Canvi en l’aspecte de l’orina

Els canvis en l’aspecte de l’orina constitueixen un altre grup de signes característics de les malalties de l’aparell urinari. Generalment, l’orina acabada d’emetre és clara, transparent, de color groguenc i no s’hi observen partícules. De totes maneres, en algunes circumstàncies se’n pot modificar l’aspecte sense que això impliqui l’existència d’una alteració urinària. Així, si es deixa reposar l’orina en un recipient, aquestes característiques poden canviar al cap d’alguns minuts a causa de la cristal·lització i el dipòsit d’algunes de les substàncies que conté, sense que això sigui signe de malaltia. També és normal que l’orina sigui d’un color groguenc i intens quan es troba molt concentrada, com ara s’esdevé després d’una pèrdua de líquids important, causada per exemple per una sudació intensa, vòmits, diarrees o febre. Igualment, després d’un consum de líquids abundant l’aspecte de l’orina pot ésser gairebé com el de l’aigua. L’orina pot presentar també un aspecte diferent al que hom considera habitual, generalment de color més fosc o vermellós, després de l’administració d’uns medicaments determinats, com ara analgèsics, o del consum d’uns aliments concrets com ara algunes espècies de bolets. A part aquests casos, on no hi ha cap trastorn, els canvis en l’aspecte de l’orina assenyalen que conté algun tipus de substància o de cèl·lules que normalment no són evacuades amb l’orina. Per tal de concretar exactament quin tipus de substància o de cèl·lules són responsables del canvi d’aspecte cal realitzar una anàlisi de laboratori, però l’observació visual de l’orina pot orientar sobre el contingut anòmal.

L’orina tèrbola, on es poden observar partícules blanquinoses en suspensió, i fins i tot formant autèntics grumolls, pot ésser deguda a una piúria, que consisteix en l’eliminació amb l’orina de leucòcits o glòbuls blancs de la sang. Aquestes cèl·lules desenvolupen una acció immunitària i s’acumulen en els teixits on es produeix una infecció. Per aquest motiu, la piúria se sol presentar quan es produeix alguna infecció en alguna de les estructures de l’aparell urinari, com una pielonefritis o bé una cistitis.

L’evacuació d’orina vermellosa, d’un color que pot oscil·lar entre rosat i vermell fosc, pot ésser deguda a una hematúria, que consisteix en l’eliminació de sang amb l’orina. En aquest cas, quan l’eliminació de sang és tan abundant que origina canvis que poden ésser observats a ull nu, es diu que hi ha una hematúria macroscòpica. En canvi, si s’elimina poca quantitat de sang, només es pot observar amb un examen microscòpic, i es considera que es tracta d’una hematúria microscòpica. En qualsevol cas, l’origen de l’hematúria és el mateix: la comunicació anòmala dels vasos sanguinis amb les vies urinàries, que es pot establir en qualsevol nivell de l’aparell urinari. Per a diferenciar el nivell on es produeix la pèrdua de sang, es pot efectuar la prova dels tres vasos, que consisteix a evacuar l’orina en tres recipients successivament del començament al final de la micció. En les hemorràgies d’origen renal, l’hematúria és completa, és a dir que es presenta als tres gots. Aquest tipus d’hematúria total pot ésser produïda per diversos trastorns com ara càncer renal, glomerulo-nefritis, litiasi renal, traumatismes renals o poliquistosi renal. En les hemorràgies originades en la bufeta o una part prostàtica de la uretra, en canvi, l’hematúria sol ésser de tipus terminal, és a dir, més important en el tercer vas. L’hematúria terminal es presenta sobretot en els tumors de bufeta, traumatismes vesicals, prostatitis, hiperplàsia prostàtica i càncer de pròstata. L’hematúria inicial, que es presenta predominantment en el primer vas, correspon generalment a un trastorn de la part anterior de la uretra, com uretritis o traumatisme uretral. En les dones, també pot presentar-se una hematúria aparent, per contaminació de l’orina amb sang procedent dels òrgans genitals, a conseqüència de la menstruació o de trastorns dels òrgans genitals.

L’orina fosca pot ésser causada per diversos trastorns. La mateixa hematúria, especialment si procedeix dels ronyons, pot originar un intens enfosquiment del color de l’orina, que es veu negrosa. També confereix coloració fosca a l’orina la colúria, que consisteix en l’eliminació de pigments biliars amb l’orina. Aquesta alteració es presenta en el curs de trastorns hepàtics o biliars que ocasionen un augment dels nivells sanguinis de bilirubina, com hepatitis o litiasi biliar. També poden ocasionar canvis en la coloració de l’orina diverses malalties que originen Teliminació de pigments amb les miccions, com porfiries, mioglobinúria o melanosarcoma.