A partir d’una determinada edat, l’infant ha de començar a rebre de mica en mica altres aliments, perquè la llet ja no li proporciona totes les substàncies nutritives necessàries per al seu desenvolupament, i perquè s’ha d’anar acostumant a altres gustos i textures per a poder-se alimentar com les persones adultes. Aquests aliments que el nodrissó rep com a complement o substitut parcial de la llet són anomenats alimentació complementària.
No hi ha cap criteri uniforme sobre el moment precís per a introduir l’alimentació complementària, ni sobre el tipus d’aliments que s’han d’anar afegint. En alimentació infantil, com en l’alimentació en general, es pot obtenir una nutrició adequada amb diverses combinacions.
En general, seguint les indicacions de l’Organització Mundial de la Salut, s’accepta que no convé introduir l’alimentació complementària abans dels quatre mesos ni després del sis. És dins d’aquest període que l’aparell digestiu de l’infant ateny el grau de maduresa suficient per a acceptar d’altres aliments diferents de la llet, i després dels sis mesos l’alimentació exclusiva amb llet ja és insuficient per a cobrir totes les necessitats nutritives.
En qualsevol cas, els canvis en l’alimentació de l’infant s’han d’efectuar de manera progressiva, per tal que l’infant pugui anar assimilant-los progressivament. No és convenient d’introduir un nou aliment fins que no es té la seguretat que l’infant ha acceptat l’anterior. De totes maneres, per tal que l’infant es pugui anar acostumant als nous sabors i les noves textures, no convé de retardar gaire l’alimentació complementària. Com més es triga a introduir un aliment, més trigarà a acceptar-lo. Per aquest motiu, actualment es tendeix a subministrar-li algun aliment complementari fins i tot abans dels quatre mesos, però sense substituir encara cap presa de llet.
L’alimentació complementària, a més que és necessària per a la nutrició de l’infant, és útil perquè adquireixi nous hàbits alimentaris. Per aquesta raó és important de donar-li els nous aliments amb cullera, encara que al començament en llenci més del que efectivament s’empassa.