- L’edema pulmonar constitueix un trastorn caracteritzat per una acumulació de líquid als teixits o espais aeris pulmonars, la qual cosa origina una insuficiència respiratòria. Habitualment, l’edema pulmonar constitueix una complicació de la insuficiència cardíaca esquerra.
- Per tal de prevenir la formació d’un edema pulmonar, les persones que pateixen d’una insuficiència cardíaca crònica no han de deixar mai el tractament que el metge els hagi indicat, perquè és fonamental que el trastorn cardíac es trobi sempre ben controlat amb la medicació o les mesures terapèutiques especialment planificades pel metge en cada cas.
- L’aparició de dispnea o sensació de dificultat respiratòria, que es presenta en efectuar un esforç i empitjora quan hom se’n va al llit, és el primer símptoma de l’edema pulmonar. Així, cal sempre consultar un metge quan es presenten aquestes molèsties.
- Quan l’edema pulmonar s’intensifica sol produir un episodi de dispnea paroxismal nocturna que consisteix en una crisi d’ofec que es presenta de manera sobtada a la nit, ja que quan hom s’està ajagut s’incrementa l’acumulació de líquid als pulmons. Així, quan es manifesta, el malalt s’ha d’incorporar immediatament, amb les cames que li pengin del llit, perquè en aquesta posició es redueix l’acumulació de líquid als pulmons i el cor ha de treballar menys.
- L’edema agut de pulmó, una complicació molt greu de la insuficiència cardíaca aguda, és una forma greu d’edema pulmonar, que consisteix en una inundació dels alvèols per un líquid que impedeix notablement l’aportació d’oxigen en la sang. Els principals símptomes que presenta són dispnea important, que s’intensifica encara progressivament i provoca una acceleració de la respiració; tos amb expectoració escumosa de color rosat; pal·lidesa i posteriorment cianosi o coloració blavosa dels llavis, el nas i els extrems dels dits, i una respiració cada vegada més sorollosa.
- Quan es presenten símptomes que indiquin un edema agut de pulmó cal demanar assistència mèdica urgent, perquè aquest trastorn empitjora de manera irreversible fins que no s’hi instaura un tractament eficaç.