Placa de sivella calada, d’excel·lent factura, amb motius decoratius dividits en dos registres.
Extreta de Los bronzes romanos en España, Madrid 1990
Aquesta peça es va trobar casualment al segle XIX prop de l’església d’Olius (Solsonès), quan s’hi feien obres. Macari Golferich la va donar al Museu Episcopal de Vic, on es conserva actualment amb el núm. d’inv. 3.488.
Es tracta d’una placa d’un fermall de cinturó calat, fosa en bronze, d’excel·lent factura. Ha perdut la sivella que se subjectava a la placa per mitjà d’un passador que s’introduïa pels quatre apèndixs de l’extrem més pròxim a la base. Tota la superfície és decorada. Aquesta ornamentació s’organitza en dos registres superposats i separats per mitjà d’una banda ornamentada amb una trena de dos caps, tota ella amb una línia puntejada. Aquest motiu ornamental es repeteix en el marc que recorre el perfil de la peça. L’anvers conserva quatre botons dels nou que hi havia per a subjectar la placa calada a la planxa del revers (avui perduda) i al cuir del cinturó. Són botons de cap rodó i tija doblegada i aixafada. En el revers es conserven els quatre apèndixs de subjecció amb perforació circular, situats de dos en dos als costats més llargs de la placa. L’estat de conservació és molt bo, ja que ha estat restaurada, tot i que al perfil superior proximal hi ha indicis de desgast i una fissura reparada.
La peça ha estat fosa en bronze. La placa fa una longitud màxima d’11,2 cm i una amplada de 7,2 cm. Té un gruix de 0,3 cm i un pes de 130 g. Presenta una ornamentació calada de gran singularitat que tendeix a l’esquematització de la representació. En el registre superior apareixen tres personatges dirigint-se cap a la dreta, on n’hi ha un altre de potser assegut (?) o semiajagut i mirant cap a l’esquerra. Entre els tres personatges i el que és assegut hi ha la figura d’un animal, un gall. A l’extrem distal d’aquest registre i darrere del que sembla un tron o una banqueta, hi ha una altra representació de lectura impossible. En el registre inferior apareixen dos animals quadrúpedes enfrontats a un motiu central. L’organització de l’escena no és simètrica i els animals no són iguals. L’animal de la dreta és proveït d’una llarga cua, una gropa ornamentada per mitjà d’una sèrie de traços i una cara de visió frontal amb indicació dels trets i del pèl a la part superior. L’animal situat a l’esquerra, també un quadrúpede proveït d’urpes, presenta el musell i els ulls insinuats i prou, una llarga cua i una gropa molt treballada sobre la qual es disposa un altre animal amb la boca oberta i indicació de les potes davanteres. Al centre, un motiu ornamental serveix de separació i enfrontament entre els dos animals. De difícil lectura, aquest motiu podria consistir en un recipient del qual emergeix un doll d’aigua.
L’escena del registre superior sempre ha estat interpretada com l’adoració dels mags, tot i que, segons el nostre parer, la interpretació no és tan senzilla, ja que la lectura de tota la representació no és clara. Els tres motius de l’esquerra s’han interpretat generalment com els mags portant a les mans els presents al Nen que és al pessebre. Bé que la lectura dels mags pot ser bona, l’escena del Nen al pessebre resulta molt difícil de comprendre, sobretot en identificar un gall entre les dues escenes. Tampoc no s’arriba a llegir què és el que passa darrere el Nen, i és possible que apareguin els animals al pessebre. H. Zeiss (1934, pàgs. 36-37) apunta que damunt del Nen apareixen molt esquemàticament el ruc i el bou, al costat, Maria i darrere de la seva esquena la representació d’un àngel. No hi ha res que permeti confirmar aquesta lectura. Cap dels autors que s’ha ocupat d’aquesta peça no esmenta l’existència del gall en el registre superior. H. Zeiss, que no troba paral·lels relatius a l’organització de la iconografia i sobretot de la imatge del Nen al pessebre amb Maria, conclou dient que es tracta de la interpolació de dues escenes: al naixement de Crist i l’Epifania, caldria afegir-hi la presència del gall com a imatge de la redempció de Crist.
