El principal efecte nociu del tabaquisme durant la gestació és que ocasiona una deficiència de l’oxigenació del fetus i de les estructures que es desenvolupen durant l’embaràs, com la placenta. Com ha estat esmentat anteriorment, en fumar es redueix l’aportació de sang oxigenada als teixits, a causa principalment de l’efecte vasoconstrictor de la nicotina i que el monòxid de carboni desplaça l’oxigen de l’hemoglobina dels glòbuls vermells.
Els òrgans d’una persona adulta, completament formats, poden adaptar-se fins a un cert punt a una oxigenació deficient, com la que és originada pel fet de fumar. Tanmateix, la pròpia manca d’oxigen dificulta el desenvolupament dels teixits del fetus, en procés de formació. Per aquest motiu, quan la dona fuma durant l’embaràs, el fetus es desenvolupa més lentament del que és normal. Per a intentar compensar l’oxigenació deficient, la superfície de la placenta augmenta, però això incrementa el risc que es desprengui o que ocupi una situació inadequada per al part. Com a conseqüència d’aquestes alteracions, en els embarassos i els parts de les dones fumadores es presenten diverses complicacions amb més freqüència que en el cas de les dones no fumadores.
Diversos estudis han demostrat que en els embarassos de les dones que fumen durant la gestació es presenten amb més freqüència que en aquelles que no fumen alteracions com ara placenta prèvia, despreniment prematur de la placenta i hemorràgies durant l’embaràs. Com a conseqüència, l’hàbit de fumar durant l’embaràs augmenta la probabilitat que es produeixi un avortament espontani o un part prematur.
En definitiva, el tabaquisme augmenta el risc que l’embaràs no arribi a terme i que es produeixi la pèrdua del fetus.