Càncer d’orella

El càncer d’orella és poc habitual. Es pot desenvolupar al pavelló, en el conducte auditiu extern o en l’orella mitjana, amb característiques diferents en cada cas. Afecta més sovint homes i es presenta sobretot a partir de quaranta anys.

El càncer del pavelló auricular és el més freqüent. Afecta més sovint persones d’edat i no sol ésser gaire agressiu. Es desenvolupa, gairebé sempre, a partir de la pell que cobreix el pavelló. Com que aquesta és una zona molt exposada al sol, i els raigs solars són un factor que predisposa al càncer de pell, les persones que treballen a la intempèrie, com ara els mariners o els camperols, tenen un índex de risc més elevat de patir-ne.

L’aspecte de la lesió és variable, bé que normalment constitueix una taca fosca. De vegades és plana i de vores irregulars, i d’altres és prominent, com una berruga. En alguns casos la lesió s’ulcera i pot sagnar. Hom n’estableix la diagnosi amb una biòpsia per tal de determinar-ne la natura.

El càncer del conducte auditiu extern és molt més estrany i més agressiu que el del pavelló, perquè aviat envaeix les estructures més properes com ara la glàndula paròtide i l’articulació témporo-maxil·lar. Habitualment es tracta d’una lesió exuberant que sagna o s’ulcera.

D’altra banda, el càncer de l’orella mitjana és estrany. Se sol manifestar amb dolor i otorrea persistent d’aspecte fluid i sanguinolent. Sovint es presenta la infecció del tumor tot originant una otitis mitjana, i sol envair el conducte auditiu extern. A més, genera precoçment una paràlisi facial i pot afectar la funció de l’orella mitjana i ocasionar una sordesa.

El tractament del càncer d’orella és quirúrgic. En general, hom intenta l’extirpació quirúrgica de les estructures afectades i, de vegades, s’aplica a més radioteràpia a la zona per tal d’evitar que el càncer s’estengui o reaparegui. En el càncer d’orella mitjana cal ressecar l’os temporal per extirpar el tumor.