Els efectes nocius del tabac no es limiten al fumador sinó que afecten també les persones que l’envolten. Això és degut al fet que el fum produït per la combustió del tabac no solament s’incorpora al fumador sinó que s’expandeix pel medi ambient; si es tracta d’un local tancat, les substàncies contingudes en el fum s’acumularan en l’aire i seran aspirades per tothom.
En fumar, es produeixen bàsicament dos corrents de fum; el corrent principal que és el que inhala directament el fumador; i el corrent secundari, constituït pel fum originat per la combustió passiva del cigarret, que s’incorpora directament a l’aire circumdant sense que sigui aspirat. A més, el fum que és exhalat pel fumador després que l’ha aspirat constitueix el corrent terciari, que té una composició molt variable segons que sigui la manera de fumar.
El corrent secundari conté pràcticament els mateixos components que el corrent principal i fins i tot algun d’ells es troba en una concentració molt més elevada. S’ha comprovat que el corrent secundari, respecte al corrent principal, conté una concentració 3 vegades més gran de nicotina i de quitrà, i 5 vegades més gran de monòxid de carboni. Algunes de les substàncies cancerígenes del quitrà arriben a concentracions molt elevades, com és ara el benzopirè, la concentració del qual és 4 vegades superior a la que té en el corrent principal, i les N-nitrosamines, en una concentració fins a 30 vegades superior.
Quan una persona fuma, part del fum es va incorporant, doncs, a l’aire circumdant i constitueix el fum de tabac ambiental. La seva composició és variable segons la manera de fumar de cada persona, però en general és constituït principalment per fum del corrent secundari i, per tant, és de contingut altament tòxic. En un local tancat, a mesura que un fumador va consumint cigarrets, la proporció de fum de tabac ambiental en l’aire va sent més i més alta. Aquest aire és el que aspiren les persones que es troben en el mateix local cada cop que respiren. En conseqüència, qualsevol persona que es trobi en un lloc tancat on es fumi, aspira involuntàriament fum de tabac, per la qual cosa pot ésser considerat un fumador passiu.
Els efectes del tabac sobre el fumador passiu varien segons la concentració de fum ambiental en cada cas, però està comprovat que en una proporció més gran o més petita les substàncies tòxiques del tabac penetren en el seu organisme i hi exerceixen llur acció nociva. Experimentalment, ha estat mesurada la concentració de diversos tòxics del tabac en la sang de fumadors passius i l’eliminació dels seus derivats a través de l’orina, i s’ha observat que arriben a assolir nivells comparables als d’un fumador actiu.