Conjunt monetari de la vil·la dels Munts (Altafulla)

Entre el mes de novembre del 1995 i la tardor del 1996 es dugueren a terme al jaciment de la vil·la dels Munts (Altafulla, Tarragonès) un seguit d’intervencions arqueològiques, a càrrec del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. Els treballs foren dirigits per E. Ramon, F. Tarrats i J.M. Macias. En el decurs d’aquestes excavacions, a la zona central de la vil·la, hom localitzà, a la porta de comunicació entre dues estances, un tresoret. Es van trobar les restes molt malmeses d’un individu adult esteses sobre el paviment existent entre les esmentades estances, en una postura que indicava clarament que la causa de la seva mort fou l’enderroc del paviment del pis superior, causat per l’incendi que va patir la vil·la a la segona meitat del segle III. Les restes humanes apareixien fortament calcinades. El braç dret estava estirat; a prop de la mà es va detectar una llàntia de terrissa de la forma Dressel 20, amb una decoració al disc d’un lleó, peça que sens dubte portava l’individu en el moment de la seva mort. A l’alçada del maluc es va trobar un conjunt de quinze monedes de bronze, enganxades entre elles i disposades de manera que fa pensar que es trobaven originàriament dins d’un estoig o d’una bossa cilíndrica, segurament de pell o d’alguna altra matèria orgànica totalment destruïda, que l’individu devia portar lligat o cosit a la cintura.

Tres sestercis de la seca de Roma trobats en aquesta vil·la: el primer de Gordià III (v 241-243) (31 mm); el segon de Trebonià Gal (251-253) (31 mm), i el tercer de Gal·liè (v 255-257) (29 mm).

Museu Nacional Arqueològic de Tarragona - T. Marot

Aquest conjunt monetari representa un testimoni excepcional, ja que es tracta d’una agrupació de monedes completa, tancada i amb una procedència arqueològica precisa. El caràcter clausurat del conjunt i la seva pèrdua involuntària són dues circumstàncies que atorguen a la mostra una evidència fiable de la circulació monetària en el moment de l’incendi de la vil·la. Aquest tipus de conjunts, quasi sempre amb un nombre reduït de monedes, localitzats en zones d’hàbitat i amb evidències d’haver estat dins de moneders de teixit o de cuir, es caracteritzen per reunir una única denominació monetària. No obstant això, aquesta particularitat no sempre respon a un criteri selectiu per part del propietari, ja que simplement pot manifestar la reunió d’aquella denominació més freqüent o més utilitzada en les transaccions monetàries quotidianes.

El conjunt, que va ingressar al MNAT el 7 d’octubre de 1996, es compon de setze sestercis, el més antic dels quals és d’Adrià (117-138) i el més recent correspon a Gal·liè (vers 255-257). La data final de la mostra corrobora la circulació i l’ús del sesterci en èpoques tardanes, denominació que en altres indrets de l’Imperi havia desaparegut a causa de la incorporació predominant d’un nou nominal, l’antoninià. No obstant això, s’evidencia com els sestercis del segle II, amb una producció abundant, encara representen un percentatge considerable en la circulació i conviuen amb emissions més recents. D’altra banda, també es confirma la presència destacada de sestercis de Gordià III, estranys en l’interior de la Península Ibèrica però documentats en la franja mediterrània. Així mateix, el conjunt conté sestercis de cronologia encara més tardana, com els d’Herennia Etruscilla, Trebonià Gal i Gal·liè. En aquest sentit, és revelador el grau de desgast dels exemplars reunits en el conjunt: mentre que els sestercis emesos durant el segle II mostren una erosió accentuada, la qual cosa evidencia un període llarg de circulació, les darreres emissions del conjunt, més properes a la seva data de formació, presenten pocs signes d’ús.