Immediatament després del part és habitual que la dona se senti cansada per l’esforç realitzat, que es pot comparar amb el que requereix una marxa d’uns vint-i-cinc quilòmetres. Així, és normal que si bé la mare es troba feliç, al mateix temps desitja descansar per a recuperar-se. A partir d’aquest moment s’inicien una sèrie de canvis en el seu organisme, la finalitat dels quals és de restablir les mateixes característiques que tenia abans de l’embaràs i el part.
Els primers canvis que es produeixen tenen com a finalitat d’adaptar el funcionament de l’organisme a la nova situació creada pel part. Durant els nou mesos anteriors, l’organisme de la mare s’havia anat adaptant progressivament a mesura que l’úter augmentava de grandària, i els seus òrgans i sistemes havien anat cobrint els requeriments del fetus. Amb el part, en qüestió de poques hores es perd tot el contingut de l’úter, que comprèn el fetus, la placenta i les membranes, i un considerable volum de líquid amniòtic. Per tant, l’úter, encara dilatat i molt gros, resta buit, i a la zona on s’implantava la placenta es mantenen oberts els vasos sanguinis que subministraven al fetus la nutrició que necessitava. Per a evitar la pèrdua excessiva de sang per aquests vasos oberts, les fibres musculars de l’úter es contreuen de manera reflexa tot comprimint-los. Així, poc després del part l’úter es troba contret, de manera que s’empetiteix i adquireix una consistència dura. En aquest estadi, l’úter s’anomena globus de seguretat, i si s’efectua una palpació abdominal acurada es pot localitzar el seu límit superior 2 o 3 cm per sota el llombrígol. Si la dona és ajaguda es pot veure com l’úter forma una protrusió a la part inferior de l’abdomen, les parets del qual es troben flàccides després del part. A les poques hores, quan els vasos sanguinis ja s’han anat obstruint pels mecanismes de coagulació, les fibres musculars de l’úter es tornen a relaxar, i a les 24 hores del part el fons de l’úter es troba una mica més amunt.
Coincidint amb la formació del globus de seguretat, al cap de poca estona del part és freqüent que es presenti l’anomenada esgarrifança fisiològica, que consisteix en una sensació de esgarrifança intensa i generalitzada, semblant a la provocada pel fred, que la dona no pot impedir. No es coneix exactament la causa d’aquest procés, però és probable que sigui degut al fet que en reduir-se sobtadament el contingut de l’abdomen, els vasos sanguinis que hi ha al seu interior es dilatin i s’omplin de sang procedent d’altres zones del cos, principalment de les extremitats. La disminució relativa d’irrigació sanguínia a les extremitats en faria baixar la temperatura i originaria l’esgarrifança. En qualsevol cas, a més de la molèstia que pugui representar, aquesta sensació no té més importància i desapareix a les poques hores.
Després del part, a l’interior de l’úter queden coàguls de sang i restes de membranes i de la part uterina de la placenta. Aquests residus són eliminats a l’exterior en forma de secrecions, anomenades loquis. Normalment els loquis són inicialment abundants i de color vermellós, perquè contenen una gran quantitat de sang. Al cap d’uns tres o quatre dies solen ésser de color groguenc, i una setmana després del part són blanquinosos. Solen desaparèixer als deu dies aproximadament. Si fan pudor poden indicar que s’ha produït una infecció a l’úter, que s’haurà de tractar amb els antibiòtics adequats per a evitar que s’estengui. Si els loquis es mantenen més de dues setmanes pot ésser degut al fet que hagi quedat retingut algun fragment de placenta, que caldrà extreure.
Per a facilitar l’eliminació dels loquis i el restabliment de l’úter, les fibres musculars d’aquest òrgan es contreuen regularment i es produeixen contraccions semblants a les del període pre-part, anomenades torçons. La intensitat i la freqüència d’aquestes contraccions són molt variables, però en general són reduïdes en les primípares i més pronunciades com més parts hagi tingut la dona. En general, duren uns quatre dies i si són gaire molestes es poden alleujar amb l’administració de medicaments analgèsics.
De manera progressiva, l’úter es va reduint de grandària fins que torna al seu volum normal. Així, des de la posició que ocupava en el punt més alt de l’abdomen al final del primer dia, el fons de l’úter davalla a nivell del llombrígol a les quaranta-vuit hores del part. A partir d’aquest moment descendeix aproximadament 1 cm diari, de manera que cap al sisè dia del part es troba a mitja distància entre el llombrígol i el pubis, i cap al dia que fa deu queda per darrere del pubis. Tanmateix, però, la recuperació total de l’úter no es produeix fins al cap de tres o quatre setmanes.
Els altres òrgans genitals i les funcions de l’aparell genital en general també es modifiquen considerablement durant el puerperi. Això és degut al fet que en acabar el part i eliminar-se la placenta, els nivells d’hormona gonadòtropa coriònica davallen ràpidament. Per tant, el cos luti de l’embaràs que s’havia desenvolupat a l’ovari perd la capacitat que el caracteritza i es transforma en cos blanc. En produir-se la involució del cos luti, davallen els nivells de les hormones que secretava, principalment pro-gesterona. Aquests canvis en les secrecions hormonals fan que les funcions de l’organisme modificades durant l’embaràs es restableixin. Així, es tornarà a iniciar el cicle ovàric, que originarà la producció rítmica d’hormones i la regeneració de l’endometri que cobreix l’interior de l’úter. Com s’esdevé normalment en completar-se el primer cicle, l’endometri es descarna i es produeix la menstruació. Tanmateix, la data de la primera menstruació després del part és variable, perquè els canvis hormonals induïts per la lactància influeixen sobre el cicle ovàric. Si la dona no alleta el seu fill, la primera regla se sol presentar entre 6 i 8 setmanes després del part. En canvi, si la dona dóna mamar al seu fill, la menstruació no se sol presentar fins que acaba l’alletament, per bé que de vegades ho fa abans.
Els trastorns que es podrien haver produït durant l’embaràs i el part en els genitals externs i la zona perineal, entre la vagina i l’anus, se solen recuperar sense complicacions en pocs dies. Així, les varices vulvars i les hemorroides poden desaparèixer als dos o tres dies.
Després del part també se solen solucionar, del tot o parcialment, els trastorns generals que s’havien presentat durant l’embaràs. Així, les varices i la pesadesa de les cames van desapareixent a mesura que la dona va eliminant amb l’orina i la suor l’excés de líquid que podia haver acumulat al seu organisme durant la gestació.