Les alteracions de l’olfacte, és a dir, les alteracions de la capacitat de percebre o interpretar les olors poden representar un símptoma de malaltia de les vies respiratòries superiors, per bé que igualment poden ésser degudes a malalties que afecten específicament les estructures nervioses responsables d’aquest sentit.
Les malalties respiratòries que poden causar alteracions de l’olfacte són les que afecten la part superior de les fosses nasals, on es localitza la membrana olfactòria. Aquesta estructura ocupa una petita zona de la mucosa nasal en què hi ha intercalades nombroses cèl·lules olfactòries, és a dir, cèl·lules nervioses especialitzades, les terminacions de les quals són sensibles a les olors de les substàncies que entren a les fosses nasals i es dissolen en la mucositat. Les malalties que originen una inflamació de la mucosa nasal o alteren la secreció mucosa poden afectar el funcionament d’aquestes cèl·lules i provocar alteracions de l’olfacte.
En aquest sentit, les alteracions més habituals són la disminució de la sensibilitat a les olors, o hipoòsmia, i la pèrdua total de l’olfacte o anòsmia. Diversos trastorns i altres circumstàncies poden causar una anòsmia permanent, com per exemple la çoliposi nasal, l’envelliment mateix i fins i tot la grip. Es menys freqüent la cacòsmia, o percepció d’olors desagradables. Les causes més freqüents són trastorns inflamatoris com ara rinitis, sinusitis o adenoïditis; també es poden presentar en els tumors nasosinusals.
D’altra banda, les alteracions de l’olfacte es poden manifestar igualment en les malalties nervioses que afecten el nervi olfactori, on s’agrupen les fibres nervioses de les cèl·lules olfactòries, o a l’àrea olfactòria del cervell, on els impulsos nerviosos esdevenen sensacions oloroses conscients. En les malalties nervioses, a més de les alteracions esmentades, es presenta de vegades una percepció equivocada de les olors o paròsmia. Els trastorns del sistema nerviós que causen més sovint aquest tipus d’alteracions són els traumatismes crànio-encefàlies, les meningitis i els tumors intracranials.