- L’abscés perifaringi constitueix una acumulació de pus en una cavitat que forma una prominència a la faringe i origina dolor i una deglució dificultosa.
- Cal consultar el metge de seguida que sigui possible al cap d’una setmana d’haver-se iniciat una amigdalitis, quan ja semblava guarida, si sobtadament es presenten altra vegada febre i mal de coll, perquè s’hi podria haver format un abscés perifaringi.
- L’abscés perifaringi sol originar una inflamació dels ganglis limfàtics de la zona, que poden arribar a formar una prominència visible per sota de l’angle de la mandíbula.
- Per bé que l’abscés perifaringi pot causar una autèntica dificultat per a obriria boca i deglutir, cal procurar que el malalt, sobretot si es tracta d’un infant, prengui si més no líquids ensucrats.
- Els aliments freds, líquids o de consistència tova són els que originen menys dolor i poden ésser empassats quan es pateix un abscés perifaringi.
- Per tal d’evitar la possibilitat que es produeixi un abscés perifaringi és convenient de consultar el metge i seguir estrictament el tractament que indiqui quan es presenten angines.
- L’abscés perifaringi ha d’ésser tractat de seguida que sigui possible amb antibiòtics adequats per tal d’evitar l’extensió de la infecció a alguna de les importants estructures situades al coll.
- En la majoria dels casos, cal efectuar una intervenció quirúrgica per tal de buidar el contingut de l’abscés.
- Generalment, un cop l’abscés ha guarit completament, s’efectua l’extirpació de les amígdales per tal d’evitar que es tornin a formar més abscessos.