Les anomalies de la situació de l’úter constitueixen una sèrie de circumstàncies en què la situació de l’òrgan, o d’una part d’ell, no correspon al que es considera normal, de manera que es poden produir alteracions de la fertilitat o símptomes molestos.
De fet, la situació de l’úter és molt variable i no es pot definir clarament quina és la normal. En general, l’úter és al mig de la pelvis menor, la part més baixa i estreta de la pelvis; el fons es troba més a prop de la part alta del pubis que de la primera vèrtebra sacra; la porció vaginal es troba a la mateixa distància de la part baixa del pubis que de l’os còccix, i sol anar cap endavant, de manera que el seu eix longitudinal forma un angle gairebé recte amb l’eix més gran de la vagina, i el cos sol formar una petita angulositat cap endavant amb relació al coll. Tanmateix, però, hi ha moltes dones que tenen l’úter en una situació diferent de la descrita sense experimentar molèsties i no els impedeix de tenir fills. Solament les desviacions o els desplaçaments molt importants, que originen molèsties o alteren la fertilitat, es consideren alteracions de la situació. Hi ha nombroses alteracions de la situació de l’úter, cadascuna de les quals rep una denominació diferent segons el tipus de desviació o desplaçament de l’úter que es presenta.
Així, hi ha diverses alteracions de la posició de l’úter amb relació a l’esquelet, o anomalies de posició. Són anomenades anteposició i retroposició, quan l’úter es troba situat més endavant o més enrere, respectivament, de la posició habitual; dextroposició i sinistroposició, quan el desplaçament és cap a la dreta o cap a l’esquerra, i elevació i depressió, quan és cap amunt o cap avall.
Un altre grup d’anomalies de situació són les anomalies d’inclinació, és a dir, les alteracions de la relació entre l’eix de l’úter i l’eix de la vagina. Són anomenades anteversió i retroversió, quan l’eix de l’úter es desplaça, respectivament, cap endavant o cap enrere amb relació a l’eix de la vagina, i dextroversió i sinistroversió, quan l’eix uterí es desplaça cap a la dreta o cap a l’esquerra.
Les anomalies de situació també poden consistir en alteracions de la relació entre l’eix del cos i l’eix del coll uterins, o anomalies de la flexió. S’anomenen anteflexió i retroflexió, quan el cos es troba flectit, respectivament, cap endavant o cap enrere amb relació al coll, i lateroflexió, quan es troba flectit lateralment.
Finalment, un altre tipus d’anomalies de situació són les rotacions del cos de l’úter sobre si mateix, o anomalies de torsió, que s’anomenen dextrotorsió o sinistrotorsió, segons que es produeixi la rotació cap a la dreta o l’esquerra, respectivament.
En general, les anomalies de la situació de l’úter són congènites, és a dir que corresponen a una alteració del desenvolupament fetal i es troben presents des del naixement. També es poden manifestar després d’un part, a causa d’alteracions als lligaments i d’altres estructures que mantenen l’úter en la seva posició habitual. Igualment, de vegades es presenten a conseqüència de traumatismes o trastorns infecciosos que lesionin aquestes estructures.
Les anomalies de la situació de l’úter, en general, són lleus i no originen símptomes. Quan l’anomalia és important es poden presentar diversos símptomes, causats per mecanismes no ben coneguts i que poden ésser molt diferents d’una dona a una altra. De vegades originen dolor a la part baixa de l’abdomen o l’esquena, que s’aguditza especialment els períodes previs a la menstruació. En algunes dones, aquest dolor es desencadena pel cansament o per les relacions sexuals. En alguns casos les mateixes relacions sexuals poden ésser doloroses. D’altres possibles símptomes deguts a aquestes anomalies són regles doloroses o dismenorrea, i menstruacions molt abundants, o menorràgies.
Les anomalies de la situació de l’úter molt estranyament causen esterilitat. Quan no impedeixen la fecundació i la implantació de l’òvul, poden causar alguna complicació durant l’embaràs. Així, si l’úter es troba en retroversió, en créixer, el coll pot comprimir la bufeta urinària i originar alteracions de la micció, que en els casos més extrems poden consistir en una retenció aguda d’orina. D’altra banda, la posició anòmala de l’úter pot incrementar el risc d’avortament.
Hom basa la diagnosi d’aquesta malaltia en els símptomes descrits, però en general ha d’ésser confirmada per un examen ginecològic i fins i tot en alguns casos amb la realització de proves complementàries especials. Amb el tacte vaginal, combinant-lo amb el tacte abdominal, és possible de determinar la situació de l’úter, i diagnosticar-ne les anomalies que l’afecten. De vegades, per a determinar exactament el grau del trastorn i avaluar les possibilitats d’una intervenció, cal efectuar algunes exploracions complementàries, com per exemple una histerografia.
Les anomalies de la situació de l’úter no requereixen tractament en la majoria dels casos. Quan només causen molèsties lleus, els símptomes es poden solucionar amb l’administració de medicaments hormonals. En canvi, quan l’anomalia impedeix les relacions sexuals o bé és causa d’infertilitat hom procedeix a efectuar una intervenció quirúrgica per tal de col·locar l’úter en la posició més adequada.