Desviació de l’envà nasal

Definició

Es anomenat desviació de l’envà nasal el desplaçament d’aquesta estructura degut a un traumatisme o a una alteració del seu desenvolupament que pot causar trastorns de la ventilació nasal.

Causes

La causa més comuna de desviació de l’envà nasal és una alteració en el desenvolupament del nas. De fet, gairebé ningú no té l’envà nasal del tot recte, i les desviacions lleus són habituals. Així, la desviació és considerada un trastorn només quan impedeix una ventilació nasal adequada. En general, aquest trastorn és degut al fet que l’envà continua creixent quan ja s’han desenvolupat completament i soldat entre si els ossos de la piràmide nasal. En no poder-se expandir, l’envà s’encorba sobre si mateix, i per tant es desvia de la línia mitjana que li correspon.

La desviació de l’envà nasal també pot ésser causada per traumatismes quan l’impacte provoca un enfonsament dels ossos del nas i comprimeix l’envà. Aquesta compressió pot causar un trencament dels ossos o els cartílags que formen l’envà o una alteració de la unió entre ells. En qualsevol cas, es perd la simetria de l’envà i es produeix la desviació.

Símptomes i complicacions

En alguns casos les desviacions de l’envà nasal poden alterar la forma externa de la piràmide nasal i originar deformacions nasals evidents. Tanmateix, moltes vegades les desviacions de l’envà no presenten gairebé cap repercussió sobre la piràmide nasal pel que fa a la forma externa. En aquests casos, si bé la desviació no es veu exteriorment, es pot manifestar per trastorns de la ventilació nasal.

La principal manifestació és l’obstrucció nasal, és a dir, la dificultat per a respirar per una fossa nasal o per ambdues. Segons la forma i el grau de la desviació, l’obstrucció pot afectar un sol costat o tots dos. Sovint, l’obstrucció es manifesta alternativament en un costat i l’altre, en les fases del cicle nasal en què normalment s’engruixeix la mucosa nasal.

Ocasionalment, si la desviació altera la ventilació i el drenatge dels sins paranasals es pot presentar cefalea.

D’altra banda, les desviacions de l’envà nasal poden produir turbulències en l’aire inspirat i provocar d’aquesta manera una alteració en els mecanismes defensius, la qual cosa predisposa a l’aparició de rinitis. A més, hi podria haver una alteració en el drenatge d’algun si paranasal, amb el risc consegüent de sinusitis.

Diagnosi

Les desviacions de l’envà nasal són diagnosticades fonamentalment per rinoscòpia, que permet d’observar directament l’alteració.

De vegades s’indiquen d’altres proves, com la rinomanometria, per a valorar el grau d’obstrucció nasal causat per la desviació. També es poden realitzar radiografies de crani per a comprovar si s’han produït alteracions als sins paranasals.

Tractament

El tractament de les desviacions de l’envà nasal consisteix a efectuar una intervenció quirúrgica correctora per a modificar la posició de l’envà i establir les condicions necessàries perquè l’aire pugui circular correctament per ambdues fosses nasals. Fonamentalment, es poden efectuar dos tipus d’intervencions.

La tècnica més emprada actualment és l’anomenada septoplàstia, que consisteix a reconstruir la posició dels ossos i els cartílags de l’envà nasal situant-los en la seva posició adequada. Així, s’alça la mucosa nasal d’ambdues fosses nasals, es lleven les parts de l’envà deformades i es tornen a implantar en posició correcta, o bé al seu lloc s’implanten trossos de cartí-lag prèviament moldejats de la manera adequada.

En altres casos s’efectua una resecció submucosa de l’envà. Aquesta tècnica consisteix a llevar l’envà nasal després d’haver alçat la mucosa d’ambdues fosses nasals. Aquesta intervenció origina la pèrdua d’una part de l’envà, de manera que es poden presentar algunes retraccions cicatricials.