És anomenada biòpsia l’extracció d’una mostra d’un teixit lesionat que després, al laboratori, es prepara i se secciona en llesques fines que s’observen amb un microscopi.
La biòpsia constitueix l’única tècnica diagnostica amb la qual es pot confirmar amb precisió la diagnosi de nombrosos trastorns digestius. Tanmateix, però, com que per a la realització d’aquest estudi cal lesionar el teixit que es vol analitzar, solament es reserva per a alguns trastorns crònics o greus en què es requereix una diagnosi precisa que no és possible d’obtenir amb d’altres tècniques diagnostiques més senzilles.
Per a efectuar una biòpsia als òrgans digestius s’empren diversos instruments quirúrgics com ara culleretes, agulles o pinces de vores tallants i còncaves, de manera que recolzant-los sobre el teixit que es vol analitzar n’hi hagi prou de prémer-los i fer-los lliscar per a extreure la mostra. Aquests instruments, segons els òrgans que hom vol estudiar, es poden manipular directament o bé adaptar-se a l’extrem de diversos tipus de sondes que s’introdueixen a l’organisme.
Les mostres de teixit de la cavitat bucal, la faringe i el conducte anal es poden extreure sense necessitat d’introduir sondes especials a l’organisme.
Les biòpsies d’esòfag, estómac, duodè i intestí gros es realitzen en el transcurs d’exploracions endoscòpiques, inserint a l’extrem intern de les sondes unes pinces especials que es poden manipular des de l’exterior.
Les biòpsies de jejú i ili, òrgans que no poden ésser correctament explorats amb una endoscòpia, es realitzen introduint per via oral fins al duodè unes sondes primes especials, l’extrem de les quals, proveït d’una càpsula que conté una fulla tallant a l’interior, es pot deixar anar i fer avançar al llarg de l’intestí prim, impulsat per les contraccions d’aquest, i posteriorment recollir-ne una mostra, com si fos l’ham d’una canya de pescar. Així, per a obtenir la mostra de teixit, n’hi ha prou de deixar caure la càpsula prou temps perquè aquesta accedeixi al segment intestinal que es vol estudiar, obrir des de fora la càpsula i accionar-ne la fulla tallant, atreure novament la càpsula cap a la sonda i finalment extreure la sonda de l’organisme.
Les biòpsies de fetge es poden realitzar durant el transcurs d’una laparoscòpia o d’una laparotomia exploradora, o bé introduint una agulla especial directament al fetge, a través de la pell abdominal, prèvia administració d’anestèsia local.
Les biòpsies de les vies biliars i el pàncrees se solen realitzar, igualment, durant el transcurs d’una laparoscòpia o d’una laparotomia exploradora.