molina, Roig, 1994, XX, pàgs. 170-183; Vallès-Bosch, 1994, pàgs. 103-122; Werner, 1994, pàgs. 49-54.