Definició
Els angiomes cutanis, anomenats hemangiomes o nevus vasculars, són alteracions dels vasos sanguinis de la pell que generen taques o tumoracions d’un color vermellós. En general, es presenten ja des del naixement o durant els primers mesos de vida. Es un trastorn molt comú, algun dels tipus del qual, com ara les anomenades taques salmó, afecten un 50% dels infants.
Causes, tipus i manifestacions
Els angiomes cutanis són deguts a una alteració congènita del desenvolupament dels vasos sanguinis de la pell. Tant l’alteració que s’esdevé com les manifestacions que provoca depenen del tipus d’angioma que es presenta.
En els angiomes plans, anomenats també nevus telangiectàsics o nevus flammeus, el trastorn consisteix en una dilatació dels vasos sanguinis. Aquests vasos dilatats contenen més sang i, per tant, la zona de la pell que irriguen esdevé més vermellosa. Aquest tipus se sol presentar ja des del naixement, i en general no desapareix amb el pas del temps. Hom n’ha determinat presentacions diverses amb característiques especials.
Entre els angiomes plans hi ha les taques salmó, que hom troba gairebé en la meitat dels nounats. Són taques rosades, d’uns mil·límetres o pocs centímetres de diàmetre, en què són visibles alguns vasos sanguinis dilatats i petits. Se solen localitzar al clatell, la zona mitjana del front i les parpelles superiors. Sovint, la coloració es fa més suau al cap de poc temps, i per això de vegades es confonen amb senyals deguts a compressions durant l’embaràs o el part. Les taques salmó localitzades al front solen desaparèixer del tot després d’uns mesos. Les del clatell són en general més persistents i, tot i que se n’atenua el color i es fan més petites, només desapareixen del tot en un 10% dels casos.
Una altra forma d’angioma pla són les anomenades taques de vi de Porto, també presents des del naixement, però menys comunes. Són taques d’un color rosat fosc, vermellós o purpuri, i de grandària molt variada. Se sol localitzar a la cara, el coll i les extremitats. Gairebé sempre es disposen unilateralment. L’associació d’aquest tipus de taques i una altra alteració vascular congènita, l’angiomatosi leptomeníngia, és denominada síndrome de Sturge-Weber. Sovint, les taques creixen durant un període de temps determinat, i després s’estabilitzen. En general, no modifiquen ni el color ni la grandària.
Un altre tipus d’angioma és l’hemangioma capil·lar i cavernós, anomenat també nevus angiomatós. Es degut a una malformació congènita dels vasos sanguinis cutanis i apareix durant les primeres setmanes de vida. Aquest tipus d’angioma pla genera una proliferació dels vasos sanguinis, que són elaborats en més quantitat del que és habitual i distribuïts en diverses capes superposades. D’aquesta manera, la pell de la zona afectada es manté sobreelevada i forma una prominència de color vermellós. De vegades, l’alteració evoluciona i els vasos anormals s’uneixen entre si, tot formant grans dilatacions on s’acumula la sang. Aleshores és possible que es presentin prominències voluminoses, d’aspecte esponjós.
Aquest tipus d’angioma afecta aproximadament un 10% dels infants, sobretot del sexe femení, que representa les dues terceres parts del total de casos. El 90% es manifesta durant el transcurs del primer mes de vida, i el 10% restant apareix abans dels nou mesos d’edat. En general, se’n presenta només un, que se sol localitzar a la cara o el coll, tot i que pot afectar qualsevol part del cos. En una cinquena part dels casos n’hi ha més d’un. Inicialment, constitueixen una lesió petita i prominent, arrodonida, de superfície llisa i color vermellós o blavós. Durant uns sis mesos, la lesió pot anar creixent a poc a poc fins atènyer la grandària màxima, que generalment se situa entre 2 cm i 5 de diàmetre. En el procés de desenvolupament, els hemangiomes capil·lars i cavernosos poden adoptar formes diverses. Una de les més freqüents és l’angioma en maduixa, una tumoració arrodonida, de superfície rugosa i d’un color vermell brillant. Quan el creixement s’ha completat, l’hemangioma sol romandre estable durant un període de temps que pot oscil·lar, però que en general és d’alguns mesos. Després, en la majoria dels casos, s’inicia una regressió lenta. Al començament, la zona central esdevé més pàl·lida i la tumoració es deprimeix. A poc a poc, el mateix procés s’estén cap a les vores. En les darreres fases només queda una zona envermellida que a l’últim desapareix. La involució d’aquest tipus d’angioma és lenta i es pot prolongar durant un període que oscil·la entre un i cinc anys. En les dues terceres parts dels casos desapareix abans de 2 anys d’edat, i en un tant per cent molt petit persisteix després de 10 anys.
