- L’espasme esofàgic difús constitueix un trastorn crònic, de causa desconeguda i en general de bon pronòstic, que es caracteritza per la presència de contraccions esofàgiques intenses i incoordinades que es poden manifestar amb dificultat per a empassar-se els aliments i dolor toràcic.
- La persona que n’és afectada ha de tenir en compte que l’estat psíquic influeix notablement en l’evolució d’aquest trastorn, i sempre que sigui possible haurà d’evitar les èpoques d’estrès, en què els símptomes se solen aguditzar, ja que en les èpoques més tranquil·les solen cedir o bé s’atenuen.
- Quan el símptoma més manifest de l’alteració és el dolor toràcic, no és estrany que en el procés de diagnosi de l’espasme esofàgic difús hom indiqui alguns estudis complementaris, com ara electrocardiograma i proves d’esforç, destinats a descartar l’existència de malaltia coronària, ja que les característiques que li corresponen són semblants al dolor causat per l’angina de pit.
- Les molèsties causades per aquest trastorn se solen eliminar o atenuar amb l’administració de medicaments que impedeixen les contraccions esofàgiques anòmales. Tanmateix, aquest tractament no és efectiu en tots els casos, de vegades cal emprar d’altres procediments com l’ús d’una sonda inflable que dilata l’esòfag i resol l’afecció temporalment o, excepcionalment, una intervenció quirúrgica que soluciona el trastorn de forma definitiva.