L’ecografia és una tècnica diagnostica basada en la utilització d’ones ultrasonores, inoïbles per a l’oïda humana, que s’apliquen sobre l’organisme i es reflecteixen amb una intensitat directament proporcional a la densitat dels teixits sobre els quals incideixen. El reflex o ressò d’aquestes ones sonores posteriorment és captat des de fora de l’organisme per un receptor especial i processat per un ordinador, que les enregistra i permet de confeccionar una imatge que correspon a l’arquitectura dels òrgans explorats segons la densitat dels teixits. L’ecografia abdominal, que és l’ecografia destinada a l’exploració dels teixits abdominals, es realitza amb l’aplicació d’un petit emissor i receptor de les ones ultrasòniques sobre la paret abdominal.
La utilitat de l’ecografia abdominal està en el fet que, essent una tècnica diagnostica innòcua i de fàcil realització, ofereix unes imatges prou clares per a permetre de diagnosticar la presència d’anomalies en la forma, la situació i la grandària dels teixits que formen els òrgans abdominals. Així, constitueix una tècnica diagnostica útil com a complement de les exploracions radiològiques, i en general és emprada abans de procedir a una endoscòpia, que requereix la introducció de sondes especials a l’organisme.
En la pràctica, l’ecografia abdominal se sol sol·licitar especialment per a descartar o confirmar la presència de diversos trastorns que alteren la forma i la grandària dels òrgans abdominals, com ara tumors, cirrosis, pancreatitis, quists pancreàtics o litiasi biliar.