Hi ha un altre tipus d’angioma que no manté cap relació amb els anteriors, l’angioma en aranya o aranya vascular. És degut a la dilatació d’una arteriola cutània i les seves ramificacions. Es presenta una lesió molt petita, amb un punt central elevat de color vermell brillant del qual surten algunes línies vermelloses. Hi ha adults i infants que, de vegades, en tenen una o més d’una, de causa desconeguda. En altres casos són causades per una vasodilatació provocada per uns nivells elevats d’hormones sexuals. Sovint, afecten persones amb malalties hepàtiques, a causa de les quals el fetge no pot metabolitzar les hormones. L’aparició és també freqüent durant l’embaràs o en dones que prenen uns determinats anticonceptius orals. Aleshores, solen desaparèixer uns mesos després del part o d’haver-ne suspès l’administració.
| Nom | Varietats | Aspecte habitual | Localització freqüent | Evolució |
|---|---|---|---|---|
| angioma pla, nevus telangiectàsic, nevus flammeus | taca salmó | taca rosada, d'alguns mm a alguns cm de diàmetre | clatell, front, parpelles superiors | present des del naixement; minva al cap de poc temps i desapareix al cap d’alguns mesos; en general, els del clatell no desapareixen del tot |
| taques de vi de Porto | taca de color rosa fosc, vermellós o porpra; la grandària és variable | cara, coll, extremitats | presents des del naixement; creixen durant un temps; no desapareixen | |
| angiomes capil·lars i cavernosos, nevus angiomatosos | comuna | lesió prominent, arrodonida; de superfície llisa; color vermellós o blavós; grandària definida entre 2 cm i 5 | cara, coll | apareixen durant el primer mes de vida; creixen durant alguns mesos; involuciona lentament, entre un any i cinc; finalment desapareixen |
| angioma en maduixa | tumoració arrodonida, superfície rugosa, vermell brillant |
Complicacions
Els angiomes no solen provocar molèsties, a part les estètiques, ni causen complicacions. Això no obstant, se’n poden presentar algunes, especialment quan es tracta d’hemangiomes cavernosos. Així, és possible que durant el desenvolupament de la lesió s’esdevingui la ruptura de la superfície, la qual cosa provocarà una hemorràgia. La pèrdua de sang no sol ésser abundant i, habitualment, s’interromp si es fa compressió sobre l’angioma.
En un 10% dels casos, la lesió s’ulcera perquè les capes superficials es destrueixen, els gèrmens tenen fàcil accés al derma, i hi ha el perill que es produeixi una infecció. Si l’angioma resulta infectat, poden quedar cicatrius residuals. Però si el tractament és precoç, hom podrà evitar les conseqüències.
De vegades, segons la localització de l’angioma, es poden presentar alteracions en la funció dels òrgans més propers a la lesió. És el cas d’un angioma localitzat a la parpella, de manera que n’interfereix la funció protectora, i dels localitzats a l’orifici de sortida de la uretra o de l’anus, que impedeixen la micció o la defecació normals.
Diagnosi i tractament
La diagnosi dels angiomes és molt simple, perquè l’aspecte que presenten és característic. No cal efectuar proves complementàries.
En general, els angiomes plans que apareixen durant els primers anys de vida no reben tractament, perquè no hi ha cap mètode senzill que permeti d’evitar que es desenvolupin. Així, habitualment, hom espera que desapareguin de manera espontània. Si a 4 anys o 5 encara es mantenen, es pot plantejar la necessitat de tractar-los, ja que a partir d’aquesta edat és molt estrany que involucionin espontàniament. Segons la localització i l’extensió de l’angioma, és possible d’aplicar-hi mètodes diversos, com ara l’extirpació quirúrgica, el tatuatge de la zona amb pigments clars, l’aplicació de radioteràpia o neu carbònica. Els resultats del tractament són molt variats, en pocs casos és possible d’eliminar, del tot la lesió. De vegades, quan l’angioma és molt estès, no és possible d’aplicar-hi cap de les tècniques esmentades. Quan l’angioma no es pot eliminar hi ha la possibilitat de dissimular-lo amb cosmètics que imiten el color de la pell.
Els angiomes capil·lars i cavernosos no sempre reben tractament. Quan constitueixen una lesió petita que no creix proporcionalment més que l’infant, hom sol esperar que desaparegui espontàniament. En general, s’hi aplica tractament quan creix de manera desmesurada o es localitza en zones on pot dificultar alguna funció important, com ara a les parpelles, la uretra o l’anus. També necessiten tractament els nevus angiomatosos que provoquen complicacions freqüents, com ara hemorràgies i ulceracions. No tots aquests nevus responen al tractament de la mateixa manera. De vegades cal assajar mètodes diversos, com ara la radioteràpia, l’aplicació de neu carbònica o la injecció de substàncies esclerosants a l’interior de l’angioma que en limiten el creixement. En darrer lloc, quan els altres mètodes són ineficaços, hom recorre a la cirurgia.