El registre inferior, interpretat comunament com la imatge de dos cavalls bevent a la font de la vida, planteja també problemes d’identificació. H. Zeiss (1934, pàg. 187) es pregunta, encara que no ho afirma, si els cavalls porten la sella, ja que dubta si són cavalls o grius. També afirma que el motiu representat entre els dos animals és una font i un arbre de la vida. És cert que l’animal de la dreta sembla que porti la sella, encara que no es pot confirmar que es tracti d’un cavall. Diversos són els motius que indueixen al dubte: les potes de l’animal sembla que acaben en urpes, el cap és de tipus antropomorf, bé que amb crinera amb pèl i el coll amb cabellera. El quadrúpede de l’esquerra també resulta difícil d’interpretar, ja que els trets del cap només són lleument insinuats i sembla proveït de dues petites banyes o orelles, les potes acaben en urpes i sobre la gropa; l’animal sembla que podria representar una cabra. Si es tractés efectivament d’una cabra, la representació dels dos animals conjuntament seria la d’una quimera (monstre híbrid que llança flames, amb cos de lleó i drac i cap de cabra, o amb dos caps, un de cabra). El quadrúpede de la dreta, però, no respon al mateix animal, sinó que sembla més la representació d’un griu amb rostre antropomòrfic.
El griu simbolitza les dues natures de Crist, la humana i la divina; en aparèixer enfrontat a una cràtera o una màscara humana, és considerat com a guardià de l’ànima dels morts. La representació de la quimera és sempre complexa, ja que simbolitza, com a monstre devastador, els instints frustrats convertits en dolor.
La placa de sivella d’Olius correspon al tipus D de produccions burgúndies establerta per R. Moosbrugger-Leu (1967) i té paral·lels en altres troballes europees de l’àrea burgúndia que són molt similars quant a la morfologia general, la tècnica i el tipus de decoració. És de peculiar interès, per tractar-se d’un paral·lel molt proper, fins i tot en dimensions, la peça trobada a la sepultura núm. 10 de la necròpoli de Saint-Genès a Castelferrus (Tarn-et-Garonne). En el registre superior apareix també la representació de tres personatges, i la zona distal tampoc no ha estat aclarida. Tanmateix, en el registre inferior els dos quadrúpedes enfrontats són cavalls i són muntats per un genet. L’altra peça que hem d’esmentar és la de Bavans (Boubs, Franche-Comté). L’estudi de la peça de Bavans, que presenta una decoració molt diferent, però una fabricació i una morfologia molt semblants a la peça d’Olius, ha portat a proposar que en aquest lloc es podria situar un taller que va fabricar aquest tipus de peces en sèrie, peces que després es feien arribar a altres tallers que en completaven la decoració i les distribuïen. Tot i la possibilitat apuntada, és més lògic considerar que la peça d’Olius responia a una fabricació burgúndia totalment acabada i comercialitzada des del taller d’origen.
P. de Palol (1950a) va incloure aquesta peça d’Olius en l’anomenat tercer grup o grup europeu de la seva classificació; va considerar que es tractava d’un producte burgundi o franc datable al segle VIII. A la peça de Bavans se li atribueix una datació del final del segle VII. Els fermalls de cinturó burgundis tipus D de Moosbrugger-Leu són datats des del final del segle VI i al llarg del segle VII. A la Península Ibèrica hi ha força exemples de materials importats, sobretot des d’entrada la segona meitat del segle VI; generalment es tracta de productes corresponents als nivells IV i V establerts per G. Ripoll (1991b i 1998). Les plaques rígides, tant les massisses amb decoració o sense com les que presenten una decoració calada a la superfície de l’anvers, solen correspondre a l’esmentat nivell IV, datat avançada la segona meitat del segle VI (ca. 560/580), que va perdurar fins als primers anys del segle VII, tot i que no hi ha res que permeti negar-ne la possible pervivència fins a mitjan aquest segle. Entre aquests fermalls de cinturó de placa rígida n’hi ha que són productes fabricats per tallers hispànics, essencialment els que no presenten sivella articulada per mitjà d’un passador. Tanmateix, també apareix una altra sèrie, com per exemple la placa d’Olius, que són importacions procedents del món mediterrani o de l’europeu. La peça d’Olius és un clar exemple de producte d’importació burgúndia, encara que el fet que arribés a la Tarraconense no cal que sigui obligatòriament fruit del comerç, ja que podria tractar-se també d’una peça que va ser portada per un individu d’origen burgundi.
Bibliografia
- Zeiss, 1934, pàgs. 36-37 i 186; Palol, 1950a, 78, pàgs. 73-99; Labrousse, 1966, XXIV.2, pàgs. 447-448; Moosbrugger-Leu, 1967, pàgs. 131-138; James, 1977, vol. I, pàg. 253; Palol, 1990, pàgs. 137-152; Tchirakadzé-Mora, 1990, 112, pàgs. 147-191; Ripoll, 1991b, pàgs. 111-132 i 1998, pàgs. 86 i 166.