La biòpsia és una tècnica de diagnosi que consisteix en l’obtenció d’una mostra de teixit per tal d’examinar-la posteriorment al laboratori i observar les alteracions que pugui tenir. Les biòpsies es practiquen fonamentalment per determinar si les cèl·lules d’un teixit malalt presenten alteracions que assenyalin el desenvolupament d’un càncer o d’un altre tipus de tumor. Es poden efectuar biòpsies de qualsevol òrgan, però la tècnica amb què s’obté la mostra varia segons la localització que presenta.
Les biòpsies de les vies urinàries s’efectuen generalment en el curs d’exploracions endoscòpiques indicades per a cada una. Principalment es recorre a la biòpsia en la diagnosi dels tumors de bufeta.
Les biòpsies del ronyó se solen efectuar amb punció renal percutània, que consisteix en l’obtenció d’una mostra de teixit renal amb una punció de la paret de la regió lumbar. Per efectuar-la, hom introdueix a través de la pell una agulla gruixuda buida fins a la zona on es troba el ronyó, que es delimita amb radiologia o una ecografia. A l’interior de l’agulla es col·loca un mandrí acabat en dues làmines tallants i, atès el ronyó, s’efectua un moviment rotatori amb el qual se secciona una mostra de teixit. Aquest tipus de biòpsies s’efectuen especialment en la diagnosi de les glomerulonefritis.
Quan hom vol obtenir una mostra d’una zona no accessible a l’endoscòpia ni a la punció, s’efectua una biòpsia oberta, que consisteix en una petita intervenció quirúrgica en què s’extreu una mostra de teixit.