Al mateix temps que es produeixen els canvis físics propis del període puberal, s’hi genera una sèrie de modificacions psicològiques molt especials, producte, d’una banda, de la pròpia verificació de les modificacions corporals que indiquen el pas de la infància a l’edat adulta i, de l’altra, de les possibilitats intel·lectuals que ofereix el major grau de maduració del sistema nerviós que es produeix en aquesta època. Habitualment, s’empra el terme adolescència per a designar les característiques psicològiques pròpies d’aquesta etapa de la vida. El coneixement per part dels pares de les modificacions psicològiques, emocionals i afectives que es produeixen de manera força generalitzada en els adolescents és de la màxima importància, ja que tota interferència en el desenvolupament normal del procés, que normalment es basa en la ignorància o la interpretació errònia dels fets, pot pertorbar-lo notablement. De tota manera, en vista de la gran variabilitat individual pel que fa als canvis en l’esfera psicològica, convé observar-ne l’aparició i evolució, i recórrer a la consulta dels especialistes adequats, en cas de sospitar-hi l’existència d’anormalitats.
Per norma general, l’adolescent és introvertit: es tanca en si mateix i descobreix el sentiment de solitud, que no és necessàriament negatiu, perquè li permet sentir-se sol enmig dels altres. Evidentment, això pot fer-lo patir, però alhora li serveix com a punt de partença per a començar a reflexionar sobre qüestions transcendentals, com ara el concepte de justícia, l’origen de la vida i el sentit de l’existència. Amb freqüència les modificacions psicològiques típiques d’aquesta etapa, que condueixen l’adolescent a la introspecció i a l’afirmació de la pròpia personalitat, provoquen un cert trencament amb els pares. És força normal que vegin el seu fill inassequible des de la seva intimitat, o menys dòcil que de costum. Cal que els pares s’esforcin a comprendre aquests canvis i que no els considerin realment com un canvi d’actitud personalitzat contra ells, sinó com a propis d’un període de maduració.
També té una gran importància en l’adolescent el sentiment d’amistat, ben diferent ja dels sentiments que en la infància es té cap als companys de joc. Generalment, en aquesta època l’amistat requereix fidelitat, confidències i llargues converses que, amb independència del contingut, els pares mai no han de considerar inútils, ni una simple pèrdua de temps.
Alhora, es produeix la irrupció del sentiment de l’amor, que té com a fonament l’eclosió de l’impuls sexual, la necessitat de comprendre i ésser comprès de manera personalitzada i el descobriment dels valors estètics, especialment de la bellesa física. Normalment, els amors d’aquesta època no són duradors, però cal que els pares els respectin, ja que condicionaran en l’adolescent els sentiments amorosos en el futur.
En aquest període també es produeix el descobriment dels sentiments artístics, tant pel que fa a la fruïció de les obres d’art com a la pròpia creativitat. El púber se sent atret per múltiples i variades facetes artístiques, com ara pintura, ceràmica, música, etc. Cal destacar que no solament se sent atret per les formes convencionals de l’art, sinó també per valors estètics més influïts per les modes, la música, la manera de vestir del moment, a través de les quals cerca la pròpia afirmació en la societat.
Sol aparèixer igualment un notable interès per qüestions socials i polítiques, amb la generació d’un fort anhel per informar-se sobre tota mena de temes. En aquesta època, un bon estímul i, al mateix temps, un excel·lent mitjà per a assolir aquest objectiu és la realització de viatges.
En definitiva, els pares han de comprendre que tots aquests canvis corresponen a un creixement mental, que, per bé que han d’intentar d’ajudar a controlar-lo a partir de la seva pròpia experiència personal, també han de respectar, tenint en compte que per a l’adolescent allò que té més importància és el sentiment de llibertat.